"Hi som i hi serem, però ens anem cansant": així es viu l'arribada de migrants a El Hierro

A l'illa d'El Hierro viuen gairebé 300 menors que han arribat pel mar sense els pares. És fàcil creuar-se amb algun noi arribat fa uns mesos, fa unes setmanes o tot just només uns dies caminant per l'illa. Alguns ens han explicat els motius que els van portar a arribar en barca.

El Souleimane, de 15 anys, és de la Costa d'Ivori i la seva família no sabia que tenia la intenció de venir en patera, van ser els seus amics que el van ajudar. En canvi, al Bacary, de 16 anys, van ser els mateixos pares els que van pagar els diners perquè marxés del Senegal per ajudar la família i estudiar.

L'Abdou és del Senegal, té 17 anys, i ens explica que treballava a la pesca, de fet tota la seva família s'hi dedicava, però ara el seu pare no pot treballar més. Ens diu que Europa buida de peix les aigües africanes i ells ja no poden pescar.

Només aquest mes d'agost s'ha registrat l'entrada de més de 4.000 persones, entre les quals 571 nens i nenes sense cap familiar. Ara mateix, a Canàries hi ha més de 5.200 menors d'edat atesos a centres i residències que hi ha a les diferents illes.

En aquests moments es calcula que a l'arxipèlag pot haver-hi més d'un miler de nens i nenes procedents de Mali, on la guerra fa més de dotze anys que dura i on hi ha hagut diversos cops d'estat, violència i jihadisme. 

Per això, aquest estiu el focus polític i informatiu s'ha centrat en la gestió de l'acolliment d'aquests menors. I si fa uns dies, el president canari parlava en clau gairebé d'amenaça en el sentit que les entitats que gestionen els centres no rebrien més nens sense autorització específica del govern, a la pràctica, s'estan atenent tots els que venen. 

Des del govern canari consideren imprescindible repensar la manera d'atendre'ls en una situació de crisi humanitària sense precedents com la d'ara, i fins i tot, si cal, canviar el marc competencial. 

Francisco Candil, viceconseller de Benestar Social del Govern de les Illes Canàries, en declaracions a TV3, assegura que estan desbordats.

"Creiem que el sistema de protecció està claríssimament desbordat i tensionat."

Candil reclama un debat a escala de l'Estat que "replantegi que les competències de protecció s'han de repensar per atendre qualsevol situació que pugui arribar".

El que tothom que es dedica a la gestió i l'atenció humanitària de les arribades té molt present a les Canàries és que aquest estiu s'han complert 30 anys de l'arribada del primer cayuco, un estiu que ha estat el més intens fins ara i també saben que per les pròximes setmanes esperen un repunt d'arribades perquè és l'època de l'any que el mar afavoreix el trajecte.

La previsió és que arribin més de 40.000 persones els pròxims tres mesos.
 

Les discussions polítiques no aturen l'ajuda humanitària

El Hierro, amb uns 10.000 habitants, és l'illa que ha rebut més embarcacions. Aquest 2024 han arribat més de 160 cayucos amb més de 12.000 persones, el doble de les que han arribat a Gran Canària. 

Això ha fet que l'últim any hagin adaptat els seus recursos per oferir una atenció humanitària adequada. Els cayucos arriben al port de la Restinga, on els migrants reben la primera atenció i d'allà els porten a San Andrés, al centre de l'illa, per identificar-los.

Si fa un any els havien d'instal·lar al poliesportiu, ara el Ministeri de l'Interior hi ha posat unes carpes policials amb capacitat per a 860 persones. 

Però fa temps que les autoritats de l'illa demanen rehabilitar un antic centre de primera acollida.

Amado Carballo Quintero, vicepresident segon i conseller de drets socials del Cabildo d'El Hierro, assegura que han demanat al ministeri la inversió urgent en aquest centre, i tenien el compromís que així seria abans d'acabar l'any.

La realitat és que les instal·lacions estant totalment abandonades: 

"Som davant de les restes, davant la ferralla que es va deixar, que es va abandonar, que no es va atendre, que no es va mantenir"

Carballo Quintero explica que volen que es comenci a actuar i "es compti amb un centre adequat i adaptat a les circumstàncies que l'illa en aquest moment exigeix."

El conseller considera que el problema és quan l'emergència s'eternitza i la planificació no arriba mai o no hi ha recursos i "mentre es discuteix políticament cal atendre les persones que arriben i cal un llit, oferir-los menjar, que tinguin una temperatura adequada i que mentre els acollim ho fem dignament".

El cansament dels voluntaris

Francis Mendoza, coordinador de Protecció Civil El Hierro, assegura que els voluntaris estan molt cansats i que necessiten més suport per atendre les persones que arriben a l'illa de la millor manera possible:

"Companys de Creu Roja, policia, sanitaris… Sí, hi som i hi serem, però ens anem cansant. No necessitem un relleu, perquè, com he dit, hi serem, però sí que necessitem que ens ajudin una mica més."

Mendoza és també president de la fundació Corazón Naranja, una associació de voluntaris que treballa per a la bona acollida d'aquests migrants. Tant és així que entre tots cuiden l'Omar, un noi que va fer els 18 anys i en sortir del centre de menors encara no tenia permís de treball, tot i que la llei diu que se li hauria de tramitar. 

Expliquen que aquest cas és un exemple que si una família no pot acollir, potser entre dues o tres sí que és possible.

Omar Kevin va arribar de Gàmbia l'estiu passat, amb 17 anys, i no vol marxar d'El Hierro: "El Francis és el meu pare aquí, la Teseida també i la Dolores. Tinc un munt de mares, un munt de pares... No vull viure a la península, no. A El Hierro els tinc tots."