Ja hem traspassat la majoria de límits que fan de la Terra un lloc "segur" i "just"

Fins on pot aguantar la Terra per què hi hagi vida? I quin és el límit per què es pugui considerar un planeta just i segur? Doncs no pot aguantar gaire més, i el límit són, segons un estudi científic publicat aquest dimecres a la revista Nature, fins a 17 elements clau, interrelacionats entre ells, que regulen "el suport vital i l'estabilitat de la terra" i que ens estem carregant a marxes forçades. És per això que la conclusió d'aquest estudi fet per 40 científics de tot el món és devastadora: els humans estem assumint "massa riscos" i posant en perill el futur de la civilització i de tots els éssers que viuen al planeta Terra.

I prova d'això és que la majoria de variables vitals, la major part dels límits que no hauríem d'haver creuat mai, ja "s'han transgredit", segons Johan Rockström, copresident de la Comissió de la Terra, autor i director de l'estudi.

"Estem a l'Antropocè, posant en risc l'estabilitat i la resiliència de tot el planeta."

Davant la gravetat de la situació, aquest grup de científics presenta "quantificacions i una base científica sòlida per avaluar el risc de l'estat de la salut planetària, no només en termes d'estabilitat i resiliència del sistema Terra, sinó també en termes de benestar humà, equitat i justícia".

I és que l'estudi, a més d'enumerar totes les variables mediambientals que hem de revisar, incorpora dos elements que considera imprescindibles per no extingir-nos:

- Incloure la justícia i l'equitat en l'equació.

- Exigir una "gestió adequada i urgent dels bens comuns" no només a governs, autoritats locals i institucions públiques, sinó també al sector privat, a empreses i particulars que són responsables d'una part d'aquesta pèrdua de biodiversitat o de desestabilitzar el sistema, i que també són necessaris per revertir la situació.

La justícia, una variable clau

L'estudi va més enllà de les variables biofísiques i alerta que, sense "equitat i justícia" no es pot tenir un planeta "segur", tampoc en termes mediambientals, com assegura la professora Joyeeta Grupta, coautora de l'estudi:

"La justícia és una necessitat perquè la humanitat visqui dins dels límits planetaris. Hi ha proves de sobres que és necessària per a l'estabilitat planetària. No podem tenir un planeta segur en termes biofísics si no hi ha justícia."

Un planeta "segur" és aquell on es garanteixen les condicions estables mínimes perquè la terra sobrevisqui i tiri endavant, tot i que no siguin suficients perquè tothom se'n surti. L'informe insisteix que per sobre d'1,5ºC, la retroalimentació dels impactes pot fer inviable tirar enrere el seus efectes. L'illa de Tuvalu, per exemple, s'enfonsaria sota les aigües abans d'arribar a aquest límit.

Un límit "just" és, doncs, aquell que minimitza al màxim els danys, l'impacte negatiu de la crisi climàtica en pèrdua de vides, mitjans de subsistència, desplaçaments, pèrdua de collites, malnutrició o malalties cròniques. Per exemple, seria just no extreure del subsòl més recursos hídrics dels que es poden regenerar pensant no només en el consum humà, sinó també en el dels animals i la resta d'espècies que necessiten d'aquesta aigua per subsistir.

Els 17 elements analitzats s'han agrupat en fins a 8 indicadors clau, la majoria dels quals, ja hem superat perillosament, i que són: escalfament del planeta, la quantitat de reserves naturals encara salvatges, l'estat de les aigües superficials i de les subterrànies, la quantitat de nitrogen i fòsfor en el cicle de nutrients per l'ús de fertilitzant, els aerosols contaminants i la integritat funcional --que vol dir el canvi d'usos del sòl--. Segons alerta l'estudi, en 6 d'aquests 8 indicadors ja s'ha superat el límit "segur" per a la supervivència del planeta, i en 7 dels 8, el límit "just".

Amb quins indicadors ja hem fet tard?

La Comissió de la Terra ha quantificat els límits segurs i justos en quatre àrees clau: el clima, la biodiversitat, l'aigua dolça i els diversos tipus de contaminants que hi ha a l'aire, el sòl i l'aigua. I en la majoria dels casos, ja hem superat les línies vermelles marcades:

- Estem alterant els fluxos de l'aigua

- Alliberem massa nutrients als rius per a l'ús de fertilitzants

- Ens estem quedant sense reserves naturals

- I ja hem superat el límit "segur i just" per al clima pel que fa l'escalfament del planeta, fixat en 1 ºC per sobre dels nivells de temperatura preindustrials

Segons alerta Rockström:

"Els resultats són força preocupants: dels cinc àmbits analitzats, ja s'han superat diversos límits, a escala global i local. I això vol dir que, si no hi ha una transformació a temps, es creuaran punts crítics de canvi irreversible i, en conseqüència, hi haurà un impacte generalitzat en el benestar humà."

Evitar aquest escenari, és a dir, creuar més "elements crítics climàtics", continua Rockström, "és crucial si volem garantir un demà segur i just per a les generacions actuals i futures.

Quins límits hem traspassat i quins encara no?

- L'excés de fertilitzants, el pitjor indicador. L'anomenat "cicle de nutrients" és la variable més preocupant de l'estudi, i fa referència a l'excés de nitrogen i fòsfor a l'aigua i a la terra, globalment, que ja supera tant els nivells segurs com els justos. En tots dos casos s'han doblat els límits màxims que els sistemes naturals poden gestionar, contaminant els ecosistemes i posant en risc les espècies que hi viuen.

- Pel que fa a la biosfera, segons l'estudi necessitem que almenys la meitat dels ecosistemes estiguin intactes, és a dir, siguin reserves naturals sense explotar perquè puguin regenerar el planeta, un percentatge que no es compleix. A nivell global, no ens en queda ni la meitat d'aquest percentatge, i a nivell local, necessitaríem reservar entre un 20% i un 25% de cada quilòmetre quadrat ocupat per l'ésser humà com a hàbitat natural i, en canvi, ja hem superat en dos terços la superfície terrestre màxima que els humans hauríem de dominar.

- Els científics també denuncien que hem superat els límits segurs i justos en l'alteració del cicle de l'aigua. En aigües superficials, alterem el cabal de l'aigua en un 34% mensual, quan no hauríem de superar el 20% mensual; i en aigües subterrànies superem en un 47% els límits que haurien de permetre la recuperació natural dels aqüífers del planeta.

- Sobre l'escalfament global del planeta, encara no s'ha superat el límit segur d'augment de l'1,5 ºC establert a la cimera del clima de París, la COP21 --que va demanar limitar l'escalfament global molt per sota dels dos graus, i si pot ser no superar el grau i mig--, però sí que s'ha traspassat el límit "just" d'1 ºC (actualment estem en un augment d'1,2 ºC), que ja comporta danys significatius a moltes parts del planeta pel canvi climàtic.

- La variable més esperançadora, que encara no s'ha transgredit ni a nivell just ni segur, és l'emissió d'aerosols contaminants, on encara no s'han superat els límits que poden provocar canvis en els monsons i danys en la salut humana.