Fre a la construcció de 46.800 habitatges nous a la costa entre Malgrat de Mar i Alcanar

La Generalitat redueix a gairebé la meitat els immobles que es podrien construir al litoral de 7 comarques per tenir en compte els criteris de sostenibilitat i crisi climàtica

Actualitzat

A la costa catalana que va de Malgrat de Mar a Alcanar estan projectats 106.000 habitatges o hotels nous, però la Generalitat n'ha frenat prop de la meitat.

Territori ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU), el pla de protecció que vol adaptar als criteris de sostenibilitat els projectes que hi hagi.

S'ha revisat el planejament urbanístic de 41 municipis de 7 comarques: el Maresme, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Ebre i el Montsià. L'àmbit metropolità de Barcelona en queda al marge perquè té competències pròpies.

S'han analitzat 331 àmbits concrets de 30 d'aquestes localitats, que sumen 4.700 hectàrees de superfície i on es podrien construir 106.000 habitatges nous. 


Un 44% menys d'habitatges 

Després de la revisió seguint criteris de sostenibilitat i crisi climàtica, en una trentena de municipis es redueixen en 46.800 els habitatges o hotels que es podrien construir (-44%) i també cau a prop de la meitat la superfície de nova ocupació de sòl. 

Destaquen les reduccions previstes a llocs com El Vendrell, amb més de 7.800 habitatges, o Mont-roig del Camp, amb més de 6.800. 
 

 

En total, s'han mantingut intactes 97 projectes, s'han fet canvis en 132 i se n'aturen 105. 

Vista general de la urbanització Montgavina de Sitges (CCMA)
A la urbanització Montgavina de Sitges es frenen 431 habitatges (CCMA)(CCMA)

Iniciatives com aquesta ja es van aprovar inicialment per a l'Alt Pirineu, on es va frenar la construcció de 8.500 habitatges, i a la Costa Brava, on s'ha evitat la construcció de prop de 15.000 habitatges

En total, sumant el que s'ha aprovat aquest dijous i aquests plans directors anteriors, s'haurà desclassificat el sòl equivalent a cinc Eixamples de Barcelona. 
 

Quins són els municipis i projectes afectats 

Aquests són els 41 municipis on s'ha revisat el planejament. 

  • Maresme: Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.
     
  • Garraf: Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Cubelles.
     
  • Baix Penedès: Cunit, Calafell i el Vendrell.
     
  • Tarragonès: Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca i Salou.
     
  • Baix Camp: Cambrils, Vinyols i els Arcs, Mont-roig del Camp i Hospitalet de l'Infant.
     
  • Baix Ebre: L'Ametlla de Mar, el Perelló, l'Ampolla i Deltebre.
     
  • Montsià: Sant Jaume d'Enveja, Amposta, la Ràpita i Alcanar.


En aquest document hi ha el detall dels projectes analitzats:

 

Les urbanitzacions apartades, un model "a extingir"

La majoria de pisos o cases projectats es destinarien a segones residències i al turisme. També s'han tombat projectes hotelers. 

En la revisió, es desclassifica sòl que fins ara era urbanitzable i que serà rústic. En un litoral ja molt pressionat, s'han eliminat els projectes amb un fort impacte ambiental, en zones inundables o vulnerables a temporals. I amb l'objectiu de fer pobles i ciutats més compactes on no sigui obligat l'ús del cotxe

El Departament de Vicepresidència, Polítiques digitals i Territori destaca que la revisió urbanística vol evitar que es perpetuï el model d'urbanitzacions allunyades dels nuclis urbans principals. Segons calcula, s'estalviarà l'emissió de gairebé dos milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera. 

"El que eliminem en bona part, no només, són les possibles urbanitzacions. És un model a extingir pel que fa a la nova urbanització, lògicament. A les que hi ha el que hem de fer és donar-los tractaments que puguin millorar-ne els serveis i condicions", ha afirmat el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra. 

Ara s'obre el període d'al·legacions

Ara s'obre un període de 45 dies perquè els ciutadans presenten al·legacions al pla i per demanar els informes als organismes afectats. Un cop acabi aquest termini, els ajuntaments tindran un mes per dir-hi la seva. Tot es tindrà en compte per redactar el document final, que previsiblement no s'aprovarà fins a principis del 2023 i no entrarà en vigor fins que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat. 

Diferents grups ecologistes han considerat que el pla director es queda curt. "Si entrem a analitzar aquests habitatges que s'han desqualificat, bona part ja eren en zones on era impossible construir", ha afirmat Andreu Cacho, de GEPEC. 

En comarques com el Maresme, ja s'hi ha construït en gairebé tot el terreny disponible. "No ve a resoldre els problemes que ja hi són efectivament. Edificacions o sectors urbanitzats, que ja són un problema per la dinàmica litoral com pel que es preveu que s'hagi de fer per a l'adaptació al canvi climàtic", ha lamentat Jordi Torallas Bouchalart, de Naturalistes del Montnegre i la Tordera.

ARXIVAT A:
Urbanisme Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut