Jové declara al TSJC com a investigat sobre els preparatius de l'1-O
Josep Maria Jové saluda amb el braç alçat just abans d'entrar a declarar al TSJC (EFE/Andreu Dalmau)

Jové es nega a fer una prova cal·ligràfica per comprovar si és l'autor de la Moleskine

L'exnúmero 2 de Junqueras també s'ha negat a fer la prova cal·ligràfica amb què la jutge volia contrastar les anotacions de la Moleskine

RedaccióActualitzat

El secretari de la Vicepresidència amb Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, ha declarat aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva suposada participació en els preparatius de l'1-O.

Ha estat una declaració breu, perquè Jové només ha respost a la seva advocada. No ha contestat, per tant, ni les preguntes de la Fiscalia ni les de l'acusació popular, que exerceix Vox.

Jové, a més, s'ha negat a fer una prova cal·ligràfica que volia practicar la jutge instructora, Maria Eugènia Alegret, per contrastar si la seva lletra coincideix amb la de les anotacions a l'agenda Moleskine.

A Jové se'l coneix, sobretot, precisament per aquesta agenda, que la Guàrdia Civil considera que té dades clau sobre el procés i la preparació del referèndum de l'1 d'octubre, i també pel document "Enfocats", que la Guàrdia Civil considera la guia cap a la independència per la via unilateral.

La instrucció relaciona aquest diputat d'ERC amb el comitè que el govern hauria creat expressament per aconseguir la independència per la via unilateral, i investiga Jové per malversació i revelació de secrets i desobediència greu.

 

Abraçada entre el vicepresident Pere Aragonès i Josep Maria Jové a les portes del TSJC

 

Actualment en llibertat, Jové havia estat detingut el 20 de setembre de 2017 en el marc de l'operació que també va incloure el registre del Departament d'Economia. Va quedar lliure dos dies més tard, el 22, després de no declarar a la Ciutat de la Justícia.

Jové declara al TSJC, i no al jutjat número 13 de Barcelona, atesa la seva condició d'aforat, pel fet de ser diputat del Parlament.

A les portes del TSJC, Jové ha rebut el suport d'una delegació d'ERC encapçalada pel vicepresident del govern, Pere Aragonès, en què també hi eren el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall.

 

 

Aragonès ha denunciat que Jové el volen "utilitzar com a cap de turc d'una repressió" que "no poden fer contra dos milions de persones".

"Avui, malauradament, ens trobem de nou davant del TSJC perquè estem en una situació de cada vegada més repressió contra un posicionament democràtic com és la independència de Catalunya."

"Avui, malauradament, en Josep Maria Jové, un servidor públic excel·lent, una persona honesta, que ha treballat com ningú per la llibertat d'aquest país, que ha treballat com ningú per l'honestedat i l'ètica en les administracions públiques, es veu sotmès a un procediment judicial totalment injust que ha vingut precedit d'una investigació policial totalment denunciable."


També han volgut ser davant del TSJC, per donar suport a Jové, altres formacions polítiques com JxCat i la CUP.

 

 

Elsa Artadi ha denunciat "la falta de democràcia que expressa l'estat espanyol en totes les seves dimensions".

"Un cop més, en hem de trobar per donar suport a les persones represaliades. En aquest cas a Josep Maria Jové, un diputat electe, una persona íntegra, treballadora i amic de molts de nosaltres. Hem de ser aquí per tornar a denunciar que la repressió continua."

 

 

Des de la CUP, Carles Riera ha apuntat que l'única sentència justa seria l'absolució.

"Volem que surti d'aquest jutjat lliure i absolt, perquè aquesta és l'única resolució justa per a aquest cas. Per al seu i per al de totes les persones que estan sent reprimides, represaliades per l'estat espanyol i pels tribunals espanyols per exercir un dret democràtic com és el dret a l'autodeterminació."

 

 

Es dona la circumstància, d'altra banda, que, malgrat coincidir ERC i JxCat davant del TSJC, no hi ha hagut cap salutació ni cap tipus contacte visible entre els representants dels dos partis socis de govern.
ARXIVAT A:
Procés catalàReferèndum 1-OPere AragonèsElsa ArtadiCarles Riera
Anar al contingut