Intel·ligència artificial per triar menjar, reciclar residus o fer embalatges a mida

Des de fa un any, amb l'aparició del xat GPT i la seva capacitat d'utilitzar milions de documents i dades per elaborar en poc temps textos coherents i intel·ligibles com ho faria un humà, l'opinió pública s'ha començat a conscienciar de les possibilitats, però també dels perills, de la intel·ligència artificial. Al mateix temps s'han començat a introduir a les empreses tota una sèrie de tecnologies que ja s'estaven utilitzant des de feia temps en camps molt específics, com per exemple els motors de cerca a internet, l'assistència virtual, la publicitat personalitzada, els robots o la conducció autònoma de vehicles.

S'estan popularitzant al mercat aplicacions d'intel·ligència artificial que poden ser útils per la gestió dels negocis per millorar la productivitat. Són programes que substitueixen la feina humana en les tasques més repetitives, estalviant costos i reduint el temps de molts processos. Unes possibilitats que tot just es comencen a intuir, però que segurament han de transformar profundament les formes de treballar, com ho ha fet internet les últimes dècades.

A l'espai Valor Afegit hem anat a buscar tres empreses que ja estan fent aquesta transició, descobrint camins per fer més eficient la seva activitat.

Triar i revaloritzar residus que fins ara anaven a l'abocador

Al "test center" que Picvisa té a factoria de Calaf, a l'Anoia, s'hi mostren les diferents solucions industrials i tecnològiques aplicades al reciclatge de residus que ha desenvolupat la companyia.

En una de les cintes transportadores s'hi depositen peces de roba usada que, després de ser analitzades per una sèrie de càmeres i sensors, són classificades automàticament en funció del percentatge dels materials que componen el teixit i dels colors. Uns bufadors envien cadascuna de les peces a la caixa que els correspon.

Això és possible gràcies a combinar la visió artificial amb la intel·ligència artificial, algoritmes entrenats per reconèixer cada teixit i classificar-lo. Segons Daniel Carrero, el director tècnic de l'empresa, "és la típica imatge que surt a internet quan veiem informacions d'intel·ligència artificial, identificant autobusos, passos de zebra o motocicletes... Doncs bé, això és el que fem nosaltres. Una cosa més complexa, perquè no només identifiquem l'objecte a la imatge, sinó que també el classifiquem".

El reciclatge tèxtil, una oportunitat de creixement

La nova Llei de Residus obligarà les marques tèxtils a partir del 2025 a fer-se càrrec del reciclatge de la roba usada, que actualment acaba majoritàriament als abocadors, per tornar-ne a utilitzar els fils. Una feina cara i tècnicament complexa que obre noves oportunitats per a aquesta empresa de Calaf que fabrica maquinària per al triatge automàtic de residus.

La intel·ligència artificial permet resoldre problemes que fins ara no tenien solució. Per a Carrero, "a part que això per a l'empresa és una gran oportunitat, també és un avantatge mediambiental, de considerar que un residu que fins ara no el tractàvem, pugui ser tractat, doncs és un avantatge que crec que afavoreix tothom".

La IA també facilita la gestió de residus plàstics i vidre

Una altra màquina identifica i classifica els diferents tipus de residus plàstics que aboquem al contenidor groc. "Una vegada hem trobat l'ampolla a la imatge, diem: i és de PET, o és de PET de color blau, o és polietilè de color blanc, i és polietilè amb forma d'envàs, o és en forma de safata...". I el mateix passa amb el vidre: la intel·ligència artificial serveix no només per destriar el vidre marró del verd i del transparent, sinó també per apartar altres residus com les rajoles, que la gent aboca erròniament al contenidor verd.

Aquesta empresa catalana, que exporta els seus sistemes a tot el món, pertany a un grup més gran dedicat a la construcció, que s'ha anat diversificant. "És apostar per la tecnologia, pels residus, pel medi ambient i per la sostenibilitat. Una empresa que el cos el té enfocadíssim a millorar la societat reciclant i valoritzant tot tipus de materials per donar-los un segon ús", afirma el director executiu de l'empresa, Joan Manuel Casamitjana.

Fer aprendre les màquines a identificar el menjar

En el restaurant d'autoservei del Parc Científic de Barcelona hi estan provant un sistema automàtic de pagament sense cap empleat a la caixa. Es tracta d'un quiosc lleuger, fàcilment instal·lable en qualsevol establiment, sobre el qual es diposita la safata amb el menjar. L'aparell l'escaneja i, en un instant, mitjançant intel·ligència artificial, identifica els plats i les begudes que ha agafat el client i compta el preu del dinar.

El mateix quiosc permet pagar la consumició directament. Tot ha trigat només 15 segons.

Segons Eric Verdaguer, director executiu i cofundador de LogMeal, el quiosc està destinat "als restaurants self-service o les cantines d'empresa, on es generen cues i hi ha part d'una feina que pot fer-la una màquina, i posar en valor les persones i empleats perquè puguin fer altre tipus de tasques que no poden fer a dia d'avui els robots".

LogMeal és una empresa sorgida de la Universitat de Barcelona. Més enllà de la restauració, estan focalitzats a donar eines per millorar la salut a través de l'alimentació, utilitzant algoritmes d'intel·ligència artificial.

"Perquè aprengui, el que fem és que li donem milions d'imatges de diferents menjars i el sistema va aprenent l'aspecte de cadascun dels menjars", explica Marc Bolaños, director de tecnologia i un altre dels fundadors de LogMeal.

