Fermesa però proporció: la UE aprova la primera resposta als aranzels de Trump
Brussel·les aprova gravar alguns productes estatunidencs com el tabac o la soja, en resposta als aranzels a l'acer i l'alumini, en vigor des de fa un mes
Llum verda dels 27, amb l'única oposició d'Hongria, a la primera onada d'aranzels de resposta de la Unió Europea a Washington.
Ha costat gairebé un mes de negociació entre la Comissió Europea i els estats membres i finalment s'ha consensuat una llista de productes nord-americans a castigar, com ara iots, salsitxes, tabac o soja.
Brussel·les ha volgut enviar un missatge a Donald Trump: la UE no es quedarà de braços plegats davant la seva ofensiva.
Per això, els 27 estats membres de la Unió Europea s'han reunit i han aprovat el primer paquet de contramesures en resposta a uns aranzels que ja fa un mes que estan en vigor, el gravamen anunciat per Donald Trump a l'acer i a l'alumini europeus.
Per compensar els 28.000 milions d'euros que es calcula que provocaran els aranzels de Trump a l'acer i l'alumini, Brussel·les farà pagar peatge a més d'un miler productes de tota mena que els Estats Units exporten a la UE. Un peatge que, asseguren, "es pot suspendre en qualsevol moment", en cas que hi hagi un acord "just i equilibrat" amb els Estats Units.
L'Europarlament ha votat aquest migdia el llistat de productes als quals s'aplicarà els aranzels progressivament. Però amb aquest inventari no arribaran als 28.000 milions que compensarien el càstig estatunidenc.
Tarifes als ous, tabac o la soja
El paquet d'aranzels, el valor del qual ascendeix fins als 21.000 milions d'euros, s'aplicarà en dues fases. Una primera onada entrarà en vigor la setmana vinent, a partir del 15 d'abril, i posteriorment, a partir del 15 de maig, entrarà en vigor una nova onada d'aranzels. I encara hi hauria una tercera tanda, que entrarà en vigor l'1 de desembre, per motius del calendari de collita, i que afectarà només la soja i les ametlles provinents dels Estats Units.
Els productes americans hauran de pagar entre un 10 i un 25% més per creuar la duana i afecta productes de roba i calçat, també alimentaris com els ous de corral, la soja o les salsitxes; n'hi ha de curiosos com el fil dental, també el tabac. I la llista també ataca béns de luxe com els iots o els diamants.
Equilibri entre la negociació i la resposta ferma
La declaració de guerra comercial per part de Washington és vista com un "error" per part de la Comissió Europea. I malgrat que la segona tanda d'aranzels nord-americans als productes europeus, de moment, no entraran en vigor, continua la tensió entre els dos socis.
Tampoc ha servit que finalment el bourbon hagi caigut de la llista dels primers aranzels. És cert que la decisió no respon a cap concessió a Washington, sinó al temor que Trump s'hi tornés amb aranzels del 200% al vi i xampany europeus. Itàlia i França, grans exportadors d'aquests beuratges, van demanar afluixar i no castigar el bourbon. Per això ha caigut de la llista.
Fins ara, tampoc han servit les reiterades crides a trobar una solució negociada. Hi ha hagut gestos per part de Brussel·les en converses més o menys discretes que s'han anat produint els últims mesos. El 19 de febrer, el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, va proposar als seus homòlegs nord-americans un pacte de no-agressió en el marc dels productes industrials.
Brussel·les proposava aranzels zero en els intercanvis de productes com semiconductors, electrodomèstics, productes farmacèutics i, sobretot, els cotxes. Però, segons fonts comunitàries, aquestes converses han estat com parlar amb una paret. Els avenços han estat nuls i aquest dilluns, la mateixa presidenta Von der Leyen, feia públic aquest pacte de no-agressió per posar a ulls de tothom la voluntat negociadora de Brussel·les.
I a ulls de tothom, la mateixa paret. Donald Trump va dir que amb aquesta proposta de Brussel·les no en tenia prou per asseure's a negociar. Però obria una possible via per rebaixar la tensió: que la UE compri més gas natural liquat (GNL) als Estats Units.
