Israel bombardeja tres escoles a Gaza mentre Hezbollah augmenta els atacs
Aquesta matinada, la defensa aèria israeliana ha interceptat desenes de coets de Hezbollah, i Blinken hauria advertit el G7 d'un atac imminent de l'Iran i la milícia xiïta
Almenys trenta morts i desenes de ferits en els atacs de l'exèrcit israelià contra dues escoles a la ciutat de Gaza on es refugiaven desplaçats per la guerra a la Franja.
Les forces armades israelianes han confirmat que han atacat l'escola Hassan Salame, a l'oest de la capital gaziana, i l'escola Nasser, totes dues sota l'administració de les Nacions Unides, però considerades per Israel com a "centres de comandament" de Hamas.
Els serveis de protecció civil de la Franja continuen treballant per recuperar entre la runa els cadàvers de les víctimes causades pels bombardejos als centres, on s'allotjaven milers de desplaçats. Segons les seves dades, el 80% dels morts i ferits eren nens.
En un missatge a X, la Mitja Lluna Roja palestina mostra el trasllat de diversos infants ferits cap a un dels pocs centres sanitaris que encara estan sencers a la Franja.
🚑Palestine Red Crescent teams transported several martyrs and injured individuals following the Israeli occupation's airstrikes on the Al-Nasr and Hassan Salama schools in northwest #Gaza City.
PRCS (@PalestineRCS) August 4, 2024
📷Footage by volunteer Yousef Khader. pic.twitter.com/eZMKHnqNVP
Amb els atacs de diumenge, ja són onze les escoles que han estat atacades per les bombes israelianes des de principis de juliol. Aquest mateix dissabte, Israel va llançar atacs aeris sobre un altre centre educatiu, amb una quinzena de morts.
Mentrestant, la situació humanitària continua empitjorant a la Franja de Gaza: un 90% de la població viu desplaçada en campaments sense pràcticament assistència humanitària ni subministraments bàsics.
Des del principi de l'ofensiva israeliana, més de 39.500 palestins han mort i prop de 100.000 han resultat ferits.
Crida a no viatjar al Líban per l'intercanvi de foc amb Hezbollah
L'amenaça d'una escalada bèl·lica al Pròxim Orient ha fet que diversos països occidentals recomanin als seus ciutadans abandonar el Líban. L'últim a sumar-se a la crida ha estat Espanya, enmig d'una allau de cancel·lacions de vols amb destí a Beirut.
Aquesta matinada, la defensa aèria israeliana ha interceptat desenes de coets, llançats des del sud del Líban per part de la milícia de Hezbollah. Un ha impactat al quibuts d'Ayelet HaShahar, a deu quilòmetres de la frontera del Líban, i ha deixat dos soldats ferits. Com a resposta, Israel ha bombardejat amb drons posicions al sud del Líban. Hi ha hagut almenys dos morts: un d'ells, treballador mèdic.
En aquest context, el G7 ha fet una crida a la contenció de les parts implicades, mentre una delegació israeliana ha viatjat al Caire per reprendre les negociacions per a l'alto el foc. No obstant, Hamas ha decidit suspendre les converses per l'assassinat d'Ismail Haniyeh, el seu negociador i líder polític de l'organització islamista.
Pel govern de Benjamin Netanyahu, les conseqüències que es poden desencadenar per la mort de Haniyeh no canvien la política de defensa del país, però diu que estan preparats per a qualsevol intent de revenja:
"L'Estat d'Israel està en una guerra amb múltiples escenaris contra l'eix del mal de l'Iran. Ataquem fort tots els seus braços. Estem preparats per a qualsevol escenari, tant en defensa com en atac. Repetixo als nostres enemics: respondrem i exigirem un preu molt alt per a qualsevol atac contra nosaltres, des de qualsevol escenari."
Israel i Hezbollah, milícia aliada de l'Iran, mantenen un intercanvi de foc constant a la seva línia divisòria des de l'esclat de la crisi de Gaza. Fins ara, els atacs al front del Líban han deixat almenys 586 morts. Ara, es tem que es converteixi en una guerra multilateral amb la implicació de l'Iran.
Per això, com a maniobra dissuasòria, els Estats Units han desplegat vaixells de guerra i portaavions a la regió, en cas que el seu aliat, Israel, necessiti la seva assistència en defensa.
Blinken hauria avisat el G7 d'un atac imminent de l'Iran i Hezbollah
Segons publica aquest dilluns el portal Axios, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, hauria trucat els líders del G7 per advertir-los d'un possible atac de l'Iran i de Hezbollah a Israel, en un termini d'entre 24 i 48 hores.
El màxim diplomàtic dels Estats Units hauria subratllat que està convençut d'una resposta com a represàlia per l'assassinat d'Ismail Haniyeh a Teheran i la mort del número dos de la milícia libanesa, Fuad Shukr, en un bombardeig israelià a Beirut. Al seu torn, el secretari de seguretat nacional de la Federació Russa, Serguei Xoigú, ha volat aquest dilluns a Teheran per reunir-se amb el president Masoud Pezeshkian.
A diferència de l'atac iranià sobre Israel del mes d'abril --que les defenses antiaèries van poder interceptar--, no es veu clara quina forma prendrà aquesta resposta.
A hores d'ara, l'única certesa que hi ha són les manifestacions públiques del règim dels aiatol·làs. El seu portaveu d'Exteriors, Nasser Kanaani, han insistit fa una estona que l'Iran "té el dret de castigar Israel" per la mort de Haniyeh.
La represàlia podria venir a través de la milícia libanesa de Hezbollah o des de l'Iran. Aquesta segona possibilitat és la que té les implicacions més greus, perquè podria comportar una guerra regional de gran abast.
