"Mosaic de minerals lunars" (Peter Szabo)

La bellesa del firmament: les millors fotos d'astronomia del 2022

L'Observatori Reial de Greenwich, a Londres, promou, any rere any, uns guardons per reconèixer les millors instantànies captades mirant al cel, les estrelles i els planetes
Redacció Actualitzat
TEMA:
Fotografia

La persona designada com el Fotògraf Astronòmic de l'Any obté un reconeixement per haver captat un moment en què el firmament dibuixa esteles, formes i figures resplendents, de gran bellesa i en moments concrets i irrepetibles.

Al certamen anual impulsat per l'Observatori Reial de Greenwich, fundat el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra i inaugurat un any després, s'hi presenten fotografies que impressionen pels seus colors i figures, gairebé irreals. Aquestes són algunes de les instantànies premiades:


1. "Riu verd emboirat", de Fred Bailey

Una impressionant i verdíssima aurora boreal sobre el riu Cameron, a prop de Yellowknife, un indret rocallós, ondulat i ple de petits llacs i aqüífers al nord-oest del Canadà

"Riu verd emboirat" (Fred Bailey)


2. "Tornant a la nau espacial", de Mihail Minkov 

El contrast del paisatge celeste i el ciment i formigó d'un edifici brutalista dels anys 70 a Buzludzha, a Bulgària. Per construir-lo, van fer miques 15.000 metres cúbics del cim d'una muntanya i en van reduir 9 metres l'alçària.

"Tornant a la nau espacial" (Mihail Minkov - @fineartshot)


3. "Mosaic de minerals lunars", de Peter Szabo

Un mosaic format per 34 imatges d'alta resolució mostra la superfície de la Lluna, el satèl·lit natural de la Terra, en què es perfilen amb detall cràters, monticles i solcs. 

"Mosaic de minerals lunars" (Peter Szabo)


4. "La galàxia d'Andròmeda, la veïna", de Yang Hanwen i Zhou Zezhen

És un dels veïns més propers i més grans de la Via Làctia. També és l'objecte més llunyà que pot veure l'ull humà, a una distància de 2,18 milions d'anys llum. A ull nu és com una boira, però, amb un telescopi, es pot admirar la seva esplendor

"La galàxia d'Andròmeda, la veïna" (Yang Hanwen i Zhou Zezhen)


5. "L'ull de Déu", de Weitang Liang

La Nebulosa de l'Hèlix, a la constel·lació d'Aquari, està situada a uns 680 anys llum de distància. Tot i la llunyania, és una de les nebuloses planetàries més properes a la Terra. A la imatge, es poden apreciar els colors del nucli i els detalls circumdants, com els d'una mirada penetrant, molt difícils de captar.

"L'ull de Déu" (Weitang Liang)

 

6. "L'abraçada de la dama verda", de Filip Hrebenda

Malgrat que les aurores boreals se solen fotografiar a l'hivern, aquesta imatge és de finals de primavera. L'aurora es reflecteix sobre un llac congelat a la muntanya d'Eystrahorn, una de les poques muntanyes d'Islàndia composta de "gabbro", una roca de lava fosca i irregular rica en magnesi i ferro, i un escenari ideal per a la fotografia de natura.

"L'abraçada de la dama verda" (Filip Hrebenda)

7. "Rosa còsmica", de Lionel Majzik

Sembla que el cometa 4P/Faye divideixi la nebulosa de Lower, a la constel·lació d'Orió. La nebulosa recorda una rosa vermella i el cometa, una tija en un instant de composició visual extraordinari

"Rosa còsmica" (Lionel Majzik - @lionelmajzikphoto)


8. "Col·lisió còsmica", Mark Hanson i Mike Selby 

L'NGC 5426 i l'NGC 5427 són dues galàxies espirals que interaccionen entre elles com s'hi dansessin. Conjuntament, es coneixen com a Arp 271 i, mentre graviten en paral·lel, fan aflorar múltiples estrelles. Calculen que la interacció encara durarà desenes de milions d'anys.

"Col·lisió còsmica" (Mark Hanson i Mike Selby)


9. "La Via Làctia sobre les muntanyes nevades", de Lun Deng 

Els colors de la Via Làctia sobre Minya Konka, de 7.556 metres, el pic més alt de Sichuan, a la Xina. La muntanya nevada marca la línia de l'horitzó on es desplega una galàxia espiral barrada amb un radi de 52.850 anys llum.

"La Via Làctia sobre les muntanyes nevades" (Lun Deng)


10. "El centre de la nebulosa del Cor", de Péter Feltóti

La nebulosa IC 1805, a la constel·lació de Cassiopea, té una gran quantitat de gas ionitzat i pols interestel·lar que combina un roig intens en forma de cor amb un esclat pictòric de colors blavosos, platejats i ocres.

"El centre de la nebulosa del Cor" (Péter Feltóti - @peterfeltoti)

 

 

 

ARXIVAT A:
Ciència Fotografia
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut