La Bauma dels Fadrins es revela com un jaciment clau dels últims caçadors prehistòrics

La Bauma dels Fadrins, descoberta a Queralbs, al Ripollès, és un important jaciment arqueològic que va servir de refugi dels últims caçadors i recol·lectors de la prehistòria a Catalunya.

La Bauma dels Fadrins és un gran abric de pedra a prop de Queralbs i al cor dels Pirineus més orientals, on s'han trobat restes vegetals i animals, així com utillatge de quars tallat del 6.700 aC, que confirma l'activitat humana

Un equip d'investigadors liderat per Carles Tornero i Eudald Carbonell han fet la descoberta a partir del material extret en la primera excavació feta el maig de l'any passat.

Carles Tornero, arqueòleg:

"No sabíem la cronologia ni si a sota hi hauria un jaciment fins que es va començar a excavar l'any passat"

La recerca es va fer a partir d'unes notes que Carbonell tenia en uns diaris de camp de finals dels anys 70 on es parlava de "restes prehistòriques en superfície" a la Bauma dels Fadrins.

Carles Tornero:

"No és una troballa puntual, donarà per treballar-hi durant anys per la magnitud i importància que té"

En un nivell, més recent, han recuperat restes dels primers pastors del Pirineu del 5.200 aC. però la sorpresa ha estat descobrir que, a sota, hi ha restes del 6.700 aC. dels últims caçadors i recol·lectors de Catalunya.

Un jaciment de referència

El jaciment es pot situar en el Mesolític, un període molt desconegut encara, amb molt pocs exemples a Catalunya. De fet, a Girona feia vint anys que no apareixien restes arqueològiques d'aquest període.

El darrer va ser la Bauma del Serrat del Pont, coetani del de Queralbs, situada a Tortellà i descoberta l'any 1981 per Miquel Duran i Ramon Sacrest.

Carles Tornero:

"Per les dimensions de l'abric, la intensitat de l'ocupació, pel volum de restes i la seva preservació el fan un jaciment de referència"

Un espai estacional

Els investigadors sostenen que l'ocupació d'aquest espai era estacional, un refugi per passar-hi pocs dies i poder travessar els Pirineus, i aprofitar els recursos de l'entorn.

Entre les restes recuperades hi ha fragments de fustes cremades, llavors carbonitzades, peces de morters i ossos d'animals caçats, cuinats i consumits a l'abric com ara cérvols, cabres salvatges i conills.

Destaquen també els fragments de quars arrodonits i treballats per fer servir com a eines davant l'absència de sílex a la zona així com alguns fogars.

L'excavació forma part del projecte Arrels centrat en la Vall de Ribes i amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i l'Ajuntament de Queralbs.

Continuaran les excavacions el juliol

Aquest juliol està previst ampliar la superfície excavada del nou jaciment seguint els protocols de seguretat de la Covid-19.

Carles Tornero:

"S'ha obert una finestra per estudiar aquest moment de la prehistòria i s'hi destinaran anys d'esforços, el jaciment s'ho val"

Tornero apunta que hi poden haver més sorpreses perquè es desconeix si a sota hi poden haver nivells més antics. Fins ara s'ha excavat a poc més d'un metre de profunditat en una superfície d'uns 7 m2.

Els primers resultats d'aquesta troballa seran presentats al pròxim Congrés Mesolític Europeu que es farà el setembre a França.