Homicidis sense cadàver: les desaparicions més difícils d'investigar

Les desaparicions d'àmbit criminal són les desaparicions menys freqüents però també les més difícils d'investigar. Els agressors pretenen amagar l'homicidi rere una desaparició. Els investigadors han de trobar els indicis de criminalitat sense saber on ha estat l'escena del crim i sense saber on està el cos de la víctima.

Els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional es fan càrrec d'aquests casos. Hem entrevistat als investigadors dels tres cossos policials per conèixer les dificultats que presenten aquestes investigacions.  

Sense cos

La investigació del doble crim de Susqueda es va iniciar per les denúncies per desaparició que van presentar els familiars, però la investigació de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra ha aportat indicis per demostrar que els dos joves van ser víctimes d'homicidi.

El cas Diana Quer, investigat per la secció d'Homicidis, Segrestos i Extorsions de la UCO de la Guàrdia Civil, en seria un altre cas. La Unitat d'Homicidis i Desaparicions de la Policia Nacional també es fa càrrec d'aquests casos.

Pere Sànchez, cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos, explica que no cal un cadàver per portar la investigació:

"Si nosaltres ho estem fent bé, això comporta que no necessitem el cadàver. Que no necessitem el cadàver per arribar a una condemna de l'autor no significa que no ens importi la localització del cadàver amb fins humanitaris de cara a la família."

José Miguel Hidalgo, cap secció Homicidis, Segrestos i Extorsions UCO de la Guàrdia Civil, explica que trobar el cos i elements relacionats sempre és important:

"És cert que si apareix el cadàver i tenim algun element més o algun delicte associat a la desaparició, facilita molt la tasca investigadora."

I Marcos Frías, cap d'Homicidis i Desapareguts de la Policia Nacional, destaca les diferències entre els escenaris.

"No és el mateix investigar un escenari concret que investigar sis escenaris: un de laboral, un de familiar, un de social, un de cibernètic... i intentar trobar en aquest escenari concret les proves o els indicis que ens condueixin cap a l'autor."

Respondre aviat

Sànchez destaca que cal activar-se aviat per poder investigar un crim:

"Si nosaltres no ens activem -i amb "nosaltres" m'estic referint a policia, judicatura, fiscalia- des d'un primer moment per intentar esbrinar què ha passat aquí al darrere, pot haver-hi elements, indicis de caràcter criminal que acabin desapareixent."

Però com es pot convèncer que hi ha delicte si no hi ha cos? José Miguel Hidalgo:

"És el que més ens costa, òbviament, intentar convèncer un jutge, un fiscal, que hi ha un delicte del qual no hi ha escenari i de vegades no hi ha cos, ja que és una mica complex. Notem molta diferència quan hi ha un jutge o un fiscal que està especialment involucrat o sensible i entén que aquestes investigacions són complexes."

Frías considera que el millor és tenir jutjats especialitzats en delictes d'aquest tipus:

"És preferible especialitzar-se i treballar en condicions com es va fer amb els delictes de violència de gènere amb jutjats que s'han especialitzat. Doncs en això, seria apel·lar una mica, no sé amb quins criteris, a alguna cosa especialitzada."

Indicis de criminalitat

Desaparició o crim? Els Mossos apunten que no s'ha d'oblidar que una desaparició pot ser un crim i, per tant, no s'ha de deixar de banda la recerca d'indicis:

"No sortim ràpidament a buscar un possible cadàver, deixant de banda possibles indicis de criminalitat. Per què? Els indicis de criminalitat, si no es treballen de bon principi de manera més o menys ràpida i s'aborden, es poden arribar a perdre o degradar."

Judici sense cadàver?

Es pot portar un cas sense cadàver davant el jutjat?

Hidalgo: "També és cert que els advocats de la defensa aquesta escletxa és la que utilitzen per sembrar el dubte en el jurat. Però és la nostra feina, el nostre treball policial és fer un atestat i unes diligències que posin en evidència que, malgrat que no hi hagi un cadàver, la resta de les circumstàncies que acompanyen la investigació estan tancades i són completes."

Frías: "La nostra feina no acaba amb les detencions. En el cas dels delictes contra les persones no s'acaba amb la detenció de l'autor, s'acaba quan el judici se celebra i hi ha una sentència condemnatòria ferma sobre l'autor. Aquest és l'èxit policial i aquesta és l'estadística que nosaltres hem de mirar."

Sànchez: "La pregunta és tècnica: com valorem des de l'entorn penitenciari que una persona ja condemnada amb sentència ferma per un homicidi, en què s'ha ocultat el cadàver, no manifesti on és aquell cadàver i si això és compatible amb una valoració del seu penediment i que pugui començar a gaudir de permisos de sortida sense valorar possibles reincidències."