Fenomen mai vist: un tsunami de 200 metres d'altura i 9 dies de durada, a Groenlàndia

Causat pel canvi climàtic, va passar en una zona deshabitada, però el van captar sismògrafs de tot el món, i als científics els ha costat esbrinar què i com va passar

Actualitzat

Fa un any una enorme allau en una glacera de Groenlàndia va provocar un tsunami local que va arribar a 200 metres d'altura, i després, en forma d'una onada més petita, va reverberar en un fiord durant 9 dies.

És una àrea deshabitada i allà ningú se'n va assabentar, però el fenomen va generar senyals sísmics molt peculiars que es van percebre a tot el món i que van intrigar molt els especialistes.

Uns quants es van posar en contacte per esbrinar què havia passat i, després d'una feina científica, però també detectivesca, aquest dijous han publicat els resultats a la revista Science.

L'esdeveniment va passar el 16 de setembre del 2023. En només una hora l'havien captat sismògrafs d'arreu del món, i van anar rebent senyals des del mateix punt els següents 9 dies, un fet que no s'havia registrat mai:

"Mireu com una misteriosa onada sísmica recorre el món i fa brunzir els sismòmetres des de Groenlàndia fins a l'Antàrtida en menys d'una hora."

 

"Objecte sísmic no identificat"

Un dels autors de la recerca, Stephen Hicks, del University College de Londres, ha explicat que llavors ho van qualificar de broma com a "objecte sísmic no identificat", o OSNI, i que les primeres hipòtesis van ser esbojarrades.

Però van identificar el lloc, i els científics locals de Groenlàndia els van adreçar al fiord de Dickson, d'uns 10 quilòmetres de llargada i on els indicadors del nivell del mar havien registrat una mena de tsunami.

Amb ajuda d'imatges de satèl·lit i de drons, van veure que hi havia hagut una gran esllavissada al fons del fiord, on havien caigut uns 25 milions de metres cúbics de roca i gel, l'equivalent a 10 piràmides de Guiza.

Quan van aconseguir arribar-hi, van veure que els sediments arrossegats per l'onada havien arribat a uns 200 metres d'altura a les parets del fiord, que havien quedat arrasades.

El tsunami va durar 9 dies

Ja sabien què havia passat en un primer moment, però els va costar força més esbrinar per què els senyals sísmics van trigar 9 dies a acabar-se, quan habitualment només duren minuts o, com a molt, hores; i van haver de simular per ordinador què havia passat al fiord.

La simulació els va mostrar que, a causa d'una corba a l'entrada del fiord i a una glacera que tapava la sortida, el tsunami, rebaixat a uns 7 metres d'altura, va anar d'un cantó a l'altre del fiord durant aquest temps i va generar els senyals sísmics.

És un fenomen conegut com a "seixa", en el qual, en un recinte tancat (com per exemple un llac) i a causa d'una força externa, l'aigua hi oscil·la periòdicament en una onada que va d'una banda a l'altra.

Segons ha explicat Hicks a Science, en aquest cas el fiord de Dickson es va convertir en "un gran instrument musical" que va ressonar arreu del món:

Publicat a Science! Resolem el misteri d'un senyal sísmic global del setembre del 2023 que va durar 9 dies: un enorme allau de terres a Groenlàndia va provocar un tsunami de 200 m, enviant ones sísmiques a tot el món durant nou dies

 


Allau deguda a l'escalfament planetari

Els autors de la recerca han conclòs que aquest fenomen inèdit es tornarà a repetir en el futur, perquè l'escalfament planetari està afectant cada vegada més llocs, de manera que hi haurà més allaus.

Ho argumenten afirmant que a Groenlàndia fins ara aquest tipus d'allaus només passaven a la costa occidental, la que mira al Canadà, i que aquesta, en canvi, ha passat a l'oriental.

En tot cas, tenen clar que la causa de l'allau ha estat el debilitament de la capa de gel que aguantava la muntanya al fons del fiord, i que això és conseqüència directa de l'augment de temperatura:

"Les nostres troballes posen de manifest com el canvi climàtic està causant retroalimentació en cascada i perillosa entre la criosfera, la hidrosfera i la litosfera."

Tot plegat, doncs, un nou senyal d'alerta que la criosfera, és a dir, les glaceres o capes de gel al mar i a sobre de la terra, s'està desgelant i està contribuint a augmentar el nivell dels mars.

En tot cas, aquest no és l'únic risc: el 2017 una esllavissada a la costa occidental de Groenlàndia, al fiord de Karrat, va provocar un altre tsunami que va matar quatre persones i va destruir dos pobles. 

 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàticaRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut