Impuls a la professió d'assistent personal per a discapacitats

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha presentat aquest dijous una nova regulació per als assistents personals, que els cataloga com a figura professional, fins ara inexistent. Per ser assistent personal s'haurà de fer una formació de 50 hores en què es treballaran aspectes com els drets de les persones amb discapacitat, la comunicació, les ajudes tècniques, cures bàsiques, mobilitzacions, etc. La persona beneficiària rebrà fins a 2.520 euros mensuals per contractar un assistent personal que l'ajudi a fer les tasques diàries.
 

En aquest sentit, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha destacat:
 

"l'assistència personal és una aposta clara per a promoure l'autonomia personal i treballar en totes les alternatives a la institucionalització, perquè creiem fermament que no anem a atendre la situació de dependència, sinó que hem de promocionar les capacitats de les persones d'acord amb el seu projecte de vida"

La Marta i el seu "àngel de la guarda"

Fins ara a Catalunya només hi ha 65 persones amb discapacitat que compten amb assistència personal. La Marta Rodríguez és una d'elles. Va néixer prematurament i té paràlisi cerebral. Amb 29 anys, és graduada en traducció i parla 5 idiomes. Treballa per diferents organitzacions d'ajuda als discapacitats i té una vida social i laboral molt actives. Tot plegat, ho pot fer gràcies al seu assistent personal, l'Ángel, que ja porta 4 anys amb ella, fent aquesta feina. L'Ángel li fa tot, fins i tot, l'acompanya al lavabo. La Marta explica que la seva relació és de respecte, intimitat i confiança, i on no arriba ella sempre hi arriba ell: 
 

"Sense aquesta figura jo no faria res del que estic fent ara; al revés, estaria a casa, sense poder desenvolupar-me personalment i molt menys professionalment"

Per l'Àngel Duran el secret és mantenir-se en un segon pla a favor de l'autonomia de les persones que necessiten assistent:
 

"És un treball que, la paraula dur, no és... és un treball que, quan estàs amb la persna, deixes de ser una mica tu i has de ser l'altra persona. Perquè ets les seves mans, els seu peus.... i estas com en un segon pla i és que ha de ser així, perquè l'altra persona sigui ella mateixa" 

Fins ara, els assistents personals no estan catalogats com a professió. Els contracten directament les famílies o associacions de persones amb discapacitats i cobren sous que consideren molt baixos. La Marta en té dos, en torns de matí i de tarda. Viu amb la mare, que és qui la cuida els caps de setmana. Es queixa que a Catalunya aquesta ajuda, que penja de la llei de la dependència, només la reben 65 persones, i amb horaris massa limitats.

"D'aquesta poqueta gent que som, encara jo penso que les  hores no són les que haurien de ser. Jo penso que  (dame agua, porfa) les hores d'assistència haurien d'anar en funció de les necessitats de suport .Tu no pots limitar un projecte de vida a una hora tancades"

La formació, fins ara, la fa cada usuari, que explica les seves necessitats a l'assistent, i el binomi s'adapta l'un a l'altre. l'Ángel considera que un curs pot ajudar, però que, al final, és una feina d'empatia i entesa:

"Tu ponte en su lugar, a quién contratarías? A alguien afín a ti. No vas a contratar a una persona que venga y te trate como un mero trabajo, como un objeto y ya está: 'Trabajo mis 7 horas y me largo y ya está.' No, tiene que haber un feeling entre los dos"

El conseller el Homrani reunit amb les entitats
 

El govern ha treballat amb la federació d'entitats ecom per regular la figura dels assistents personals a partir de l'any que ve per a persones amb discapacitat física o sordceguesa entre 6 i 64 anys que hagin estat valorades amb un grau III de dependència. L'any següent es farà amb aquelles que hagin estat valorades amb un grau II.