Investiguen per homicidi imprudent la residència de Premià on van morir 87 persones

Homicidi per imprudència professional. Aquesta és l'acusació que pesa sobre la direcció de la residència Domus Vi Ca n'Amell, de Permià de Mar, per la mort de 87 usuaris (en tenia més de 270) durant la primera onada de la pandèmia.

La Fiscalia ha presentat una querella contra el director i la responsable mèdica del centre el març del 2020 per provocar un "patiment gratuït" als residents, a qui tenien "desatesos". Manté que no van prendre cap mesura per evitar la situació que es va desencadenar al centre entre aquell mes i l'abril del 2020.

La residència, de fet, va ser intervinguda per la Generalitat el 17 d'abril d'aquell any davant un seguit d'irregularitats en la gestió del centre. Aleshores ja sumava 64 morts per covid i encara hi va haver 23 víctimes més fins al 31 de maig.

La investigació prèvia ha constatat que no es van complir els protocols covid, que es van cometre errors en la medicació, que es van trobar persones deshidratades i que es tractava els residents de manera irrespectuosa.

Ara, el jutjat d'instrucció número 2 de Mataró investiga els dos responsables del centre per homicidi per imprudència professional greu, lesions per imprudència professional greu i tracte degradant.

Desnutrició i abandonament

La querella recull casos com el d'un home que, tot i necessitar oxigen, se'l va trobar en un "evident estat d'abandonament", amb deposicions al llit i sense l'oxigen requerit.

D'una altra dona expliquen que va perdre quinze quilos perquè no rebia "l'alimentació necessària". A una altra dona se li van negar els tractaments pal·liatius, "privant-la d'una mort sense patiment".

A més, els querellats no van prendre mesures per evitar el contagi de la covid, fins al punt que el director va "prohibir expressament" al personal fer servir mascaretes "amb el pretext que això podia alertar els residents".

La querella diu que, fins que finalment va ser cessat el juliol del 2020, l'exdirector va mantenir una "absoluta despreocupació" i va continuar sense vetllar per les mesures de prevenció contra el contagi i sense procurar una atenció adequada, per la qual cosa va ser "molt difícil" estabilitzar el brot, fins a finals de juny.

La mala gestió venia d'abans

Segons la Fiscalia, els dèficits en la gestió del centre ja es donaven abans del març del 2020 i es van veure "incrementats exponencialment" per la pandèmia.

"El nombre de persones contractades en relació amb el nombre de residents era molt escàs, cosa que provocava que el tracte i les cures als usuaris fos deficient", resumeix la querella.

Posa com a exemple que les nits i els caps de setmana no hi havia personal mèdic ni d'infermeria, que la higiene dels residents era "deficient" perquè no se'ls canviava de roba o de bolquers, que els timbres d'alerta per demanar ajuda en moltes ocasions no funcionaven o que les caigudes eren "habituals" per la falta de "vigilància i cures".

Aquestes deficiències ja havien estat denunciades pels familiars i detectades per la inspecció el 2019.

La Fiscalia diu que aquesta situació de "desordre" es va convertir en "caos" amb la irrupció del coronavirus, que probablement va entrar al centre a mitjan març, quan van ingressar tres usuàries de centres hospitalaris sense ser aïllades malgrat que van donar positiu per covid.

Un informe d'Amnistia Internacional del gener passar va concloure que el 90% de les morts a les residències de gent gran en l'esclat de la pandèmia no s'ha investigat.