Homofòbia d'estat: lleis que discriminen i castiguen per orientació sexual al món

Cada any, l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA World) publica el seu informe sobre la situació de "l'homofòbia d'estat al món". L'informe recull la legislació que s'aprova a tot el planeta d'acord amb l'orientació sexual dels ciutadans: lleis que protegeixen les persones dels col·lectius LGTBI i reconeixen els seus drets o que, al contrari, les discriminen i les castiguen per la seva orientació sexual.

L'informe d'aquest any, tancat el desembre del 2020, reconeix alguns avenços als 193 estats membre de les Nacions Unides estudiats i també en algunes regions o territoris no independents del món analitzats, però també retrocessos, fins i tot en àrees del món tradicionalment protectores dels drets humans, com ara Europa.

A 69 estats membres de les Nacions Unides encara es penalitzen "els actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe" i en 11 encara se'ls pot aplicar la pena de mort com a càstig per la seva orientació sexual, els mateixos, en nombre, que l'any passat, tot i que s'ha deixat d'aplicar al Sudan i s'hi ha afegit Brunei.

Un total de 124 estats membres de l'ONU no criminalitzen les relacions consentides entre adults del mateix sexe (els mateixos que el 2019, un cop comptat Botswana) però no arriben als 60 els que permeten els matrimonis homosexuals o les unions de fet entre persones del mateix sexe, la meitat dels quals a Europa.

Els avenços obtinguts, a més, no són lineals: que les relacions homosexuals deixin de ser delicte a un país no garanteix la plena igualtat jurídica de les persones afectades ni implica que es prenguin mesures per protegir-les de la discriminació o de patir delictes d'odi.

Per exemple, s'ha avançat en mesures per evitar la discriminació laboral per orientació sexual, però s'ha anat enrere en la protecció d'alguns drets, com els de llibertat d'expressió, reunió o manifestació, també a Europa, unes restriccions afavorides per la pandèmia de la Covid-19.

Incertesa, la nova normalitat

A molts llocs del món, el confinament obligat durant tants mesos de pandèmia ha suposat "la interrupció abrupta i completa de les activitats" del col·lectiu LGTBI i de les entitats que els donen suport, com denuncia l'informe:

"Les reunions es van fer impossibles, els esdeveniments i les marxes de l'orgull es van suspendre i els espais segurs es van reduir dràsticament de la nit al dia amb molt poca o cap antelació".

Això va provocar més aïllament i vulnerabilitat entre les persones d'aquest col·lectiu i un augment de la incertesa, l'esgotament i els problemes de salut mental.

La criminalització de les relacions homosexuals

Hi ha 67 estats membres de les Nacions Unides amb disposicions legals que penalitzen els "actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe" i 2 més amb una criminalització de facto. Unes dades molt preocupants, segons el responsable de Diversitat d'Amnistia Internacional, Carlos Sanguino, que recorda que hi ha penes que impliquen càstigs molt durs:

"69 estats de tot el món encara criminalitzen les relacions homosexuals i amb càstigs molt durs: amb pena de presó, amb càstigs físics i fins i tot en 11 encara pot comportar la pena de mort. És un problema de drets humans global que afecta tots els continents i on en realitat hi ha molt pocs avenços."

Sanguino també ha alertat, en declaracions a Catalunya Informació, que a molts països on la llei no criminalitza l'homosexualitat ningú no protegeix, a la pràctica, les persones d'aquest col·lectiu:

"El cas de l'Amèrica Central és especialment interessant. A priori les lleis que hi ha en aquests països, com Guatemala, el Salvador o Hondures, teòricament els protegeix, però el nombre d'assassinats i crims contra les persones LGTBI és molt elevat".

La pena de mort, una forma de tortura

Sis països tenen prescrita legalment la pena de mort com a càstig a l'homosexualitat: l'Aràbia Saudita, Brunei, l'Iran, Mauritània, Nigèria (en 12 estats del nord del país) i el Iemen. I en 5 més es pot imposar, encara que no s'ha d'aplicar per llei per força: són l'Afganistan, els Emirats Àrabs Units, el Pakistan, Qatar i Somàlia.

En l'últim any, el Sudan ha derogat la pena de mort i els càstigs corporals com a penes per a conductes homosexuals, tot i que manté penes molt dures per a qui consideri culpable de "sodomia". En canvi, Brunei s'ha afegit a la llista de països que castiga els actes sexuals entre persones d'un mateix sexe amb pena de mort.

El dret internacional estableix que els estats només poden imposar la pena de mort en els casos "més greus", que impliquin, de fet, homicidis. El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha declarat categòricament que "en cap circumstància es pot aplicar la pena de mort" per conductes com l'homosexualitat. A més, alerta que aquest tipus de pena contradiu "la prohibició de la tortura i els tractes cruels, inhumans i degradants", per exemple, en algunes de les seves formes d'execució, com la lapidació o la forca.

Terminologia ambigua

L'ILGA denuncia que els països on es criminalitza l'homosexualitat obvien el dret internacional sobre drets humans, que estableix que:

"Tota persona té dret a estar lliure de criminalització i qualsevol forma de sanció derivada directament o indirectament de l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'expressió de gènere o les característiques sexuals, reals o percebudes." Principi de Yogyakarta núm. 33.

