ERC avala investir Illa amb un ajustat 53,5% de la militància: "És un sí vigilant i exigent"

Els militants d'Esquerra han votat a favor del preacord assolit per la direcció del partit amb el PSC. El sí a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat ha aconseguit 3.397 vots, un 53,5% del total de militants amb dret a vot.

En canvi, 2.847 (44,8%) han estat contraris a la investidura d'Illa a canvi dels punts acordats en el preacord entre les dues formacions. 105 militants d'ERC han votat en blanc. 

Un total de 6.349 militants republicans han participat en la votació. Una xifra que representa més del 77% del cens, que és 8.226 persones.

"Un sí vigilant, un sí exigent", diu Rovira

La secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, s'ha mostrat "molt orgullosa" del partit i de l'alta participació dels seus militants en la consulta d'aquest divendres:

"Crec que la consulta ha estat un encert, un exercici de democràcia immens. Avui ser d'ERC és un orgull. Estem molt contents amb l'exercici de participació que hem fet a les assemblees, posant aquest possible preacord sota les cordes. Molt contentes i orgulloses que la participació avui hagi estat constant, sense pausa."

Rovira ha dit que la direcció d'Esquerra "assumeix el resultat de la votació", però ha reconegut que ha estat un resultat "ajustat" i que a la militància "l'ha amoïnat algun silenci del PSC":

"És un sí vigilant, un sí exigent, com ho és la militància d'Esquerra Republicana."

La secretària general d'ERC ha enumerat a continuació els punts principals del preacord amb el PSC i ha recordat que l'acord porta el partit a l'oposició: "La militància ha dit que sí, i assumim el resultat. Hem dit sí al que diuen els documents del preacord. Hem dit que sí a tenir més recursos, hem dit que sí a recaptar el 100% dels impostos des de la hisenda catalana, hem dit que sí a tenir la clau de la caixa i a ser solidaris. També hem dit sí a protegir l'ús social del català, a continuar el camí de la resolució del conflicte polític i a continuar pel camí de desplegar i mantenir les polítiques republicanes que han posat les persones al centre de l'agenda política."

La consulta, telemàtica i vinculant, ha començat a les deu del matí i s'ha tancat a les set de la tarda. Esquerra ha habilitat seus presencials per facilitar la participació en línia d'aquells militants que ho necessitin.

La xifra de militants facilitada inicialment per Esquerra era de més 8.500 persones. Finalment, però, el partit ha matisat que la xifra d'afiliats amb dret a vot és de 8.226 persones, que són les que estan al corrent de pagament i fa més de tres mesos que militen a Esquerra.

Les bases podien votar sí, no o abstenció a la següent pregunta:

"Estàs d'acord que Esquerra Republicana voti a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal, la promoció i protecció de la llengua catalana, la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític i la resta de mesures acordades?"

Els principals punts del document acordat entre republicans i socialistes són un finançament singular que Esquerra defineix com un "concert econòmic solidari", la promoció del català amb la creació d'un Departament de Política Lingüística, una convenció sobre la resolució del conflicte polític amb l'Estat i la continuïtat de diverses polítiques impulsades en aquesta legislatura pel govern de Pere Aragonès.

Les joventuts d'Esquerra decidiran dilluns el seu vot

Jovent Republicà ha convocat dilluns 5 d'agost un Consell Nacional extraordinari per decidir el vot de la seva diputada, Mar Besses, a la investidura de Salvador Illa. La reunió serà dilluns a les set de la tarda.

Les joventuts del partit no garanteixen el vot favorable a Illa. Ja havien anunciat que decidirien el vot de la seva representant al Parlament, la diputada Mar Besses, en una reunió extraordinària fos quin fos el resultat de la consulta d'avui.

En cas que Jovent Republicà decidís no donar suport a Illa, la suma dels diputats de PSC, Comuns i Esquerra no arribaria als 68 que marquen la majoria absoluta.

Aval de Rovira i Aragonès, silenci de Junqueras

Els últims dies, els principals noms del partit s'han anat posicionant sobre l'acord. Els principals membres de l'executiva i càrrecs electes, començant per Marta Rovira i Pere Aragonès, s'hi mostren a favor.

Entre els que defensen el no, hi ha la diputada al Congrés Pilar Vallugera, l'exconseller Alfred Bosch, l'exalcalde de Tarragona Pau Ricomà o el col·lectiu crític Primer d'Octubre. 

Un cop conegut el resultat, el col·lectiu Primer d'Octubre ha demanat als negociadors que interpretin correctament la voluntat de la militància, i als 20 diputats d'Esquerra que "votin lliurement d'acord amb la seva consciència":

Comunicat del Col·lectiu sobre el resultat de la consulta interna: pic.twitter.com/cszMofgJYo

— Col·lectiu Primer d'Octubre: militants d'ERC (@1doctubre2) August 2, 2024

Pel que fa a Oriol Junqueras, ha evitat mullar-se, i en un missatge a les xarxes socials alerta que, si l'acord s'incompleix, caldrà retirar el suport als socialistes. 

Investidura d'Illa o repetició electoral

Amb l'aval de la militància al sí, el vot dels diputats d'Esquerra, sumats als dels Comuns, atorgarien una majoria del Parlament favorable a un govern del PSC. Salvador Illa hauria de comunicar al president del Parlament, Josep Rull, que està en disposició de sotmetre's a la investidura. El president de la cambra iniciaria aleshores una ronda de consultes i convocaria la Diputació Permanent perquè fixi el dia del ple d'investidura.

Un partit que viu una època convulsa

ERC afronta aquesta consulta en plena crisi. Després dels mals resultats a les eleccions al Parlament del 12 de maig, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, va anunciar que deixava la primera línia política; la secretària general del partit, Marta Rovira, va declinar presentar-se a la reelecció i el president dels republicans, Oriol Junqueras, va abandonar el càrrec i aspira a revalidar-lo al congrés del novembre.

De fet, si la militància hagués rebutjat el preacord, Catalunya s'encaminaria cap a una repetició electoral, amb els republicans sense cap candidat definit, amb Aragonès retirat i Junqueras encara inhabilitat.

La crisi s'ha agreujat encara més amb la revelació que el partit tenia una maquinària B que feia campanyes sense logo, sobretot en període electoral i a les xarxes socials. Aquesta unitat seria responsable dels cartells que vinculaven Ernest Maragall i l'Alzheimer o el ninot de Junqueras penjat d'un pont abans de les eleccions municipals i europees del 2019.