Desè dia de guerra entre Hamàs i Israel.

L'exèrcit israelià manté el pla d'invasió terrestre sobre el nord de Gaza. Des de dissabte a la tarda, carros de combat i desenes de milers de soldats estan desplegats i a punt de fer l'ofensiva, que de moment es manté en un tens compàs d'espera.

Benjamin Netanyahu manté que l'objectiu és "destruir Hamas", mentre evacuen Sderot, a tocar de la frontera.

Les condicions per a la població civil de la Franja no deixen d'empitjorar, sense electricitat ni aigua --malgrat que a la Casa Blanca va anunciar ahir que Israel va restablir-ne el subministrament al sud-- i els aliments i subministraments mèdics cada cop més escassos.

La guerra ja ha deixat més de 4.000 morts. Els bombardejos aeris sobre la Franja ja han deixat 2.670 víctimes mortals, mentre que a la part israeliana en compten 1.400.

L'agència Reuters, citant dues fonts de seguretat egípcies, informa que els Estats Units, Israel i Egipte han acordat un alto el foc al sud de Gaza a les nou del matí, una hora menys a Catalunya, per reobrir el pas fronterer de Rafah, on s'acumula des de fa dies l'ajuda humanitària que han enviat diversos països.

No especifiquen quantes hores ha de durar aquest alto el foc, però apunten que el pas de Rafah estarà obert durant sis hores, fins a les quatre de la tarda.

És un dels sis que té la Franja i l'únic que no està controlat per Israel. En cap cas es permet ni l'entrada ni la sortida de persones o mercaderies.

La mateixa agència informa també que Hamas nega tenir-ne constància.

L'exèrcit israelià i l'ambaixada dels Estats Units a Israel, diu Reuters, encara no han fet cap comentari.

L'ONU ha advertit que s'espera que s'esgoti el combustible dels hospitals de Gaza en 24 hores. "L'aturada dels generadors de seguretat posaria en risc la vida de milers de pacients", ha dit l'oficina humanitària de les Nacions Unides.

Israel ha anunciat un pla per evacuar civils que habiten a la frontera amb el Líban. En un comunicat, el ministre de Defensa i l'exèrcit d'Israel han informat que el pla pretén moure cap al país veí els ciutadans que viuen en una franja de dos quilòmetres des de la frontera libanesa, on hi ha hagut cinc morts per foc llançat des del Líban, dos dels quals ahir diumenge.

En aquesta franja de dos quilòmetres hi ha 28 nuclis habitats. Els civils es reallotjaran en hostals públics.

El president dels Estats Units, Joe Biden, creu que seria un "greu error" que Israel tornés a ocupar la Franja de Gaza. El president nord-americà, que fins ara ha donat suport sense fissures a Israel i ha reivindicat el dret a defensar-se després de l'atac de Hamas, ha matisat ara que no tot s'hi val en la resposta israeliana.

En una entrevista a la CBS, Biden ha diferenciat entre Hamas i el conjunt del poble palestí i ha rebutjat la idea que Israel ocupi la Franja:

"Crec que seria un gran error. Mira el que va passar a Gaza. Al meu entendre Hamas i els elements extrems de Hamas no representen tot el poble palestí. I crec que seria un error que Israel tornés a ocupar Gaza. Cal entrar i treure'n els extremistes. Hezbollah és al nord; Hamas, al sud. És un requisit necessari."

L'oficina del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha desmentit que hi hagi cap treva en vigor al sud de la Franja de Gaza.

Després que, aquest matí, fonts de seguretat egípcies han informat que els Estats Units, Israel i Egipte havien acordat un alto el foc al sud de Gaza a les 9 del matí, una hora menys a Catalunya, per reobrir el pas fronterer de Rafah, ara el govern d'Israel ho ha negat: 

"Actualment, no hi ha cap treva ni ajuda humanitària a Gaza a canvi que es deixi sortir els estrangers", han afirmat des de l'oficina de Netanyahu.