"Els estats derogaran totes les disposicions penals i d'altres índoles jurídiques que prohibeixin, o de fet siguin utilitzades per prohibir, l'activitat sexual que tinguin de manera consensuada persones del mateix sexe que siguin majors d'edat." Principi de Yogyakarta 2 (b) i 6 (b).

Per perseguir les persones LGTBI, els estats utilitzen una terminologia ambigua, com ara "acte contra natura", "indecència", "coit desviat", "actes immorals" o "sodomia" per referir-se als actes que consideren il·legals.

Restriccions a la llibertat d'expressió

El dret internacional també protegeix la llibertat d'opinió i expressió.

"Tothom té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, independentment de l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'expressió de gènere o les característiques sexuals". Principi de Yogyakarta núm 19

"Els estats hauran (...) d'adoptar totes les mesures legislatives, administratives i de qualsevol índole que siguin necessàries per garantir el ple gaudi de la llibertat d'opinió i d'expressió (...) inclosa la recepció i difusió d'informació i d'idees sobre l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'expressió de gènere i les característiques sexuals (..)". Principi de Yogyakarta núm 19 (a)

Almenys a 42 estats membres de l'ONU hi ha restriccions jurídiques a la llibertat d'expressió per qüestions relacionades amb la diversitat sexual i de gènere (20 a l'Àfrica, 17 a l'Àsia, 4 a Europa i 1 a l'Amèrica Llatina).

Pel que fa a Europa, l'informe recull les restriccions recollides per llei a Bielorússia, Lituània, Rússia i Turquia, i incidents a Moldàvia, Polònia, Ucraïna, Romania i Hongria, però encara no la nova llei aprovada pel govern de Viktor Orbán aquest mes de juny, que prohibeix parlar d'homosexuals i trans a l'escola i els assimila als pedòfils.

SOS d'ONG i entitats

Des de desembre del 2020 hi ha almenys 51 estats membres de l'ONU amb restriccions jurídiques al registre o funcionament organitzacions de la societat civil que treballen en qüestions de diversitat sexual i de gènere.

Proteccions i reconeixements

L'informe no només recull les restriccions als drets de les persones LGTBI, sinó també els canvis legislatius que els protegeixen o en reconeixen els drets.

Només 11 estats membres de les Nacions Unides i un no membre protegeixen les persones LGTBI a les seves Constitucions, amb disposicions addicionals que eviten la discriminació per orientació sexual.

Un total de 58 estats més (i 28 regions o jurisdiccions no independents) les protegeixen amb lleis no discriminatòries, aprovades al marge de les seves constitucions. I en un total de 83 estats (i 33 territoris no independents), s'han aprovat legislacions laborals que prohibeixen la discriminació laboral per motius d'orientació sexual, la meitat dels quals (42), a Europa.

Tot i l'aprovació de normes que doten de protecció les persones dels col·lectius LGTBI, pocs estats han aprovat lleis sobre delictes d'odi que impliquin responsabilitat penal pels delictes comesos per l'orientació sexual de les víctimes. Només ho han fet 48 estats membres de l'ONU, 1 no membre de les Nacions Unides i 19 jurisdiccions independents.

L'informe destaca que també s'ha avançat en l'aprovació de lleis que prohibeixen incitar a l'odi, la violència o la discriminació per orientació sexual (n'hi ha a 49 estats), uns delictes dels quals Europa no se'n salva. L'ascens de partits d'extrema dreta a Europa amb missatges clarament homòfobs i la presència d'aquests partits en alguns governs està impactant tot el continent, com alerta Amnistia Internacional.

"Això en general està provocant un efecte d'arrossegament que també està produint que una zona del planeta com Europa, que tradicionalment havia aprovat any rere any lleis que augmentaven la protecció de les persones LGTBI, ara està en un moment contrari: no només no s'aproven lleis de protecció, sinó que en alguns països es tira enrere, com a Hongria i Polònia."

Més matrimonis i adopcions

També hi ha, però, victòries per celebrar aquest últim any, en què s'ha legalitzat el matrimoni homosexual o les unions de persones del mateix sexe a països com Irlanda del Nord o Suïssa, i s'ha impulsat en d'altres com Estònia o Veneçuela. Actualment, 28 estats membres de l'ONU (16 europeus) i un no membre, permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe i 35 (23 a Europa) les unions de fet civils. Entre els últims a afegir-s'hi hi ha Mònaco o Montenegro.

L'informe també destaca les declaracions pel papa Francesc, l'octubre de l'any passat, a favor de les unions civils entre les persones del mateix sexe, en un documental sobre la seva vida. Unes declaracions no oficials en què el pontífex va reconèixer el dret d'aquestes persones a formar una família.

Pel que fa a les adopcions per part de parelles del mateix sexe, l'adopció conjunta està reconeguda a 29 països de l'ONU (17 a Europa) i 25 jurisdiccions no independents, i l'adopció per un dels dos membres de la parella és possible en 32 estats i 25 jurisdiccions. A més, 32 estats de l'ONU (21 dels quals a Europa) tenen normatives que permeten que un dels cònjuges d'una parella del mateix sexe adopti el fill o filla de l'altre.