Investiguen amb minironyons per què la diabetis accelera la infecció per coronavirus

Investigadores de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, l'IBEC, han constatat al laboratori que la diabetis és una malaltia que n'accelera una altra, la Covid-19.

Ho han descobert amb els minironyons amb què treballen des de fa temps, i que els permeten simular i reproduir la fisiologia d'un ronyó humà.

Treballen amb dues línies principals: provar diferents fàrmacs en aquests miniòrgans o organoides per veure si combaten el coronavirus, i també descobrir per què hi ha malalties prèvies que l'afavoreixen.

Minironyons diabètics

Per això han creat minironyons diabètics, i els han infectat amb el SARS-CoV-2 per analitzar què passa.

Segons Núria Montserrat, una de les investigadores principals del projecte del IBEC, han comprovat que la diabetis facilita la proliferació del virus en les cèl·lules:

"Estem veient que aquests organoides, en aquestes condicions que hem identificat en el laboratori que simularien una diabetis, aquesta porta d'entrada del virus està més elevada. Tenim més portes d'entrada a les cèl·lules. En aquests organoides en 4 o 5 dies podem simular un microronyó diabètic. Quan infectem aquests minironyons diabètics, veiem més còpies del virus."

A més, volen descobrir per què en pacients diabètics amb característiques similars la infecció evoluciona de forma diferent.

La Covid-19 provoca diabetis

També busquen la manera d'evitar que la Covid-19 provoqui diabetis en alguns infectats que abans no tenien la malaltia:

"Volem saber quines són les causes d'aquestes diferències en pacients de Covid-19 diabètics i no diabètics, i després s'estan veient totes aquestes conseqüències com diabetis post-Covid, volem entendre per què això està passant."

El projecte també pretén lluitar contra el coronavirus per dues vies diferents:

"L'estratègia seria intentar, per una banda, bloquejar tot el que puguem l'entrada del virus a les cèl·lules, amb el fàrmac que vam identificar que feia com de porta falsa perquè el virus no es pogués com si diguéssim enganxar a les cèl·lules, però estem provant altres fàrmacs que el que fan és atacar la maquinària del virus, la que li permet replicar-se, per exemple."

Els primers resultats d'aquesta recerca van arribar ràpid: a principis d'abril van anunciar que havien descobert que el fàrmac hrsACE2 dificulta que el coronavirus infecti les cèl·lules humanes.

També minicors

No s'han quedat amb els minironyons: ara també han desenvolupat cors en miniatura per estudiar els problemes cardíacs que provoca la Covid-19.

I més endavant volen abordar altres factors que també afavoreixen la infecció del coronavirus, com és el cas de l'obesitat.

Amb cèl·lules mare

El febrer del 2019, aquest equip va publicar a la revista Nature Materials com van aconseguir crear minironyons a partir de cèl·lules mare pluripotents.

En pocs dies poden aconseguir cultius tridimensionals que simulen la fisiologia de ronyons humans equivalents al segon trimestre de gestació del fetus.

El març van decidir aplicar-los a la recerca sobre la Covid-19, i en aquests pocs mesos ja han fet molta feina.

Amb 300.000 euros del Fons Covid-19

Aquest dijous, Montserrat va exposar les línies de recerca d'aquest projecte, anomenat ACE2-ORG, al ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque:

"El proyecto ACE2-ORG de @IBECBarcelona se basa en la generación de organoides para estudiar posibles terapias y realizar un cribado de fármacos contra #coronavirus #Covid_19. La doctora @nmontlab, líder del proyecto, se lo ha explicado @astro_duque @CienciaGob".Via @europapress https://t.co/gLnPEPUHjh

— IBEC (@IBECBarcelona) June 19, 2020

L'ACE2-ORG compta amb 300.000 euros de finançament del Fons Covid-19 que gestiona l'Institut de Salut Carlos III.

Aquesta recerca la fan conjuntament amb investigadors suecs i austríacs, a més de l'Hospital Clínic de Barcelona i de la Universitat de Navarra.

Montserrat ha intervingut en un fil de Twitter en què diferents investigadors expliquen les seves línies de recerca i amb què demanen que hi hagi més finançament per a la investigació:

Intentamos entender el desarrollo y la patología renal usando células madre pluripotentes y organoides.
Nomino a @ricard_sole @yaneslab @MarcoMilanIRB @nmercaderh #SinCienciaNoHayFuturo

— Nuria Montserrat (@nmontlab) June 19, 2020