Després de la negació d'Israel ha arribat la de Hamas. Segons Reuters, Izzat El Reshiq, portaveu d'aquesta organització que controla la Franja de Gaza, no és cert que hi hagi un acord d'auto el foc tal com han informat fonts de seguretat egípcies. 

Al sud de la Franja de Gaza, a la frontera amb Egipte, s'ha vist la imatge de camions i vehicles d'un comboi amb bandera de les Nacions Unides que estarien sortint de la Franja.

Els Estats Units, Israel i Egipte haurien acordat un alto el foc al sud de Gaza a les nou del matí, una hora menys a Catalunya, per reobrir el pas fronterer de Rafah, però tant el govern d'Israel com Hamas ho han desmentit poc després. 

El pas de Rafah comunica la Franja de Gaza amb Egipte i és l'únic dels sis que no controla Israel. La resta estan tots controlats per Israel i no n'hi ha cap que permet ni l'entrada ni la sortida de persones o mercaderies.

Al pas fronterer de Rafah, que comunica la Franja de Gaza amb Egipte, s'amunteguen desenes de persones. No hi ha confirmació que s'hagi reobert aquest punt, després que tant Israel com Hamas hagin negat que sigui vigent un alto el foc al sud de Gaza, però són molts els civils que s'hi esperen per si poden travessar cap a territori egipci.

Els Estats Units han demanat als seus ciutadans que són a Gaza que s'acostin al pas, per poder sortir de la Franja. La Casa Blanca calcula que hi ha entre 500 i 600 persones amb passaport doble que resideixen en aquest territori, on viuen 2,3 milions d'habitants.

Els camions cisternabuits amb bandera de l'ONU que s'han vist sortint de la Franja de Gaza no tindrien com a destinació el pas de Rafah, sinó que s'haurien desviat cap a un altre punt fronterer, el de Kerem Shalom, situat més al sud, segons informa l'agència Reuters. El de Rafah és l'únic pas que no controla Israel.

El portaveu de l'exèrcit israelià, Daniel Hagari, ha xifrat en 199 les persones que estan retingudes actualment com a ostatges de Hamas a Gaza. L'actualització revisa a l'alça la xifra que s'havia donat tot just ahir, i que era de 155 ostatges.

Tot i així, es tem que el nombre d'ostatges encara pugui ser més elevat, ja que algunes famílies tenen diversos dels seus membres segrestats des del 7 d'octubre.

En declaracions a la premsa, Hagari ha dit que ja han notificat a totes les famílies la identitat dels segrestats pel moviment islamista Hamas i altres milícies palestines.

Atac mortal amb arma blanca als Estats Units. Un home ha matat un nen de 6 anys i ha deixat ferida greu la seva mare, tots dos palestins. Els fets han passat als afores de Chicago i la policia ho investiga com un crim d'odi, ja que, segons asseguren les autoritats, l'autor va cometre l'atac pel fet de ser musulmans.

"Els detectitus han determinat que les dues víctimes d'aquest atac brutal han estat objectiu del sospitós perquè eren musulmans i arran del conflicte entre Hamas i Israel", assegura en un comunicat l'oficina del xèrif del comtat de Will.

El detingut té 71 anys i l'acusen d'assassinat en primer grau.

En un comunicat de premsa, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha condemnat l'assassinat:

"Aquest horrible acte d'odi no té cabuda a Amèrica i va en contra dels nostres valors fonamentals: la llibertat d'adorar sense por, la llibertat de creure i la llibertat de ser."

El nombre de morts causats pels bombardejos israelians a Gaza des de l'atac de Hamas del passat 7 d'octubre ja arriba als 2.750. La xifra de ferits s'enfila fins als 9.700, segons ha informat el Ministeri de Sanitat palestí.

Des que va començar la guerra, també han mort en enfrontaments amb israelians 58 palestins i 1.250 han quedat ferits a la Cisjordània ocupada, on les forces israelianes han fet aquesta matinada un ampli desplegament i detencions en nombrosos districtes. En el marc d'aquesta campanya, un jove palestí ha mort a Jericó d'un tret al cap.

A més, un altre jove també ha mort després d'haver estat ferit al cap, divendres passat, durant unes protestes a Tulkarem, també a Cisjordània.

