La capa d'ozó es restabliria en les pròximes dècades i el 2066 ja no hi hauria forats

La capa d'ozó de l'estratosfera tornarà a tenir el gruix del 1980 en les pròximes dues dècades i el forat que s'hi forma cada any a l'Àrtic desapareixerà cap al 2045 i el de l'Antàrtida, cap al 2066.

Són les previsions de l'últim informe que el Grup d'Avaluació Científica del Protocol de Mont-real fa cada 4 anys, i que s'ha fet públic aquest dilluns.

Basades en la feina de centenars de científics d'arreu del món, les conclusions d'aquest informe s'han rebut com una notícia molt positiva, perquè signifiquen l'èxit d'aquest protocol.

El Protocol de Mont-real farà baixar mig grau la temperatura de la Terra

Meg Zeki, responsable de la Secretaria d'Ozó del Programa de Medi Ambient de l'ONU, l'ha comparat sense anomenar-les amb les COP per limitar el canvi climàtic:

"Mai es destacarà prou fins a quin punt el Protocol de Mont-real ha contribuït a la mitigació del canvi climàtic; en els últims 35 anys s'ha convertit en un autèntic defensor del medi ambient."

El motiu és que es calcula que la reducció dels gasos que disminueixen la capa d'ozó estratosfèric contribuirà a rebaixar l'escalfament planetari en mig grau, perquè aquests gasos també augmenten l'efecte hivernacle.

També ho ha destacat Petteri Taalas, secretari general de l'Organització Meteorològica Mundial, que considera el Protocol, signat el 1987 i en vigor des del 1989, "un precedent per a l'acció climàtica":

"L'èxit obtingut gràcies a l'eliminació progressiva de les substàncies químiques que destrueixen la capa d'ozó ens mostra el que es pot fer i cal fer urgentment per abandonar els combustibles fòssils."

La seu de l'ONU a Ginebra s'ha felicitat a Twitter d'aquesta bona notícia:

"La capa d'ozó està en vies de recuperar-se en 40 anys. Com? L'eliminació del 99% de les substàncies prohibides que la malmeten està aconseguint protegir l'ozó."

Some good climate news!

➡️ The ozone layer is on track to recover within 40 years.

How?

➡️ The phase-out of 99% of banned ozone-depleting substances has succeeded in safeguarding the ozone layer, leading to its notable recovery in the stratosphere. https://t.co/OVUt2i57gB pic.twitter.com/YSlBvMFktr

— UN Geneva (@UNGeneva) January 10, 2023

Fins a mig grau menys per l'esmena de Kigali

A més, els responsables es mostren especialment satisfets de l'esmena introduïda al protocol el 2016 a Kigali per eliminar també els fluorocarbonis hidrogenats, els HFC.

Aquests compostos no afecten l'ozó, però sí que augmenten l'efecte hivernacle, i ara calculen que eliminar-los reduirà entre 0,3 i 0,5ºC suplementaris l'escalfament planetari fins al 2100.

L'informe treu importància a l'augment dels forats de la capa d'ozó als pols dels últims anys, com el 2020, que hauria estat degut a condicions meteorològiques circumstancials.

En aquest sentit, afirma que la superfície i el gruix dels forats estan disminuint de manera continuada des de l'any 2000, i que ho continuaran fent.

Els clorofluorocarbonis prohibits de la Xina, a la baixa

Un capítol particular de l'informe es felicita de la reducció d'emissions de clorofluorocarboni CFC-11, que el 2019 una recerca internacional va detectar que es generava a la Xina.

Aquest país no ho ha admès mai, però els investigadors ara han constatat que la presència d'aquest i altres CFC, prohibits pel Protocol de Mont-real, està disminuint a l'atmosfera.

Injectar carbonat de calci a l'estratosfera, una mala idea

Els autors de l'informe també han avaluat una de les propostes tecnològiques per mitigar l'escalfament planetari: la injecció d'aerosols a l'estratosfera per reduir l'efecte hivernacle.

Finançada, entre d'altres, pel multimilionari Bill Gates, aquesta proposta, anomenada SCoPEx i impulsada per la Universitat Harvard, consistiria a alliberar carbonat de calci en forma d'aerosol.

Segons l'informe fet públic aquest dilluns, aquests aerosols "podrien afectar les temperatures, la circulació i les taxes de producció i de destrucció de l'ozó de l'estratosfera", i per això s'hi posiciona en contra.

L'ozó: contaminant arran de terra, protector a l'estratosfera

L'ozó és un gas format per molècules de tres àtoms d'oxigen, i és un contaminant arran de terra, però la capa que forma a l'estratosfera, a entre 10 i 50 quilòmetres d'alçada, és el principal filtre dels raig ultraviolats del Sol, que són nocius per als éssers vius.

Segons la Nasa, si no s'hagués fet res per aturar-lo, al 2030 hi hauria 2 milions més de casos anuals de càncer de pell i les persones de pell clara de l'hemisferi nord ja no podrien estar a l'aire lliure més de 10 minuts a l'estiu sense patir cremades.