Jordi Cadena i Francesc Betriu, Premis Jordi Dauder 2017 de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya
ACN Lleida.-La setena edició de Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català de la Mostra de Cinema Llatinonamericà de Catalunya guardona als cineastes Jordi Cadena i Francesc Betriu, que recolliran el premi a Lleida durant la cerimònia d'inauguració de la 23a edició del certamen el 30 de març. Aquest guardó que porta el nom del desaparegut actor i fidel col·laborador de les primeres edicions de la Mostra arribant a ser adjunt a la direcció de la mateixa ja ha reconegut figures com Lluís Homar, Agustí Villaronga, Pere Arquillué, Pere Portabella, Emma Vilarasau, Mar Coll, Vicky Peña, Àlex Brendemühl, Carme Elias i Ventura Pons. D'altra banda, el programa de cinema de Radio 3, dirigit per Javier Tolentino 'El Séptimo Vicio', ha estat guardonat amb el Premi Ángel Fernández-Santos.
Jordi Cadena és un dels cineastes catalans contemporanis més importants. És director, guionista i productor, i va ser finalista dels premis Gaudí per 'Elisa K' (2010) i per 'La por' (2013). Després d'estudiar Dret i Periodisme va obtenir una beca de la Fundació Castellblanch gràcies a la qual va poder realitzar unes pràctiques en direcció a Varsòvia al costat de Krystof Zanussi. 'Alegria de la confusió' va ser el seu primer documental seguit de 'Taller i obra de Vila Casas'. L'any 1977 es va donar pas al llargmetratge amb 'La fosca història de la cosina Montse', adaptant per primer cop una novella de Juan Marsé a la pantalla gran. Aquesta obra protagonitzada per Ovidi Montllor i Ana Belén va suscitar una gran polèmica a Catalunya ja que es tractava d'una de les primeres cintes de ficció rodades en la transició. L'any 1980 va escriure i codirigir al costat de Domènec Font, Octavi Martí i Ramon Sala un dels episodis del llargmetratge titulat 'Objectiu: Sexe'. 'La Senyora' (1987) va ser, però, la cinta que va col·locar el nom de Jordi Cadena al mapa de la indústria espanyola del cinema, traient a aquest cineasta de l'anonimat. Va ser el seu primer èxit comercial: estrenada a 22 països diferents, només a Espanya va recaptar més de 100 milions de pessetes. Aquest cineasta influït pel cinema de Godard i Antonioni, és actualment professor de Guió a la Universitat Pompeu Fabra.Francesc Betriu, natural d'Organyà (Alt Urgell), és director de cinema i guionista. Es va iniciar al medi cinematogràfic com ajudant de direcció a la pel·lícula 'Antonio y Lola' (1965), de Manuel Revuelta. Un any més tard rodaria 'Los Beatles en Madrid', que la censura franquista va prohibir la seva exhibició. El 1969 va fundar la productora In-Scram, que va produir 13 curtmetratges, amb 13 directors nous. 'Gente de mesón' i 'Bolero de amor' són els seus dos primers curtmetratges. L'any 1972 debuta com a director de llargmetratges amb 'Corazón Solitario'.La majoria de les seves pel·lícules estan inspirades en obres literàries. En les seves adaptacions predomina el gust per la comèdia hispana, negra i esperpèntica. Després de 'Playas y piscinas' (1981) i 'La plaça del diamant' (1982) va rodar una nova adaptació de 'Réquiem por un campesino español' (1985) basada en la novel·la homònima de Ramon J. Sender en un film que va comptar amb Fernando Fernán Gómez, Terele Pávez i un jove Antonio Banderas.Els seus dos últims treballs han estat el llargmetratge 'El paraíso ya no es lo que era' (2000) i la pel·lícula per a televisió 'La madre de mi marido' (2004). Al llarg de la seva carrera ha participat als Festivals de Venecia, Locarno, San Sebastian, Mar del Plata, San Francisco, Valladolid, Houston, Los Ángeles, Praga, Nantes, Roma, Màlaga, entre d'altres. Pel que fa al Premi Ángel Fernández Santos, el guardó reconeix la tasca informativa i la professionalitat d'una publicació, un programa de ràdio o televisió o una persona que s'ha distingit pel seu treball informatiu i divulgatiu a l'hora d'apropar el cine al públic. El guanyador d'enguany, 'El séptimo vicio', va ser creat el 1999 sota la direcció de Javier Tolentino, amb l'objectiu de proposar un espai per a les cinematografies emergents i facilitar la trobada dels nous autors amb els oients de Ràdio 3.
