Intimidar menors a la xarxa per obtenir vídeos sexuals es considerarà agressió sexual

El Tribunal Suprem ha tipificat com a agressió sexual obtenir imatges i vídeos sexuals de menors a les xarxes socials. Diu el Suprem que "la distància física no desnaturalitza els requisits de l'agressió sexual ja que mitjançant intimidació s'atempta contra la llibertat sexual de la víctima en un escenari, el de les xarxes socials, amb un impacte nociu més gran i durador".

La sala penal de l'alt tribunal ha dictat una sentència en la qual eleva la condemna de 2 anys i 9 mesos a 5 anys i 4 mesos a un home que va intimidar una menor a través de les xarxes socials exigint-li que li enviés fotografies i vídeos d'ella amb contingut sexual, i amenaçant, si no ho feia, amb publicar els arxius.

L'Audiència Provincial de València havia condemnat l'home per un delicte de corrupció de menors però el va absoldre del delicte d'agressió sexual. La Fiscalia va presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per l'absolució del delicte d'agressió sexual i ara l'alt tribunal ha estimat el recurs i li ha donat la raó.

Per a la sala, "l'obtenció d'imatges de contingut pornogràfic [...] a conseqüència de la intimidació en línia exercida per l'autor constitueix un delicte d'agressió sexual i no exigeix ​​que l'agressor realitzi els actes directament i físicament sobre la víctima".

El condemnat es va inscriure a Tuenti amb una identitat falsa de dona i amb engany va contactar amb una menor de 12 anys. La va intimidar per fer-se fotos i gravar-se vídeos de contingut sexual i que els hi enviés. Va amenaçar la menor de, si no ho feia, dir-ho a la seva família i difondre les gravacions als seus contactes en aquesta xarxa social.

Les xarxes com a instrument d'intimidació

La sentència, ponència del magistrat Javier Hernández, explica que la dimensió social de les xarxes pot esdevenir un potentíssim instrument d'intimidació. La facilitat dels menors per accedir a les xarxes i per intercanviar imatges i vídeos els fa més vulnerables.

"Les xarxes han augmentat l'accés a nens i nenes per part de persones que busquen, com a únic objectiu, el seu abús i explotació sexual."

Afegeix que "especialment sobretot a partir de la preadolescència, la immersió en entorns virtuals esdevé una forma de socialització, amb el risc que aquesta realitat virtual acaba desplaçant la mateixa realitat", diu Hernández, i afavoreix els actes de cosificació sexual.

"Aquest nou ciberespai d'interacció social fa més fràgil el marc de protecció de la intimitat, i converteix en més vulnerables les persones quan, per accessos indeguts a les seves dades personals, perden de manera gairebé sempre irreversible, i davant de centenars o milers de persones, el control sobre la seva vida privada."

El tribunal alerta del risc per a qualsevol persona, però molt especialment per als menors, que la imatge del seu cos nu pugui ser distribuïda per una xarxa social de la qual participen moltes persones del seu entorn social i afectiu, i que això adquireixi una rellevant gravetat intimidatòria.

"No només pel que pugui suposar d'intensa lesió del seu dret a la intimitat sinó de profunda alteració de les seves relacions personals i de la seva pròpia autopercepció individual i social", diu el text de la sentència. I afegeix que "si la víctima cedeix, a conseqüència de conceptes socials marcats moltes vegades per profundes arrels ideològiques patriarcals i masclistes", es pot portar a la "criminalització, humiliació i menyspreu" de la víctima.