Israel i Hezbollah protagonitzen l'escalada bèl·lica més greu en gairebé 20 anys

Intercanvi d'atacs entre Israel i la milícia xiïta de Hezbollah, en una nova escala del conflicte a la regió.

Ha estat el pitjor atac contra la milícia en 18 anys, quan el 2006 van morir 1.000 libanesos en l'atac israelià com a resposta a la captura de dos dels seus soldats. 

Israel ha bombardejat aquest diumenge a la matinada posicions de la milícia de Hezbollah al sud del Líban. Segons l'exèrcit israelià, es tracta d'una operació en "defensa pròpia en temps real", per tal d'evitar un "imminent atac massiu" contra territori israelià.

Les forces israelianes haurien fet servir un centenar d'avions de combat per atacar milers de llançacoets de la milícia que apuntaven al nord i centre d'Israel, on hi ha les principals ciutats, Tel-Aviv i Jerusalem.

Els atacs, iniciats per Israel, han estat continguts, però un avís de com podria esclatar el conflicte si fracassen les converses de pau del Caire, que no s'han suspès. Una confrontació a gran escala entre Israel i la guerrilla xiïta libanesa proiraniana Hezbollah seria el primer pas cap a la guerra regional a l'Orient Mitjà.

El portaveu de l'exèrcit, Daniel Hagari, ha assegurat que es tracta d'un atac "d'autodefensa" amb què seguiran "atacant intensament l'organització terrorista per eliminar amenaces".

El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que farà tot el possible per protegir el país.

"Farem mal a qui ens faci mal. Hem detectat preparatius de Hezbollah per atacar Israel i hem ordenat a les forces de defensa d'Israel que ataquessin de manera proactiva per eliminar l'amenaça. L'exèrcit està treballant vigorosament per frustrar les amenaces, destruint milers de míssils i actuant amb tota la força tant en defensa com en atac."

Israel esperava un possible atac i mantenia els sistemes de defensa en "alerta màxima" des que el règim iranià i Hezbollah van prometre venjança per l'assassinat de dues figures destacades: el líder de Hamas, Ismail Haniyeh, a Teheran, i el comandant de Hezbollah Fuad Shukur, a Beirut.

L'atac d'Israel, que ha fet tres morts, anava dirigit contra el que qualifiquen d'"objectius terroristes". Israel també ha adreçat un missatge dirigit als civils libanesos perquè fugin de les zones frontereres des d'on opera la milícia xiïta, perquè es prepara per atacar-les.

Hezbollah ataca Israel amb 320 coets 

Hezbollah ha anunciat que ha acabat, "per avui", el seu atac a Israel, com a resposta a l'assassinat del seu líder el mes de juliol. Ho ha fet amb el llançament de 320 coets Katiuixa, una operació que, assegura, han pogut completar malgrat l'atac preventiu d'Israel amb un centenar d'avions de combat.

Els coets Katiuixa són els de menys abast dels que disposa Hezbollah, per sota dels 30 quilòmetres. Es calcula que disposa de més de 100.000 coets i míssils a les seves sitges, entre ells els míssils Fajr, que arriben als 75 quilòmetres, i els Zelzal, fins a 200 quilòmetres, que inclouen la major part del territori israelià. A banda, disposarien també de míssils Scud, amb capacitat d'arribar al mar Roig.

La milícia ha anunciat que ha conclòs la primera fase de la represàlia amb l'atac a almenys onze bases militars d'Israel i els alts del Golan.

La milícia xiïta ha assegurat que es mantindran forts i atents davant de qualsevol agressió. Hezbollah advertit que, si fan mal a civils, "el càstig serà molt dur". 

Estat d'emergència a Israel

Israel ha reunit el seu gabinet de crisi, capitanejat pel primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa, Yoav Gallant, que han seguit la situació des del centre de comandament de Tel-Aviv.

Després de llançar l'atac per frustrar un imminent atac de Hezbollah, Israel ha activat l'estat d'emergència militar durant 48 hores, que entre altres coses permet limitar els grups de persones al carrer o prohibir el bany a les platges pròximes a la frontera amb el Líban.

El gabinet també ha imposat restriccions de vol als principals aeroports, mentre duraven els atacs, però a primera del matí de diumenge han reprès l'activitat.

Negociació de la treva a Gaza

Amb aquest atac "preventiu", l'escalada de violència entre Israel i Hezbollah s'ha endurit hores abans de l'inici de la reunió al Caire d'una delegació negociadora, formada per Egipte, Qatar i els Estats Units, per avançar en un acord per una treva a la Franja de Gaza. 

La missió israeliana, encapçalada pels directors de les dues agències d'intel·ligència israelianes -- el Mossad i Shin Bet --, ja és al Caire per continuar negociant. 

Fonts properes a les converses han confirmat a EFE que els dos dirigents participaran en una reunió a la qual assistirà el cap de la CIA, William Burns, i l'enviat del president Joe Biden al Pròxim Orient, Brett McGurk.

El primer ministre i ministre d'Exteriors de Qatar, Mohamed bin Abderrahman, i el cap de la Intel·ligència egípcia, Abas Kamel, també assistiran a la cimera, on no hi haurà Hamas, que ha enviat una delegació aquest dissabte per abordar els avenços de les converses.

Israel i Hezbollah s'han intercanviat atacs des de l'inici de la guerra de Gaza, quan la milícia libanesa es va solidaritzar amb el grup islamista Hamas.

Des de llavors, la violència a la frontera entre Israel i el Líban és la més greu des de la guerra del 2006 i, des de l'octubre, hi han mort 630 persones, la majoria en el Líban.

La milícia xiïta compta amb el suport de l'Iran, fet que sempre ha fet témer una escalada del conflicte. El ministre d'Exteriors hebreu, Israel Katz, ha demanat als seus homòlegs internacionals "suport" per al país, assegurant que l'atac és "preventiu" i que Israel "no vol una guerra total i actuarà segons l'evolució sobre el terreny".

El secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha parlat amb el seu homòleg israelià i li ha transmès el compromís de Washington amb la defensa d'Israel.