L'activista anarquista Juan Manuel Bustamante "Nahuel" absolt de l'acusació de terrorisme, la tardor del 2018 al programa Preguntes Freqüents (3Cat)

Indemnitzen un jove anarquista per passar 16 mesos a la presó acusat de terrorisme

Va ser absolt de les acusacions de terrorisme i cometre atemptats, i l'Audiència Nacional ha condemnat l'estat espanyol a indemnitzar-lo

Actualitzat

L'Audiència Nacional, l'AN, ha condemnat l'estat espanyol a indemnitzar amb 54.650 euros un jove activista anarquista empresonat durant 16 mesos acusat de terrorisme i que va acabar sent absolt.

El van detenir el novembre del 2015, el van enviar a presó preventiva i va passar per 5 centres penitenciaris diferents en règim d'aïllament fins al març del 2017, que va quedar en llibertat.

El Ministeri de Justícia va negar-se a indemnitzar-lo, malgrat que el Tribunal Constitucional hi obliga, i ara el col·lectiu d'advocats Red Jurídica, que porta la seva defensa, ha fet pública la decisió de l'AN i elDiario.es n'ha informat:

 

El govern Rajoy i "el terrorisme anarquista"

El jove es diu Juan Manuel Bustamante, però se'l coneix com a Nahuel, i el van detenir el 4 de novembre del 2015 de matinada a casa seva, a Madrid, en una operació que la Policia Nacional va batejar com a Ice.

Llavors el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy es va fer ressò de l'operació afirmant que s'havia desarticulat "un grup anarquista radical responsable de sis atacs amb artefactes incendiaris".

De fet, la web de La Moncloa encara manté penjada la notícia de les 5 detencions practicades aquella matinada a membres d'un col·lectiu anarquista i vegà anomenat Straight Edge, acusats d'organització terrorista i de danys.

Era una operació que relacionava el col·lectiu amb un atemptat perpetrat a la basílica del Pilar de Saragossa dos anys abans, i la policia va arribar a dir que "el terrorisme anarquista" s'havia implantat a Espanya.


Li van demanar 35 anys de presó

Els altres quatre detinguts van quedar en llibertat pocs dies després, però a Nahuel també el van acusar de tinença d'explosius, d'haver participat en atemptats i d'enaltiment del terrorisme.

En total, la jutge que va instruir la causa, Carmen Lamela, va arribar a demanar-li 35 anys de presó, petició que va secundar la Fiscalia, però aquesta la va acabar rebaixant a 2 anys, només per enaltiment del terrorisme.

Llavors va ser quan va quedar en llibertat, i finalment en el judici celebrat l'estiu del 2018 el van absoldre, perquè la sentència va considerar que només havia expressat rebel·lia, que queda protegida pel dret de llibertat d'expressió.


"Jo estava a la presó per uns tuits"

El setembre del 2018, en una entrevista al programa de TV3 "Preguntes freqüents", Nahuel va denunciar que l'única prova que tenien contra ell eren els tuits que havia publicat:

"Em va fer enfadar molt perquè en definitiva el que es va dir era que jo estava a la presó per uns tuits, una cosa que el govern espanyol va negar. Jo vaig estar a la presó per la llei mordassa."

En l'entrevista Nahuel va relatar com la policia va entrar a les 5 de la matinada a casa seva per escorcollar-la, i que després van dir que volia utilitzar els cargols del llit que estava muntant com a metralla per a una bomba.


Estrès posttraumàtic i depressió

També que a la presó el van tractar com a terrorista perillós, i li van aplicar un règim penitenciari molt rigorós als mòduls més perillosos de cadascuna de les 5 presons per les quals el van fer passar.

La sentència de l'AN es fa ressò de l'informe pericial que recull les conseqüències que tot això li va comportar: un trastorn d'estrès posttraumàtic i una depressió greu.

En l'entrevista a TV3, ja va anunciar la seva intenció de demanar una indemnització per tot el que havia passat en el procés i a les presons, no tant pels diners com per crear jurisprudència.

 

 

ARXIVAT A:
Judicial
Anar al contingut