Keith LaMar: música jazz per alliberar un pres al corredor de la mort

Música per treure de la presó un condemnat a mort. Fer un concert de jazz en directe amb un dels integrants estant en una presó de màxima seguretat d'Ohio esperant a ser sentenciat semblava una gesta inimaginable. Però això va canviar quan el cas de Keith LaMar va arribar a orelles del pianista Albert Marquès.

Nascut a Granollers i establert a Nova York, va conèixer la història de LaMar en el marc de les protestes del Black Lives Matter. El seu testimoni el va commoure tant que va decidir anar a conèixer-lo personalment i fer tot el possible per difondre la seva situació: gairebé 30 anys al corredor de la mort, malgrat que sempre s'ha declarat innocent dels fets pel qual el van sentenciar.

"Vaig llegir que el jazz i la música de John Coltrane li havia servit com a forma de meditació diària per no tornar-se boig. Vaig dir: "Jo faig jazz! Jo puc intentar ajudar aquesta persona directament amb el meu art."

Ara Marquès exposa la gènesi d'aquest projecte en el llibre que acaba de publicar, "El jazz suena en el corredor de la muerte", i que ajudarà a finançar la causa.

"Freedom first": un cant a la llibertat únic a la història de la música

El telèfon és l'instrument que ha permès a Keith LaMar gravar un disc, "Freedom first", un cant a la llibertat i contra la pena de mort, que considera el seu testament. Des d'una cèl·lula d'aïllament d'una presó d'Ohio ha pogut actuar en escenaris de tot el món, des de Nova York, a Barcelona, i passant per Granollers.

Marquès, impulsor i coordinador del projecte, destaca la singularitat d'aquest disc, tot i que va anar acompanyat de molts entrebancs:

"Gravar des del corredor de la mort no s'havia fet mai a la història. Vam tenir moltes dificultats tècniques, les trucades es tallaven, la qualitat era tan dolenta que no ens podíem sentir. Però sentir directament la veu del Keith era crucial per poder explicar en directe als concerts el que li havia passat."

Art per combatre l'aïllament

En Keith LaMar es va acostar  a la música jazz a la presó. Un altre reclús, més gran que ell, li va parlar de la història de la música negra i la utilitat per explicar el dolor que la comunitat afroamericana havia viscut.

Marquès explica que aquesta aproximació ha estat clau per poder sobreviure a gairebé tres dècades en una cel·la d'aïllament, "en un context d'anul·lació sensorial", sense llum natural:

"La literatura, la música i l'art en general són una forma de poder-se sentir humà, sentir-se viu. No em puc imaginar despertar-se cada matí en un lloc que es diu "corredor de la mort". Quin sentit té viure en un lloc així? Com pots sentir-te humà en aquestes circumstàncies? En Keith ho ha aconseguit gràcies a l'art, la música, la literatura."

Ara la música li torna a donar una oportunitat per salvar-se: entre el públic d'un dels seus concerts a Nova York hi havia un advocat d'un prestigiós bufet que de manera desinteressada es va prestar a representar-lo per mirar d'anul·lar la seva condemna, l'última oportunitat que té per esquivar la pena.

També el ressò del seu disc "Freedom first" ha contribuït recentment a la decisió del governador de l'estat d'Ohio de posposar la data de l'execució fins al 2027.

Albert Marquès constata que "la música ha obert portes que abans no existien", i apunta a l'epíleg pendent d'aquesta història: un concert amb els dos músics en llibertat.