Fugida i retorn a Irpín: "La meva ment es va quedar atrapada al 24 de febrer"
La Galina i l'Anastasia lluiten per refer les seves vides a la ciutat d'Irpín, primer front de batalla de la guerra a Ucraïna
"Vam sentir les bombes a les quatre de la matinada"
L'Anastasia té 33 anys i el 24 de febrer del 2022 feia poc que acabava de parir. El dia que Rússia va envair Ucraïna tenia un fill de dos anys i un altre acabat de néixer.
Ara viu a Irpín, una ciutat a l'oest d'Ucraïna, a tocar de Kíiv. A 30 minuts en cotxe de la capital, abans de la guerra, s'havia convertit en el lloc preferit de parelles joves per buscar qualitat de vida fora de la ciutat.
Però el febrer de fa un any, Irpín estava marcada al mapa estratègic rus per fer la pinça sobre Kíiv. Durant un mes, va ser l'escenari de la batalla pel control d'Ucraïna.
La Galina hi era. Va anar a viure a la ciutat buscant un lloc tranquil. Té 32 anys i és psicòloga. Com l'Anastasia amiga seva--, el seu fill tenia pocs mesos quan tot va començar.
Juntament amb Butxa, Irpín era un dels llocs més perillosos per ser a l'inici de l'ofensiva. Van resistir uns dies amagats en un soterrani quan van poder van marxar cap a Kíiv.
"Vam tenir sort, mitja hora després van volar el pont"
Els 20 quilòmetres que els separaven de la capital passaven pel pont d'Irpín sobre el riu del mateix nom. Molt malmès per projectils russos, encara s'aguantava quan el van travessar. Mitja hora després, l'exèrcit ucraïnès el va ensorrar per evitar l'entrada russa a Kíiv: "Vam sentir l'explosió del pont".
Ella i el petit van escapar en cotxe cap a la frontera i van passar tres mesos a Lituània. El marit es va quedar a lluitar.
Ara tornen a viure a Irpín i diu que no en pensa marxar: "El meu lloc és aquí". És psicòloga i part de la seva feina consisteix a tractar persones amb estrès posttraumàtic. Un trastorn que afecta cada cop més població.
L'Anastasia, per exemple, reconeix que un any després encara no creuen el que viuen:
"La meva ment està aturada al 24 de febrer".
De Catalunya, a Cuba i al front
Totes dues tenen el marit a l'exèrcit. La parella de la Galina es diu Ernesto Cabrera. Els seus pares són cubans, però van anar a viure a Ucraïna quan era molt petit.
Té arrels a Catalunya. "Els seus avis eren catalans", ens detalla, quan sap per quin mitjà treballem i d'on venim.
L'Ernesto té ara 35 anys i està destinat a les defenses antimíssils, que miren d'abatre els projectils russos abans que toquin terra.
"Estic criant el meu fill sola, però em sento forta"
Fa temps que no els pot venir a visitar. "Tornarà quan acabi la guerra", és la resposta de qui no sap què portarà el futur. Els soldats tenen 10 dies de vacances l'any. La resta depèn dels permisos que els vulgui donar el seu comandant.
"Vull el pare"
Mentre parlem amb elles, l'Stepan el fill gran de l'Anastasia-- juga tranquil·lament a la taula del costat. De tant en tant la interromp per demanar-li que posi un joc al mòbil.
L'Stepan, que ara té tres anys, comença a ser conscient de la situació. Demana sovint pel pare, a qui fa mesos que no veu si no és a través d'una pantalla.
El pare, en Dima, té 33 anys i abans de la guerra era dissenyador artístic. Ara és guàrdia de frontera. "No està bé de salut. Ha d'estar tot el dia a fora amb temperatures de 10 i 20 graus sota zero".
El dia que va començar la invasió, va decidir que s'allistava a l'exèrcit. "El teu pare està lluitant per protegir-nos", explica l'Anastasia al seus fills.
A més, té un cosí que va quedar ferit a la guerra i un oncle que fa un any que no veu perquè és al front. Ara és a Bakhmut, la ciutat de la regió de Donetsk, on es concentra l'ofensiva russa.
La reconstrucció del pont d'Irpín
A Irpín, el front ara queda més lluny. La ciutat se centra en la reconstrucció. Entre elles, la del pont d'Irpín, icona de la fugida a la ciutat.
Les obres avancen lentes. Quan el visitem, a primera hora de la tarda, no hi ha ningú treballant. Una carretera alternativa permet el pas.
Al lloc encara hi ha la precària passarel·la de fusta que permetia als ciutadans escapar de la guerra.
El 6 de març del 2022, l'artillera russa va bombardejar durant més de cinc hores les vies principals que els ciutadans feien servir per escapar. L'icònic pont destruït es va convertir en un refugi improvisat dels projectils.
Vint dies després, l'exèrcit d'Ucraïna aconseguia prendre el control de la ciutat.