En els intensos bombardejos israelians sobre la Franja de Gaza, aquest dilluns han mort almenys una cinquantena de persones, trenta durant els atacs a dos districtes de Jan Yunis, al sud de la Franja, segons l'agència palestina Wafa. 

Enmig del conflicte a Gaza i de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, Sumar ha posat una nova condició damunt la taula: el reconeixement de l'estat palestí per part d'Espanya.

Així ho ha assegurat aquest dilluns el portaveu de la formació, Ernest Urtasun, que ha defensat que ha de ser "una de les primeres mesures" del futur govern espanyol.

En roda de premsa, Urtasun ha recordat que el Congrés ja va instar l'executiu a fer-ho el 2014 i que "encara no s'ha procedit a l'espera d'una posició comuna de la UE". En el context actual, sostenen que "ha arribat el moment que Espanya reconegui Palestina de forma unilateral i urgent", com ja han fet altres països, com Suècia o Grècia, i traslladen aquesta qüestió a la negociació amb el PSOE.

Per la seva part, el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha reiterat des d'Albània que la posició de l'Estat respecte al conflicte entre Israel i Hamas és que "Israel té dret a defensar-se" de l'atac de Hamàs, però que ho ha de fer des del "respecte al dret internacional" i, alhora, tenint en compte la vida dels civils.

Sánchez ha afegit que "l'única manera de resoldre el conflicte és el reconeixement dels dos estats" de manera que puguin coexistir "en pau i seguretat".

A més, Sánchez també ha considerat "essencial" que l'ajuda internacional arribi a Gaza.

Israel ha continuat les evacuacions a Sderot, població propera a la Franja de Gaza i una de les zones més afectades pels atacs de Hamas.

Des de les últimes hores, diversos autobusos porten els seus habitants cap a zones més segures, com Jerusalem o Tel-Aviv.

Sderot, on es calcula que hi ha uns 30.000 habitants, ha estat atacada les últimes hores per diversos coets llançats des de Gaza cap a aquesta ciutat israeliana, que han estat interceptats pel sistema de defensa aèria israelià.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha tornat a aterrar a Israel només quatre dies després de la seva anterior visita.

S'espera que Blinken pugui mediar per un alto el foc temporal que permeti l'entrada d'ajuda humanitària.

Blinken ha arribat a l'aeroport Ben Gurion de Tel-Aviv procedent d'Egipte, després d'una intensa gira diplomàtica per diversos països del Pròxim Orient.

La Mitja Lluna Roja Palestina ha fet públiques unes imatges on es veu com les ambulàncies que estan treballant a la Franja de Gaza estan sent afectades pels bombardejos de l'exèrcit israelià.

"Malgrat el dolor i la por, els nostres equips mèdics persisteixen en complir amb el seu deure humanitari a la Franja de Gaza", han afegit des de la Mitja Lluna Roja. 

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha reiterat aquest dilluns la posició de l'Estat respecte al conflicte entre Israel i Hamas a la cimera de líders del Procés de Berlín que té lloc a Albània.

Sánchez ha destacat que "Israel té dret a defensar-se" de l'atac de Hamàs, però ho ha de fer des del "respecte al dret internacional", i alhora tenint en compte la vida dels civils, i "l'única manera de resoldre el conflicte és el reconeixement dels dos estats" de manera que puguin coexistir "en pau i seguretat".

A més, Sánchez ha considerat "essencial" que l'ajuda internacional arribi a Gaza.

La Comissió Europea ha assegurat que està en contacte amb Egipte perquè l'ajuda humanitària de la Unió Europea a Palestina, que Brussel·les ha augmentat fins als 75 milions d'euros, pugui arribar a la franja de Gaza.

"Estem en contacte amb Egipte de manera molt intensa, a fi de poder assegurar que l'ajuda humanitària pugui arribar a Gaza" ha dit el portaveu de l'executiu comunitari, Eric Mamer, a la roda de premsa diària de la institució europea.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha posposat avui el viatge que tenia previst fer a Colorado per quedar-se a Washington i participar en reunions de seguretat nacional.

