Hidrogen verd, l'esperança per descarbonitzar l'economia: per què se'n produeix poc?

Tones i tones de ferralla arriben cada dia a la planta acerosa que Celsa té a Castellbisbal per acabar convertint-se en columnes o bigues que després serviran, per exemple, per construir edificis. Un procés que requereix molta energia per les altes temperatures que es necessiten.

Durant el procés de fabricació es genera el que en l'argot del sector s'anomena "cascarilla", un residu format per òxid de ferro. I què se'n fa, d'aquest material? És una altra empresa d'Avilés la que l'aprofita. Ho tornaran a convertir en ferro en un forn de carbó amb les emissions que això comporta.

Projecte pilot amb hidrogen

Ara, Celsa vol instal·lar un reactor a la mateixa planta per poder transformar aquest material i fer-ho, a més, de forma sostenible, amb hidrogen verd.

"Nosaltres evitarem que aquest procés es faci amb tercers, i ho podrem fer de quilòmetre zero, a les nostres instal·lacions evitant totes aquestes emissions de CO2 incorporades a aquesta reducció", explica Anna Casals Tarré, la responsable d'innovació a Celsa per a Espanya i França.

Només reciclant ells mateixos l'òxid de ferro que es genera en aquesta planta es podrien evitar 110.000 tones d'emissions de CO2 l'any. Si el projecte acabés implantant-se a totes les plantes del grup a Espanya i França, la xifra pujaria a les 180.000 tones.

Es tracta d'un projecte que s'emmarca dins els objectius de circularitat del grup. Ara la companyia ja aconsegueix reciclar "de l'entorn del 85-90% de tots els subproductes que genera", explica Xavier Cabré, responsable de circularitat del grup. I hi afegeix:

"L'any 2025 aconseguirem reciclar el 100%, ja sigui perquè nosaltres l'utilitzarem en el nostre procés productiu o ja sigui perquè els hem transformat en matèries primeres per a altres processos."  

En aquest cas, el reciclatge que feia una tercera companyia passaria a fer-se a les pròpies plantes d'una forma més sostenible.

Es tracta d'un projecte pilot on participen diversos centres de recerca com l'IREC de Catalunya, que ha estat l'encarregat de crear l'electrolitzador, la màquina que ha de permetre generar l'hidrogen verd. El seu prototip té un rendiment superior al que actualment es troba al mercat.

"La particularitat --ens explica Marc Torrell, investigador del grup de piles combustible de l'IREC-- és que treballa a alta temperatura, està fet de materials ceràmics, i això li dona rendiments més elevats que la resta de tecnologies, és més eficient."  

L'electrolitzador és l'aparell que permet aïllar la molècula de l'hidrogen, que en aquest cas, serà verd, perquè s'alimentarà d'energia renovable "i aprofita aquesta energia per separar la molècula d'aigua -vapor d'aigua, H2O, en hidrogen -H2- i oxigen -O-. Aquest hidrogen l'emmagatzemem i després li donem usos per descarbonitzar el transport, la indústria..."

Hidrogen clau per descarbonitzar la indústria

Aquest és només un exemple de com l'hidrogen pot contribuir a descarbonitzar els processos industrials, sobretot aquells que no es poden electrificar. "L'hidrogen és una d'aquestes molècules que pot ser utilitzada per generar electricitat verda, però també com a combustible directament o com a reactiu per processos de reducció", explica Torrell, com en aquest projecte de Celsa.

El ventall d'aplicacions és enorme, però ara per ara, el consum que se'n fa a Espanya no supera el mig milió de tones l'any i pràcticament en la seva totalitat es tracta d'hidrogen gris i no verd; un hidrogen, per tant, que per la seva creació sí que comporta emissions de CO2.

Bàsicament, aquest hidrogen es fa servir com a matèria primera en refineries, al sector químic i a la metal·lúrgia. "Potser aquests sectors industrials --explica Torrell-- que ja utilitzaven la molècula d'hidrogen en els seus processos, són els més fàcils de transformar. Altres processos industrials que estan fent servir altres gasos necessitaran un canvi tecnològic; per exemple, els cremadors de metà s'hauran de substituir per cremadors d'hidrogen".

I no només això, també caldrà que tingui un preu més assequible. Actualment, encara no és prou competitiu, i això requereix economies d'escala, i una infraestructura que ara per ara no hi és.

"La planta que és a les Balears projectada per la producció d'hidrogen a Espanya és de 2,4 o 2,5 MW. És la més gran que hi ha a tot Espanya. Nosaltres, a Celsa, per reduir el nostre gas natural necessitaríem una planta d'electròlisi de 70 MW. No hi ha capacitat productiva d'hidrogen verd per descarbonitzar-nos actualment."

L'objectiu del govern espanyol és poder produir-ne fins a 4000 MW al 2030.