Guàrdies civils expliquen com es van haver de recloure a la caserna per la "massa" el 20S

El Suprem ha escolta els testimonis d'agents de la Guàrdia Civil que han explicat els escarnis a les casernes. El primer, el tinent de la Guàrdia Civil G97659Y, que era el cap policial de la caserna de Manresa. L'agent ha assegurat que unes 2.000 persones es van concentrar a la caserna de Manresa el 20 de setembre en protesta per l'escorcoll, el dia anterior, a la seu d'Unipost.

"Hi va haver una concentració en què es va llegir un manifest. En acabar, la protesta es va traslladar a la caserna. Hi havia unes 2.000 persones."

Com a responsable de la seguretat de la caserna i dels familiars de la Guàrdia Civil que hi viuen, ha dit, va donar ordre de retirar la bandera i tancar les portes:

"A la caserna hi vivien famílies, persones de 0 a 80 anys. La massa va fer una mena de 'performance' amb una urna. Vaig ordenar tancar la porta. També retirar la bandera i evitar mals majors."

Tot plegat amb crits de "boti, boti, espanyol qui no boti", "avui comença la nostra independència", "votarem"," fora les forces d'ocupació", "feixistes, feixistes", ha explicat.

El tinent ha afirmat que hi va haver un moment que els manifestants van hissar l'estelada durant la mobilització.

"Fiscal: Es va hissar una estelada en lloc de la bandera espanyola?

Guàrdia civil: Sí, una estelada. Aquesta imatge va ser bastant impactant i va córrer molt pels mitjans de comunicació i tal. Es va alçar una estelada que després es van endur. Vam bromejar entre nosaltres, perquè vam dir: 'La podrien haver deixat de record'. Se la van endur".

El guàrdia civil ha assegurat que el seu comandament es va mostrar enfadat amb el perímetre dels Mossos i que en la mateixa conversa és quan li va explicar que havien penjat una estelada al màstil de la caserna:

"Li vaig dir: 'Doncs m'estan penjant una estelada al màstil'. La resposta va ser: 'L'estelada la pots treure quan marxin'. Vaig dir: 'Doncs no ho sé ...'"

Però se la van acabar emportant. En qualsevol cas, ha assegurat que "no volia, sota cap concepte, que s'enregistrés la imatge d'un guàrdia civil retirant urnes, per això no vaig obrir la porta fins que no quedava cap manifestant.", cap les 22.00 del vespre.

Davant tota aquesta situació, el guàrdia civil ha admès haver tingut por:

"Tot plegat em va generar intranquil·litat, perquè podia passar que una persona anés més enllà i generés una situació de violència."

Ara bé, ha sentenciat que no hi va haver llançament d'objectes, malgrat que hi havia "una mica de rebombori":

"Hi havia una mica de rebombori, perquè els mitjans comarcals parlaven de reforç del cos de la Guàrdia Civil. I tot plegat va esclatar el 20S."

D'altra banda, ha qualificat d'"esperpèntica" la situació viscuda durant la manifestació d'estudiants del 28 de setembre perquè dins de la caserna hi havia estudiants que anaven al mateix institut que els de fora.

Enganxada de cartells a Valls

El segon agent que ha declarat al Suprem després del recés del migdia, també sobre els presumptes assetjaments a casernes, és el guàrdia civil G99880L, que era el responsable de la caserna de Valls.

Va ser el 20 de setembre quan unes 150 persones, ha dit, es van concentrar al mur que hi ha davant de la caserna de la Guàrdia Civil, i entre els que els increpaven hi havia "companys de feina de les nostres nòvies i dones i, esclar, això no agrada".

L'agent ha denunciat que hi va haver una enganxada de cartells a la façana de la caserna després de la crida de l'ANC i Òmnium a l'Alt Camp:

"Diverses entitats, entre les quals Òmnium i ANC, van fer una crida per enganxar cartells. N'hi havia de la CUP i del PDeCAT."

Durant aquesta acció, només hi va haver un incident, segons recull l'atestat, amb un jove que enganxava cartells quan el Guàrdia Civil es va disposar a treure'ls.

L'agent ha explicat que el va agafar pel braç i que unes 6 o 7 persones se li van encarar amb els "ulls desorbitats" i que ell es va haver de defensar.

Finalment, ha assegurat que gràcies a l'ajuda de la policia municipal van poder retirar els cartells, però ha lamentat danys a la façana a causa de la cola.

Aquest vídeo mostra el moment dels fets: 

Aquesta és la seva #democràcia a #valls #fora les #forces d'ocupació #llibertat i #democràcia #votarem pic.twitter.com/7Y2CGFlR5O

— bitllow (@bitllow) 20 de setembre de 2017

Artefacte incendiari a Igualada 

El tribunal ha escoltat a la tarda el testimoni d'un guàrdia civil de la caserna d'Igualada, que ha explicat que, el 28 de setembre del 2017, algú va llançar una artefacte incendiari a dins del recinte. L'agent, amb el TIP W52137L, ha comentat que ell va alertar dels fets perquè estava de servei. Era un quart de 10 de la nit i ho va veure pels monitors. 

Segons consta a les diligències, l'artefacte era una motxilla de soldat, amb roba de l'exèrcit espanyol impregnada en combustible, que va caure en una zona on és "poc probable" que hi passi algú. L'artefacte no va causar cap altre incendi. Els mateixos guàrdies civils van poder agafar les flames. 

El testimoni ha explicat que, arran dels fets, moltes famílies que viuen a la caserna van traslladar les habitacions dels infants a la zona que dona a l'interior. 

L'advocat Jordi Pina ha intentat preguntar al testimoni per què relaciona aquests fets amb el moviment independentista i el jutge Marchena no li ha permès i li ha remarcat que no la pregunta no pertocava perquè "aquests raonaments no vinculen el tribunal."