França, sota l'amenaça del bloqueig: com gestionarà Macron el nomenament de primer ministre

El bloqueig polític i institucional de França sembla enredar-se cada vegada més, després que Emmanuel Macron no hagi volgut nomenar la candidata de l'esquerra, Lucie Castets, com a primera ministra.

Assegura que la resta de forces polítiques li havien anunciat que la farien caure amb una moció de censura l'endemà de prendre possessió. I, en nom de l'estabilitat, ha renunciat a prendre la decisió que semblava més previsible i, d'entrada, democràticament més lògica.
 

La recerca d'una majoria "sense els extrems"

Ara, ha anunciat una segona tanda de converses amb les forces polítiques. Diu que té la porta oberta per a aquells que "pensin en l'interès superior del país" i exclou, ja d'entrada, tant el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen com La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.

Ara bé, la negativa a nomenar Castets ha fet que els socialistes i els ecologistes ja hagin renunciat també a "participar en el circ de les consultes".

Macron no s'equivoca quan pronostica que un govern d'esquerres seria censurat. Però també pren la decisió per un altre motiu: perquè el programa del Nou Front Popular inclou algunes línies vermelles per a ell, com la derogació de la polèmica reforma de les jubilacions, dels 62 als 64 anys.

El càsting de candidats a primer ministre

Tothom es pregunta què farà Macron. No hi ha cap llei que l'obligui a nomenar el primer ministre en un temps determinat. Pot anar fent, amb el govern dimissionari d'Attal. Però això no farà més que deteriorar l'escenari polític francès.

El president podria explorar algun perfil tècnic, a l'estil que es va fer a Itàlia amb Mario Draghi. S'ha parlat del president del Tribunal de Comptes, Didier Migaud, o l'excomissari europeu Pierre Moscovici.

El càsting també inclou polítics moderats que podrien ser acceptables des de l'esquerra fins a la dreta republicana. Es parla, entre d'altres, de Bernard Cazeneuve, que ja va ser primer ministre amb François Hollande, un socialdemòcrata que podria comptar amb el suport del Partit Socialista.

O també alguns representants de l'ala més centrista dels Republicans, com la presidenta de la regió de l'Illa de França, Valérie Pécresse, o el dels Alts de França, Xavier Bertrand.
 

Les sortides més extremes a la crisi

Si no se'n surt, Macron es veurà abocat, amb aquella decisió de dissoldre l'Assemblea Nacional després del seu fracàs en les eleccions europees, a un laberint amb sortides cada cop més enrevessades.

No pot tornar a posar la decisió en mans dels ciutadans, amb unes eleccions legislatives, perquè ha de passar un any entre dues convocatòries. I si es precipités la seva dimissió, desencadenant el relleu a la presidència no resoldria el problema, perquè la composició de l'Assemblea continuaria sent la mateixa. En tot cas, Macron sempre ha descartat aquesta possibilitat.

La França Insubmisa especula d'activar l'article 68 de la Constitució, que preveu la destitució del president. Té el nombre suficient de diputats per plantejar-ho, però difícilment aconseguiria el suport dels dos terços de diputats i senadors necessaris.

I el president també té a les seves mans un recurs constitucional que equivaldria a utilitzar l'arma política de més calibre: l'article 16, que preveu que la presidència acumuli totes les competències del primer ministre. El redactat és clar sobre l'excepcionalitat de la mesura:

"Quan les institucions de la República, la independència de la Nació, la integritat del seu territori o el compliment dels seus compromisos internacionals, estiguin amenaçats de manera greu o immediata, i el funcionament regular dels poders públics constitucionals estigui interromput, el president de la República prendrà les mesures exigides per tals circumstàncies, prèvia consulta oficial amb el primer ministre, els presidents de les Cambres i el Consell Constitucional."

De fet, només el general De Gaulle va utilitzar aquest article el 1961, arran d'una sublevació militar a Algèria. Hauria de degenerar molt la situació actual al país perquè Macron decidís invocar-lo i provocar, de ben segur, un escàndol polític sense precedents.