Impost de fins a 100 euros per vaca: Dinamarca impulsa una taxa pionera pel CO₂ de la ramaderia
El govern de Dinamarca acorda el primer impost del món sobre les emissions del bestiar, després de mesos de negociacions amb agricultors, indústria, sindicats i grups ecologistes
Dinamarca s'ha convertit en el primer país del món que gravarà amb un impost les emissions de gasos contaminants de la ramaderia, un sector que representa l'11% de les emissions mundials, de les quals gairebé dos terços són fruit de les vaques.
Després de mesos d'intenses negociacions amb agricultors, indústria, sindicats i grups ecologistes, el govern de Dinamarca, un dels principals exportadors de carn de porc i productes lactis d'Europa, ha arribat a un acord, que s'haurà d'aprovar al Parlament, per introduir una taxa el 2030.
A partir d'aquell any, les granges pagaran un màxim de 40 euros per tona equivalent de CO₂. Una quantitat que s'anirà incrementant gradualment fins als 100 euros anuals que els ramaders hauran de pagar el 2035 per les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels seus exemplars.
Els ramaders, però, tindran dret a subsidis i deduccions fiscals per adaptar-s'hi, amb un descompte del 60% durant almenys els dos primers anys.
Segons el Financial Times, que cita el think-tank Concito, cada vaca produeix unes sis tones de CO₂ a l'any, per la qual cosa, un cop aplicats els descomptes fiscals, cada exemplar suposaria un cost per als agricultors d'uns 100 euros a l'any.
El sistema digestiu dels remugants: un gran emissor de metà
La taxa busca compensar l'efecte dels animals remugants, com les vaques o les ovelles, que produeixen metà a través del sistema digestiu.
L'impost, però, també afectarà les explotacions porcines, tot i tenir un impacte molt més baix en aquesta mena d'emissions.
A més, s'ataca la problemàtica produïda per alguns dels fertilitzants sintètics de l'herba que mengen els animals, que també produeixen gasos d'efecte hivernacle.
"L'agricultura ha de contribuir i formar part del futur verd"
El govern danès ja ha dit que espera que altres països segueixin el seu exemple. Havia de ser el cas de Nova Zelanda, però allà el govern ha fet marxa enrere per les protestes dels ramaders.
El ministre del Clima danès, Lars Aagaard, ha explicat que l'agricultura és l'emissor més gran de gasos d'efecte hivernacle del país: "Això no pot continuar. L'agricultura ha de contribuir i formar part del futur verd."
Tot plegat, per contribuir a l'objectiu que Dinamarca aconsegueixi reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle un 70% respecte a nivells del 1990.
Algunes organitzacions d'agricultors, però, s'han afanyat a criticar l'acord, mentre que algunes entitats ecologistes consideren que hi ha massa deduccions fiscals perquè l'impost sigui efectiu.
La UE també estudia aplicar impostos
La mesura arriba pocs mesos després que els agricultors protestessin arreu d'Europa contra les mesures mediambientals de la UE.
La Comissió Europea està estudiant establir un sistema que reguli les emissions agrícoles a tota la UE, amb mesures com exigir a agricultors i propietaris de terres que paguin directament per les seves emissions.
Això, mentre els països lluiten per reduir les emissions associades a la producció d'aliments, que representen gairebé una quarta part de les emissions globals, i alhora mantenir la seguretat alimentària.
