França prohibeix el diòxid de titani, un blanquejador habitual als xiclets

El diòxid de titani, un dels colorants més utilitzats en tot el món serà prohibit a França a partir del primer de gener del 2020. Aquest colorant es troba als xiclets, a les llaminadures i molts altres aliments. Entre altres coses, serveix per emblanquir. També es fa servir molt a la cosmètica, però aquesta prohibició -de moment- no els afecta. L'agència francesa de seguretat alimentària (ANSES) diu que no hi ha prou proves científiques que garanteixin la seguretat en l'ús d'aquesta substància.

El govern francès comunicarà la seva decisió i les raons que l'impulsen a la Unió Europea perquè es valori si cal ampliar-la a la resta de països. Per la seva banda, l'Agència Europea per a la Seguretat Alimentària va publicar un comunicat al juny del 2018 on es deia que no cal tornar a fer estudis sobre el risc cancerigen de l'E 171, ja que està comprovada la seva innocuïtat.

Habitual a l'alimentació i a la cosmètica

Quan està als aliments, el diòxid de titani apareix a les etiquetes com a E171, mentre quan es fa servir a la cosmètica se l'anomena CI 77891. Es tracta d'una pols blanca que es pot trobar de manera natural als minerals, però després s'ha de purificar. És econòmic i abundant, per això és un dels colorants més utilitzats per a molts tipus d'indústria. També és molt habitual trobar-lo a protectors solars, ja que repel·leix els rajos ultraviolats.

Tan en alimentació com en cosmètica, el diòxid de titani es pot fer servir en format de nanopartícules. És una pols amb grans que fan 100 nanòmetres com a molt, un milió de vegades més petit que un mil·límetre. Se sap que, amb aquesta mida, les nanopartícules poden ser absorbides per les parets dels intestins i altres òrgans vitals i no són expulsats del nostre cos.

Un estudi fet per científics francesos i luxemburguesos ha detectat un creixement del 40% de desenvolupament de cèl·lules precancerígenes en ratolins de laboratori que han estat bevent aigua amb diòxid de titani durant 100 dies. L'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, ja havia posat l'avís sobre aquesta substància qualificant-la de "potencialment cancerígena per als humans".

Estudis contradictoris

Altres estudis vinculen la presència de nanopartícules de diòxid de titani amb casos de colitis o altres lesions intestinals. La mateixa agència ja demanava, el 2017, que es fessin més estudis sobre aquesta substància. Amb tot, l'agència americana que regula la seguretat alimentària -Food and Drug Administration-, no hi veu cap perill. No són els únics, altres estudis científics neguen que les nanopartícules siguin perjudicials. Als Estats Units, està regulada la quantitat màxima d'E171 que pot tenir un aliment, mentre que a Europa, això no està marcat.

En tot cas, en cap dels estudis s'ha pogut dictaminar quina seria la quantitat segura que podem menjar de diòxid de titani i aquesta és la raó que ha impulsat als responsables de la seguretat alimentària francesos a eliminar-ho de la llista d'additius permesos.