Inici d'estiu amb el nombre d'ofegaments més alt dels últims 10 anys
Les onades de calor i l'inici de les vacances fan que augmenti l'afluència de gent a les platges, i l'alta ocupació fa més difícil detectar situacions de perill
La calor i l'afluència de gent a les zones aquàtiques augmenten el risc d'ofegaments. I aquest any és especialment tràgic. Des del 15 de juny, quan va començar la temporada de bany, fins ara s'han ofegat 13 persones a les platges catalanes.
El nombre de morts gairebé dobla el de l'any passat, i també el dels estius dels últims 10 anys. De fet, és la xifra més alta des que es va començar a fer el recompte detallat per part de Proteccio Civil.
Part del motiu d'aquestes xifres el trobem en el cap de setmana passat, quan hi va haver quatre morts d'entre 32 i 65 anys a les platges on onejava la bandera groga, que indica que hi ha risc, ja sigui per fortes onades, corrents, brutícia o meduses.
La majoria de víctimes es van ofegar a causa de patologies prèvies, però la segona causa de mort al mar és el cansament a l'aigua i els corrents.
El 2018 van morir vuit persones. El 2017 és el segon any amb més ofegaments en el primer mes de l'estiu, amb 10 morts. En canvi, el 2016, en van ser cinc; vuit el 2015 i el 2014, i set el 2013.
Les onades de calor i l'inici de les vacances fan que hi hagi més afluència de gent a les platges, i l'alta ocupació fa més difícil detectar situacions de perill.
Els 13 ofegats del 2023
La majoria de casos d'ofegats mortals són persones grans amb algun tipus de malaltia o cardiopatia que perden el coneixement dins de l'aigua.
Els ofegaments de persones més joves s'acostumen a produir per altres causes, com veure's arrossegat per les onades o els corrents o bé el cansament, que els impedeix tornar a la platja.
En aquest segon cas, la situació es complica quan oneja la bandera groga. Ho explica Montse Font, cap del Servei de Gestió d'Emergències, que demana prudència als banyistes.
"Si les nostres habilitats o el nostre estat físic no són els més bons, el que recomanem és que siguem prudents."
La clau en aquests casos és no banyar-se sol o banyar-se a prop de la vora, sense entrar al mar.
Què es pot fer?
En cas de detectar una persona que s'està ofegant s'ha d'avisar el socorrista i si ens trobem en una platja no vigilada mai hem d'intentar un rescat sense trucar prèviament al 112.
Font afegeix que, si es pot, s'ha d'intentar ajudar: "Si es té capacitat, és el següent pas que s'ha de fer." En aquests casos, però, s'ha de ser molt prudent i és preferible que ho facin només les persones amb la formació adequada.
Menys morts a les piscines, però més petits
El Servei d'Emergències també comptabilitza els ofegaments en piscines. En aquest cas, les xifres són similars o menors que a les d'altres anys.
Dues persones han mort ofegats en una piscina aquest inici d'estiu. L'any passat van ser cinc persones, tres el 2021, una el 2020 i tres el 2019.
En aquest cas, però, apareix un perfil diferent: els menors d'edat. Dos dels cinc ofegats fins al 15 de juliol de 2022 tenien quatre anys. Aquest 2023, hi ha hagut 13 ofegaments greus tot i que no mortals. Tots els casos menys un són de menors d'11 anys.
Per això, Font recorda que s'ha de vigilar sempre els més petits: "No treure'ls l'ull de sobre ni per mirar un whatsapp perquè en 10 segons un nen es pot estar ofegant".
