Hezbollah avisa Israel que per evitar un conflicte regional ha d'acabar la guerra a Gaza

Per primera vegada des que va començar la guerra a Gaza, el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, ha parlat en un discurs televisat sobre el paper de la milícia xiïta libanesa en aquest conflicte.

Ha dit que la batalla de Hamas contra Israel és totalment legítima, però que ara per ara "és un assumpte palestí que no té relació amb cap afer regional".

Nasrallah també ha justificat la tardança a l'hora de pronunciar-se pel "factor sorpresa" de l'atac de Hamas, del qual diu que no havia estat informat abans, i que va ser una "operació cent per cent palestina".

El líder de Hezbollah ha qualificat el seu enemic Israel de "fràgil", perquè considera que en un mes sencer no ha fet cap avenç militar.

Després que Israel va llançar la seva ofensiva a Gaza, el 7 d'octubre, Hezbollah ha atacat la frontera amb Israel amb coets i, com a resposta, l'exèrcit israelià ha bombardejat bases de la milícia en pobles del sud del Líban.  

En aquest sentit, Nasrallah no ha aclarit quin serà el paper de la milícia en el futur immediat: totes les possibilitats estan obertes, fins i tot una escalada al front del Líban. Ara bé, les dues prioritats per al líder de Hezbollah són ara per ara aturar la guerra a Gaza i assegurar el suport a Hamas.

"Qui vulgui prevenir una guerra regional ha d'aturar immediatament la guerra a la Franja de Gaza", ha advertit Nasrallah.

El clergue xiïta també ha minimitzat el paper de l'Iran en l'escalada bèl·lica de Hamas i ha assegurat que les decisions de la Resistència Islàmica no estan tutelades per Teheran, sinó que depenen dels líders de cada moviment.

Tercer viatge de Blinken a Israel

Precisament, un dels actors internacionals que veuen amb preocupació que el conflicte s'acabi convertint en una guerra regional són els Estats Units.

"Estem decidits a evitar una escalada en qualsevol d'aquests fronts, ja sigui al sud del Líban, a Cisjordània o a qualsevol altre lloc de la regió", va dir ahir el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken.

Després de 28 dies de guerra, Blinken ha tornat avui a Israel per intentar impulsar algunes pauses humanitàries a Gaza. S'ha reunit amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i amb el president Isaac Herzog, i a tots dos els ha traslladat la necessitat d'establir "pauses humanitàries".

No parla d'un alto el foc, sinó de pauses que permetin entrar més ajuda humanitària i fer més evacuacions a la Franja.

"Creiem que tots aquests esforços es veurien facilitats per pauses humanitàries amb acords sobre el terreny que donin seguretat als civils i permetin una distribució més eficaç i sostinguda de l'ajuda humanitària", ha dit aquesta tarda en una roda de premsa a Tel-Aviv.

El secretari d'Estat nord-americà està fent equilibris per continuar demostrant el seu suport a Israel però, alhora, pressionar Netanyahu per minimitzar els danys als civils en l'actual ofensiva.

Blinken ha reconegut el dret d'Israel a defensar-se, però ha advertit al govern israelià: "Quan es tracta de la protecció dels civils, que estan atrapats en el foc creuat provocat per Hamas, heu de fer tot el possible per protegir-los i assistir els que ho necessiten desesperadament".

Poc després, el primer ministre Netanyahu ha refredat les expectatives de Blinken sobre una pausa humanitària a Gaza. Ha dit que l'ofensiva israeliana continua amb "totes les forces" i que no hi haurà treva si no s'alliberen abans els 241 ostatges en mans de Hamas.

Després de la breu visita oficial a Israel, Blinken també viatjarà a Jordània i Turquia.

L'ONU adverteix que la situació a Cisjordània és preocupant

Però justament on la violència tampoc s'atura és a la Cisjordània ocupada. Avui hi ha hagut almenys onze morts més, cinc dels quals durant una nova incursió de l'exèrcit israelià al camp de refugiats de Jenín.

Les Nacions Unides adverteixen que la situació és alarmant als territoris ocupats, on els atacs de l'exèrcit i els colons han deixat 132 palestins morts. També denuncia atacs aeris i l'ús de tàctiques de guerra en les operacions de seguretat a Cisjordània.

Per la seva banda, Israel ha començat a expulsar cap a Gaza els milers de treballadors palestins de la Franja que van quedar atrapats a Israel quan va començar la guerra.

Segons l'agència EFE, almenys 700 gazians han estat retornats a través del pas de Kerem Shalom, a l'extrem sud d'Israel.

L'ONU ha reconegut la seva "perplexitat" per la decisió del govern israelià: "Aquestes persones són retornades a una situació increïblement difícil i perillosa. No sabem a on, ni tan sols si tenen un habitatge on anar", ha dit la relatora de Drets Humans de les Nacions Unides, Liz Throssell.

Els deportats són part dels 4.000 pacients i treballadors palestins que es trobaven a Israel en el moment de l'atac de Hamas i que van ser detinguts "sense un fonament jurídic per la revocació dels seus permisos", ha explicat Throssell.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) xifra en 160.000 els palestins de Cisjordània que tenien permís de treball a Israel i que l'han perdut, igual que 20.000 gazians que podien entrar i sortir de Gaza per treballar.

Tot això mentre el Ministeri de Sanitat de la Franja ja eleva a 9.257 els morts pels bombardejos israelians. Entre les víctimes mortals hi ha 3.826 infants.

Atac a l'Hospital Al-Shifa

Almenys tretze persones han mort i 26 han resultat ferides en l'atac aeri d'Israel a un comboi d'ambulàncies que evacuaven ferits de l'Hospital Al-Shifa, a la ciutat de Gaza, cap a Rafah --al sud de la Franja--.

El Ministeri de Sanitat de Gaza havia informat de la intenció de fer sortir els ferits a les quatre de la tarda, per traslladar-los a hospitals egipcis, i havia demanat a la Creu Roja que acompanyés el comboi.

Just quan estava prevista la sortida dels pacients, la Mitja Lluna Roja ha denunciat l'atac contra l'hospital, replet de ferits i amb milers de desplaçats que hi han buscat refugi.