La decisió de Biden arriba en plena crisi al Pròxim Orient per la guerra entre Israel i les milícies de Hamas, i amb el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, en missió diplomàtica a la zona.

La decisió també alimenta les especulacions sobre un possible viatge del president nord-americà a Israel, després d'haver rebut una invitació per part del govern d'aquest país.

Més d'un miler de persones continuen desaparegudes sota la runa de cases i edificis de Gaza després dels bombardejos de l'exèrcit israelià, segons fonts de la defensa civil palestina. La dada també l'ha confirmat el portaveu del Ministeri de l'Interior dirigit per Hamas a Gaza, Eyad al-Bozom.

Almenys 2.750 palestins han mort i 9.700 han resultat ferits des del 7 d'octubre a Gaza, segons ha informat avui el Ministeri de Salut palestí, que ha afegit que a Cisjordània hi han mort 58 palestins i més de 1.250 han resultat ferits.

Entre totes aquestes víctimes també hi hauria 11 periodistes palestins, segons ha comunicat el Sindicat de Periodistes Palestins.

Rússia demana un alto el foc "immediat" entre israelians i palestins i una represa de les negociacions per resoldre el conflicte al Pròxim Orient.

En aquest sentit, el Kremlin ha avançat que, avui mateix, Vladímir Putin conversarà telefònicament amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i amb el líder palestí, Mahmud Abbas.

També està previst que Putin es reuneixi aquest mateix dilluns amb els líders d'Egipte, l'Iran i Síria, països que, d'una manera o d'una altra, s'estan implicant en el conflicte.

Diverses explosions han sacsejat aquest dilluns Jerusalem coincidint amb una sessió de la Knesset, el Parlament israelià, en què estava present el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

De moment no s'han confirmat víctimes, però, segons mitjans israelians, el Parlament ha hagut d'interrompre la sessió. També han sonat les sirenes antiaèries, que acostumen a anunciar l'arribada de coets llançats des de Gaza per la milícia de Hamas.

En aquest sentit, el braç armat del grup islamista ha confirmat en un comunicat que ha llançat una "allau de míssils" contra Jerusalem i Tel-Aviv en resposta a "l'objectiu d'Israel contra civils".

Més de 1.000 manifestants es van concentrar dissabte a Harvard Yard en suport de Gaza. Els estudiants recriminen a la Universitat la manca de suport dels estudiants palestins i la complicitat en el que qualifiquen de "genocidi":

La manifestació la van organitzar conjuntament el Comitè de Solidaritat de Palestina de Grau de Harvard i els Estudiants de Postgrau 4 Palestina, una setmana després dels atacs de Hamas cap a Israel i abans que l'exèrcit israelià iniciï l'anunciada invasió terrestre de Gaza. 

La cancel·lació del lliurament d'un premi a l'escriptora palestina Adania Shibli a la Fira del Llibre de Frankfurt ha posat sota el focus aquest esdeveniment literari, un dels més importants del món.

El PEN català ho ha qualificat d'un acte de ceguesa cultural i política en un comunicat.

Segons va anunciar inicialment l'organització, la decisió de posposar la cerimònia per "la guerra a Israel" era "consensuada" amb l'autora, però l'agència literària de l'escriptora ha explicat al Guardian que Shibli hi hauria volgut intervenir.

Shibli havia de rebre el reconeixement per "Minor Detail", una novel·la ubicada al 1949 sobre la violació l'assassinat d'una noia palestina per soldats israelians i com, dècades més tard, una jove periodista investiga el crim.

En un altre comunicat, el director de la Fira de Frankfurt, Juergen Boos, ha condemnat en nom de l'organització "el terror barbàric de Hamas contra Israel" i ha afegit que la fira "ha decidit espontàniament crear més espais de programació per a les veus israelianes".

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha assegurat aquest dilluns que el Hamas "representa una nova versió del nazisme" i ha fet una crida a la comunitat internacional per unir-se en contra de la milícia palestina.