Eric Verdaguer afegeix una comparació: "Com el procés que tenim quan som petits. El vas ensenyant fins que al final et detecta i et diu: això és així".

I van més enllà, segons explica Marc Bolaños: "Un cop fet això, nosaltres tenim les diferents categories de menjar, diferents plats, i el que fem és fer una correspondència entre els plats i unes taules nutricionals que els nostres nutricionistes han establert".

Saber el que menges amb només una foto

Gràcies a una aplicació que incorpora aquests algoritmes, qualsevol pot fotografiar, per exemple, l'esmorzar que s'ha preparat i saber la composició nutricional del que ha ingerit: calories, hidrats de carboni, greixos... fins a 35 paràmetres.

L'usuari disposa d'una informació exacta i fiable de totes les ingestes al llarg del dia, que un nutricionista pot monotoritzar a distància a través d'una plataforma web, analitzar aquesta informació i donar assessorament al client. Segons Bolaños, "nosaltres no som un metge i no pretenem substituir el metge ni el professional de la nutrició. Sempre hi haurà una persona al darrere que analitzarà aquesta informació i donarà les recomanacions".

Es tracta d'un sistema que ja s'està fent servir en l'alta competició per millorar el rendiment dels esportistes. Verdaguer: "N'estan fent ús, actualment, equips de la lliga professional de futbol, un equip de l'ACB que és el Bàsquet Girona, un equip professional belga que és el Bingoal...".

Però aquest sistema senzill de control nutricional també pot ser molt útil als hospitals, ja que una nutrició adequada pot accelerar la recuperació dels pacients després d'una operació.

Millorar el disseny d'embalatges a través de la intel·ligència artificial

A la planta de Cadepa, a Esparreguera, un operari està mesurant una peça de precisió. Però no es tracta de cap aparell ni de cap motlle: és una escuma d'embalatge que ha de protegir un utensili de laboratori dins d'una caixa. Ha de ser com un guant que s'adapti a l'objecte per assegurar que no patirà cap desperfecte durant el transport.

En aquesta empresa estan especialitzats a dissenyar i fabricar embalatges a mida per a productes, sovint de gran valor. Joan Fonollà és el gerent i fundador de Cadepa: "Estem en l'automoció, estem en l'electrònica; estem, per exemple, en el mercat dels laboratoris, treballem molt en tema laboratoris, art, alimentació... Tothom que necessita un embalatge, doncs intentem ser-hi".

Porten 30 anys treballant en el sector, però ara volen fer un pas més. Estan desenvolupant una eina d'intel·ligència artificial que faci més ràpid el procés de disseny d'un nou embalatge que els demani el client.

"L'objectiu final de la IA és ser més ràpids en la resposta al client, ja que són mercats molt exigents. I eliminar al màxims possible la possibilitat d'error, traient embalatges més òptims", assegura Fonollà.

Un projecte a un any vista

Actualment estan abocant al sistema tota l'experiència en el disseny d'embalatges que han anat acumulant al llarg dels anys i preveuen tenir preparada ja l'any que ve una eina perquè els clients trobin més ràpidament la millor solució, feta a la mida de les seves necessitats.

Amb tot, la intel·ligència artificial no substituirà la feina dels enginyers, afirma Eva Chust, especialista en màrqueting de Cadepa: "Com que cada vegada el mercat ens exigeix més, nosaltres al final hem d'abocar-nos a donar una solució més ràpid i amb la solució per al client més eficaç. Un cop gràcies a la intel·ligència artificial hem produït fer una solució d'embalatge més acotada, possiblement és quan entrarien els nostres tècnics, que d'alguna manera ells han de ser el coneixement per acabar de desenvolupar-ho".

La IA es comença a aplicar a les empreses catalanes

Es calcula que un 8,5% de les empreses catalanes ja han incorporat aplicacions d'intel·ligència artificial per millorar la productivitat. Segons Jordi Aguasca, director de Transformació Tecnològica d'Acció, l'agència per la competitivitat empresarial de la Generalitat de Catalunya, "una empresa pot arribar a ser un 15% més eficient si s'utilitzen eines d'intel·ligència artificial.

Per tant, és evident que això implicaria una reducció de costos, una millora en optimització de processos i, evidentment, en el cas industrial, una reducció dràstica de l'error humà".

Aguasca creu que aquestes tecnologies ja s'estan aplicant, sobretot en els serveis: "Com gestionar els recursos humans i les nòmines, com adquirir molta més informació de competidors i analitzar-les i processar-les... en tot això, la intel·ligència artificial ja és una realitat".

Però hi ha molt camp encara per recórrer, "per exemple en l'àmbit mèdic, la simbiosi entre la tecnologia i l'humà. La tecnologia no substituirà el metge, però contribuirà a fer diagnòstics més precisos i més ràpidament. Permetrà al metge centrar-se sobretot en el pacient".

Per a Aguasca, no hem de tenir tanta por a la destrucció d'ocupació a causa de la intel·ligència artificial, perquè el que hi haurà és una transformació natural dels llocs de treball. Això hauria de permetre que els treballadors amb tasques més repetitives es puguin dedicar a feines més creatives. Ara bé, els canvis seran profunds: "Segurament, en menys deu anys estarem parlant d'un món tecnològic que no tindrà res a veure amb el que coneixem actualment".