Grups de drets humans torpedinen la sortida a borsa de Shein

Coneguda per les ofertes extremadament barates i una enorme varietat de peces, la xinesa Shein compta amb 89 milions d'usuaris arreu del món i ja és una de les principals plataformes de venda de roba a través d'internet.

La fórmula Shein fa furor entre els joves, però no ho està tenint tan fàcil amb els mercats borsaris, que no se li estan posant de cara perquè fa temps que la seva producció està en el punt de mira de moltes organitzacions que lluiten pels drets humans.
 

Treball forçós de la comunitat uigur

Ara que vol capitalitzar el seu èxit sortint a borsa per aconseguir nous inversors, s'està trobant amb l'oposició frontal de diverses ONG que l'acusen de contractar subministradors que fan servir mà d'obra forçosa. Aquesta companyia no té fàbriques pròpies, sinó que encarrega les seves produccions a petits proveïdors que treballen, sobretot, a la Xina.

A finals de l'any passat, Shein va iniciar els tràmits per saltar al parquet de Nova York, però les autoritats nord-americanes van vetar la seva cotització perquè acusen l'empresa de treballar amb proveïdors que fan servir cotó de Xinjiang.

Els Estats Units va prohibir la importació d'aquest material al·legant que és produït amb el treball forçós de la comunitat musulmana uigur, tant al camp com a les fàbriques.  

A banda, perquè Shein pugui sortir a borsa, és necessària l'autorització de la Xina, perquè és en aquest país on l'empresa té la majoria del personal i fabricació. En aquest cas, el consentiment del país asiàtic no va arribar.

Ensopegada a Londres

Shein vol provar sort ara a Londres, però tampoc s'està trobant amb un escenari fàcil. En les últimes setmanes, diversos grups d'activistes anglesos han demanat al govern britànic i a l'autoritat financera del país (Financial Conduct Authority) que vetin la sortida de la companyia xinesa a la borsa de la capital anglesa, la més important del Regne Unit. 

Si Shein finalment fos acceptada, suposaria el debut més gran en aquest mercat en més d'una dècada i ajudaria a recuperar la força que ha perdut aquest any, quan moltes empreses han virat cap a Nova York o París.

És per això que en els últims mesos, diversos polítics, tant conservadors com laboristes, s'han reunit amb l'empresa. Els laboristes, a més, defensen que la cotització de Shein al Regne Unit es traduiria en un major control dels estàndards socials i laborals de l'empresa.
 

Oposició de grups pels drets humans

En declaracions a TV3, Michael Pollack, advocat i president d'Advocats pels Drets de la Comunitat Uigur, denuncia "un sistema d'esclavitud en què aquesta comunitat està sent forçada a treballar als camps de cotó".

Pollack defensa que "cap regulador de tot el món que actuï amb integritat permetria que els productes del delicte es blanquegessin públicament a través de la borsa". 

Aquesta no és l'única organització que es posiciona en contra de la xinesa. Digues no a Shein, per exemple, és una campanya per recollir signatures i demanar al nou govern britànic que no deixi que la plataforma cotitzi a la borsa de Londres. Pràcticament, ja compten amb les 45.000 que necessiten per fer formal la petició.

Tot i que creixen les veus en contra d'aquesta plataforma en línia, l'autoritat financera britànica està estudiant l'oferta de Shein, que voldria saltar al parquet de Londres abans que acabi aquest any.

Shein fa tot el possible per desmentir aquestes acusacions. En un comunicat, asseguren que s'esforcen "per treballar amb proveïdors que comparteixen el compromís amb les pràctiques ètiques i el respecte pels drets humans", tot i que reconeixen que "hi ha risc" que alguns d'ells "estiguin utilitzant treball forçós o infantil". Si això passa, afegeixen, es comprometen a resoldre-ho.
 

Els perills de la moda ràpida

Més enllà d'aquest gegant xinès, fa temps que les escoles de disseny es fixen en el model de la moda ràpida. Estel Vilaseca, directora de l'Àrea de Disseny de Moda d'LCI Barcelona, assegura que "no és sostenible" i que "el problema és produir més del que la gent necessita".

Segons l'experta, aquest model impacta en la producció, que "se sol derivar a tercers països sota unes condicions laborals que no garanteixen el compliment dels drets humans".

La sobreproducció, adverteix la professora, també té un cost pel planeta perquè "amb la cultura de les xarxes socials i la influència, molta roba s'utilitza només un cop".

Tot i això, l'experta considera que el consumidor no en té tota la culpa. "És difícil pagar més per un producte si hi ha una altra oferta més econòmica", explica. Vilaseca creu que les marques sostenibles "estan fallant a explicar per què val la pena pagar més per les seves peces de roba".
 

La Unió Europea vol regular les etiquetes

La professora de disseny apunta que la falta de transparència és un altre dels problemes que té ara mateix la indústria de la moda.

Tot i que encara no hi ha una data fixa, la Unió Europea vol obligar que les etiquetes de totes les peces de roba que es produeixin o es venguin a Europa detallin aspectes com el material amb què s'han fet, en quines condicions, i el seu impacte en el medi ambient.