"Així com el món es va unir per derrotar els nazis i Estat Islàmic, ara s'ha d'unir per derrotar Hamas", ha afegit Netanyahu.

En el seu discurs en la sessió d'obertura del curs polític al Parlament, el primer ministre israelià ha assegurat que s'ha de fer tot el possible per evitar que el Pròxim Orient caigui dins d'un abisme de caos.

Netanyahu també ha assumit la responsabilitat per l'atac dels milicians palestins de Hamas el dissabte 7 d'octubre i ha dit que encara hi ha molts interrogants al respecte i que ho investigaran a fons.

Sobre els 199 ostatges que encara són a la franja de Gaza s'ha compromès a alliberar-los.

Els esforços diplomàtics per mediar en el conflicte entre Israel i Hamas passen pel Caire, on s'ha convocat la comunitat internacional a participar en una cimera, el dissabte vinent, per abordar aquesta situació.

El secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, ha viatjat per segon cop a Tel-Aviv per reunir-se amb Netanyahu.

Aquest matí alguns mitjans difonien la possibilitat d'una treva, però un portaveu militar ho ha descartat.

Pressió cap a Israel per obrir el pas de Rafah, l'únic punt per on es podria alleugerir mínimament la crisi humanitària a Gaza.

Egipte i Rússia han reclamat avui un alto el foc en aquest punt perquè es pugui obrir un corredor humanitari que permeti la sortida dels palestins que tenen doble nacinalitat i l'entrada d'ajuda pels qui s'hagin de quedar a la Franja.

De moment, però, les autoritats egípcies acusen Israel d'impedir-ho amb els seus bombardejos constants.

Aquesta mateixa tarda, segons informa AFP, hi ha hagut un nou llançament de bombes israelianes en aquest pas fronterer on es concentren milers de desplaçats, el quart des que va esclatar aquesta guerra.

La Unió Europea ha anunciat l'obertura d'un pont aeri amb Egipte perquè arribi ajuda humanitària a la població de la Franja de Gaza, que es troba en una situació que l'executiu comunitari qualifica de "desastrosa".

A través de diversos vols a Egipte, dos dels quals sortiran ja aquesta setmana, es traslladaran "subministraments vitals" a les organitzacions humanitàries sobre el terreny, segons ha indicat la Comissió Europea en un comunicat.

Els primers vols que enviarà la UE transportaran càrrega humanitària d'UNICEF, inclosos articles de refugi, medicines i paquets d'higiene.

La Comissió també ha explicat que hi ha més articles d'emergència llestos per ser enviats "tan aviat com se sol·licitin".

La Comissió de Recerca de l'ONU per als Territoris Palestins Ocupats ha anunciat que ha començat a recopilar proves sobre crims de guerra comesos per Hamas, altres grups palestins armats i les forces de seguretat israelianes des del 7 d'octubre.

"Les atrocitats de les quals hem estat testimonis des d'aquest dia afegeixen una urgència sense precedents a les nostres conclusions i recomanacions", ha assegurat en un comunicat la presidenta d'aquesta comissió, Navy Pillay, que va ser alta comissionada de l'ONU per als drets humans entre 2008 i 2014.

La jurista sud-africana ha afegit que "els civils i les instal·lacions civils han de ser protegits sempre, mai són un objectiu legítim, i totes les parts han de complir l'obligació de protegir-los segons la llei humanitària internacional".

Els serveis d'intel·ligència israelians reconeixen que van fracassar a l'hora d'evitar l'atac de Hamas del dissabte 7 d'octubre.

El cap del Shin Bet, Ronen Bar, responsable de l'agència encarregada de la seguretat interior del país, ha assumit tota la responsabilitat de les conseqüències d'aquest atac, en què centenars de milicians palestins van irrompre en territori israelià, van matar més de 1.400 persones i van fer 199 ostatges. 

"Malgrat una sèrie d'accions que vam dur a terme, dissabte no vam generar prou alerta per frustrar l'atac", ha explicat Ronen Bar en un comunicat.

"Hi haurà temps per a investigacions. Ara lluitem", ha afegit.