Les comandes de GNL de la Unió Europa als Estats Units han anat en augment després de la guerra a Ucraïna i l'obsessió de Brussel·les d'eliminar la dependència del gas rus. Les últimes hores, la portaveu d'Energia de la Comissió Europea, s'ha mostrat obertament predisposada a negociar més compres de GNL als Estats Units.
Però ni així sembla que Washington estigui disposada a cedir, almenys a curt termini. De manera que la Unió Europa es veu empesa, a contracor, segons expliquen públicament els líders de les seves institucions, a respondre de manera "robusta i proporcionada" als aranzels de Trump.
Brussel·les no vol escalar la tensió, però tampoc està disposada a parar l'altra galta cada cop que Trump estampi la seva firma en una ordre executiva de nous aranzels.
El bazuca de la Unió Europea
Si les paraules del president dels Estats Units s'agafen al peu de la lletra --i a Brussel·les cada cop més n'assumeixen la literalitat-- la resposta europea pot anar decantant-se gradualment més cap a la robustesa.
El punt d'inflexió va produir-se el 2 d'abril, quan Trump va anunciar aranzels generalitzats del 20% a tots els productes europeus (els cotxes, del 25%), que finalment s'han posposat aquest dimecres. Davant això, la següent proposta de la Comissió Europea ja no es fixaria en el fil dental "made in USA", sinó en el fet de desenfundar el bazuca.
En els cercles de les institucions comunitàries s'apel·la a aquesta arma potent per referir-se a l'Instrument d'Anticoerció. Es tracta d'un mecanisme dissenyat durant els primers aranzels del primer mandat de Trump, però que no es va arribar a aplicar mai. Preveu, entre altres coses, imposar aranzels no només als productes nord-americans, sinó també als serveis que les seves empreses, sobretot les grans tecnològiques, presten a la UE.
A la pràctica això es traduiria a fer passar pel peatge dels aranzels gegants tecnològics nord-americans, i això toca la fibra a Donald Trump. Arribar en aquest punt seria la constatació que l'escalada arriba al màxim nivell i que el trasbals del sistema comercial mundial fes que parlar de maregassa es quedés més que curt.
Buscar la desescalada fins i tot en complicitat amb la Xina
Donald Trump no ha aclarit si aquesta pausa de 90 dies decretada aquest dimecres, afecta també els "aranzels recíprocs" que inclouen l'acer i l'alumini europeu, i que són l'origen d'aquest primer paquet de mesures de resposta de Brussel·les.
La represàlia europea s'ha aprovat amb l'acord del club comunitari, però no entrarà en vigor fins dimarts que ve, i fins aleshores, l'escenari pot canviar molt.
El que no sembla que hagi d'aturar-se, però, és l'escalada en les relacions entre Washington i Beijing.
Lluny de cridar a la calma, Beijing va avisar que no cedirà. La dialèctica ha encès Trump, ha fixat aranzels de fins al 125% al seu gran rival per disputar-li l'hegemonia com a potència mundial.
Enmig d'aquest pols, aquest dimarts treia de nou el cap la presidenta Von der Leyen, que va menjar-se l'orgull d'anys de malfiances amb Pequín per despenjar el telèfon i parlar amb el primer ministre xinès, Li Qiang. Li va demanar que no escalés la confrontació, també que s'obrís a converses per trobar "solucions estructurals per reequilibrar la relació de comerç bilateral".
A Von der Leyen li interessa tenir una bona relació comercial amb la Xina en aquesta estratègia de buscar alternatives a la fallida del lliure comerç amb els EUA. Una estratègia que també l'ha dut a trucar a la porta de l'Índia, Malàisia, Mèxic o els països del Mercosur per buscar aigües més plàcides per fer-hi navegar els mercants carregats de productes europeus.
Però hi ha un altre interès de Von der Leyen. O més aviat: una altra preocupació que fa que l'empenyi a entendre's amb Pequín. Si la guerra comercial escanya la Xina, el gegant asiàtic podria inundar la Unió Europea de productes barats.
El desembarcament massiu de la Xina a l'esquema comercial europeu només alimentaria la borrasca que des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca està encastant el comerç del món dins una voràgine tempestuosa inèdita.
