Grècia farà pagar 20 euros als creueristes que desembarquin a Santorini i a Míkonos

Per a Grècia, el turisme és un sector econòmic essencial, que li permet ingressar uns 20.000 milions d'euros anuals, i també implica la visita de més de 30 milions de turistes.

Això està comportant problemes greus de massificació, i per això el primer ministre, el conservador Kyriakos Mitsotakis, ha anunciat limitacions per intentar evitar-ho.

En concret, vol fer pagar una taxa de fins a 20 euros a cada turista que desembarqui a algunes illes, com a Santorini o a Míkonos, i també prohibir més habitatges de lloguer turístic al centre d'Atenes.

Mitsotakis ho ha anunciat aquest cap de setmana, i ha afirmat que els diners de les taxes es destinaran a finançar els llocs més massificats:

"Una bona part d'aquests ingressos es tornaran a les comunitats locals perquè millorin les seves infraestructures per fer front a la càrrega de turistes que reben cada estiu."

De tota manera, el primer ministre s'ha afanyat a dir que l'excés de turisme no és un problema generalitzat, sinó que afecta llocs determinats només de manera temporal:

"Grècia no té un problema estructural d'excés de turisme; algunes de les destinacions tenen problemes durant algunes setmanes o mesos al llarg de l'any, i és a això al que hem de fer front."

Mitsotakis ha citat la xifra de 20 euros que hauran de pagar els creueristes que vulguin visitar Santorini i Míkonos, però no ha dit quant costaria a altres illes menys visitades.

Allau de creueristes a les illes més visitades

Aquestes dues illes de les Cíclades van rebre la visita d'uns 7 milions de turistes durant el 2023, mentre que la població local és d'unes 40.000 persones en conjunt.

En el cas de Santorini, aquest estiu hi ha hagut dies que hi han arribat dos creuers alhora, dels quals han baixat fins a 16.000 turistes que l'han omplert de gom a gom.

Per evitar això, el primer ministre ha anunciat una futura regulació dels creuers, i també l'augment de la taxa turística d'hotels i allotjaments turístics d'abril a octubre.

Aquesta taxa ara és de fins a 10 euros per nit pel concepte de "resiliència a la crisi climàtica", i la intenció és que augmenti de manera proporcional en cadascun dels sectors turístics.

Pel que fa al fre als permisos per a pisos turístics llogats a través de plataformes com Airbnb, Mitsotakis ha dit que en principi durarà un any i s'aplicarà als districtes més cèntrics d'Atenes.

Aconseguir que hi hagi més pisos de lloguer

El primer ministre ha afegit que, depenent de com vagi, la moratòria es podria estendre a altres àrees, i que l'objectiu és que augmenti el nombre de pisos de lloguer a llarg termini per a gent normal.

Per incentivar-ho, ha promès que els propietaris que facin el canvi no hauran de pagar impostos per aquests pisos durant tres anys, a més d'altres incentius.

En aquest sentit, Akis Skertsos, ministre d'Estat, ha afirmat que hi ha uns 700.000 habitatges buits tancats a Grècia, 400.000 dels quals a la regió d'Atenes, i volen que entrin al mercat de lloguer:

"El país està sortint d'una gran recessió i hi ha un desequilibri en l'oferta i la demanda d'immobles perquè hi ha finques tancades que els propietaris no poden reformar."

Ara caldrà veure com s'implementaran aquestes mesures i si aconseguiran l'objectiu de limitar i mitigar els efectes perniciosos de la massificació turística al país.