Joves i soledat: quan ens hem de preocupar i com combatre-la

Quan pensem en la soledat, és possible que ens vingui al cap la imatge d'una persona gran que ha anat perdent gent pel camí. I aquest sentiment hi és, però no és exclusiu de les persones grans. També els joves pateixen soledat.

I a més, amb l'agreujant que no està reconegut per la societat, com comenta Pere Soler, professor de Pedagogia de la Universitat de Girona i codirector del Grup de recerca en infància, joventut i comunitat Liberi:

"És la que la societat menys ha valorat fins ara, perquè ha considerat que era minoritària i no ho és. Ha considerat que no existia i no tenia importància, que podia ser d'algunes persones amb trastorns, i, en canvi, s'està detectant que, pel model de vida que tenim, s'acaba generant una situació d'estrès i angoixa diferents d'anys enrere."

Per "model de vida", Soler es refereix a les expectatives que es transmeten als joves.

"Té a veure amb un model del sistema educatiu de competitivitat, de suposada excel·lència i que no tothom es veu capaç d'assolir. Que has de ser el primer perquè, si no, no tindràs oportunitats. Pots tenir com a reacció allunyar-te dels altres", explica.

També amb la imatge idíl·lica i irreal que, molt sovint, es projecta a les xarxes socials. "Si resulta que no tens gaire amics ni gaire seguidors a les xarxes, es viu malament i no hauria de ser així, perquè és un mite que tothom s'ho passi bé en tot moment. Algú surt un dia, fa molts posts i tu ets penses que ha estat tot el cap de setmana de festa, però les hores que ha estat sol avorrint-se no es comparteixen", apunta.

No es tracta de tenir molts amics, sinó de sentir que es tenen menys relacions socials de les que es desitgen i que no hi ha la confiança i intimitat que es busca per poder compartir preocupacions.

És normal, sentir soledat?

Soler remarca que, per aconseguir que nois i noies se sentin millor, cal trencar amb aquest "mite" que de jove tot són diversions "i tothom s'ho passa bé". Deixant clar, això sí, que, durant l'adolescència i la joventut, és normal tenir moments en què se sent soledat.

Una enquesta de l'Ajuntament de Barcelona del 2020, feta al juny, després del primer confinament, va situar els col·lectius joves com els que sovint se senten més sols, amb el grup d'entre 16 i 24 anys al capdavant (7,1%), seguit del grup de 25 a 34 anys (4,7%) i de les persones grans de 65 o més anys (4,1%).

I un altre estudi fet ja en pandèmia per la Càtedra Amoris Laetitia i la Fundación Casa de la Familia va constatar que el sentiment de soledat s'havia duplicat en els joves: 3 de cada 10 menors de 30 el tenien, davant del 18% del grup de 30 a 60 anys i del 14,7% dels més de grans de 60.

"Que s'hagin sentit sols tampoc és dolent. No vol dir que pateixin soledat de forma permanent. La dada és que, en un moment o altre, han patit un sentiment de soledat no desitjada i s'han trobat sols, desorientats, no compresos. Això forma part de determinades etapes", argumenta l'investigador.

Llavors, quan ens hem de preocupar?

De cara a les famílies, el professor llança un missatge de tranquil·litat i rebutja l'alarmisme: "No han de fer res que no hagi de fer una família normal". Això vol dir "estar alerta, intentar esbrinar si surt, si s'ho passa bé", potser parlant amb els seus amics.

Hi ha, però, senyals que ens han de posar en alerta. "Quan el caràcter o l'estat anímic del fill o filla decau, no parla, no es comunica. Ara bé, si és persistent i genera un malestar que veus que va més enllà i no hi ha una raó justificada, com una malaltia, els exàmens o el trencament d'una relació, ens podem plantejar que hi ha alguna cosa".

És important detectar a temps la soledat. "Els joves han de saber que tenen la família a prop per quan calgui", afegeix.

La soledat no és un problema de salut, però pot ser-ne la manifestació o pot acabar-ne sent. Segons un estudi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la probabilitat que una persona que viu en situació de soledat desenvolupi una depressió és cinc vegades més alta que una que no té aquest tipus de sentiment.

I al nostre país, on l'emancipació dels joves és tardana i la taxa d'atur molt elevada, l'escenari no és precisament optimista.

Com combatre la soledat

A l'hora de prevenir i combatre aquest sentiment negatiu, la paraula clau és xarxa. Començant per la família i continuant per la xarxa de proximitat, formada per una colla d'amics més o menys gran, i per la comunitària.

Cal que els municipis ofereixin serveis d'orientació, acompanyament i trobada. "Ja existeixen, però sovint no estan distribuïts de forma suficient", es queixa Soler, que també apunta que passa que alguns d'aquests serveis "deixen de ser operatius quan més caldria". En època de vacances o caps de setmana, quan es deixa d'anar a l'institut o a la feina, és quan s'accentua la soledat.

L'associacionisme, el voluntariat i el lleure educatiu tenen un rol en aquesta xarxa, sobretot per als joves que han hagut de créixer sense un entorn familiar, per exemple perquè han migrat sols.

"Cal lleure per a tothom en tots els períodes de l'any, no només programes d'estiu, també durant el curs i que arribi a totes les capes socials", defensa Soler.

En un article publicat aquest mes de juny, el Grup de recerca Liberi proposa 31 mesures amb prop d'un centenar de pautes per a professionals que treballen amb joves perquè detectin els que estiguin en situació d'aïllament. Per exemple, planteja elaborar mapes de la xarxa que té la persona, d'amics o professional, per poder-los activar si convé, o promoure activitats que posin en contacte gent que viu a prop.  

A la guia que la Facultat de Psicologia de la UB va fer amb motiu del confinament, es van proposar accions per activar-se i afrontar el sentiment: fer un pla diari d'activitats, fer-ne amb éssers estimats, familiars i amics, també per les xarxes, aprendre alguna cosa nova, escriure per estar ocupat o mantenir bons hàbits d'alimentació i descans.

La soledat, una altra epidèmia

Ja abans que arribés la covid, l'Organització Mundial de la Salut va alertar del creixement de la soledat, una "epidèmia del segle XXI", entre les persones grans, però la mateixa OMS ha admès que tenir cura del benestar emocional dels joves és fonamental per evitar trastorns que poden portar a la soledat i l'aïllament.

Aquest és també l'objectiu del projecte Som Salut Mental 360, que va posar en marxa Sant Joan de Déu. Ajudar a la prevenció i detecció és la finalitat de la guia dels investigadors de la UdG, que forma part de l'estratègia de Barcelona 2020-2030 contra la soledat.

Hi ha altres iniciatives pensades per a la gent gran. És el cas del Projecte Radars o l'esperit d'associacions com Amics de la Gent Gran, mentre que iniciatives com Alella, poble cuidador ajuden persones soles, de dol o malaltes.

El Japó va crear un Ministeri de Soledat per l'increment de suïcidis durant el 2020. I als Països Baixos van promoure les "caixes per xerrar", per tenir una conversa al supermercat, o els detectors de la soledat al servei de Correus.

Una suma d'iniciatives que demostra que la soledat és un problema cada vegada més present i que cal prendre's seriosament.