Fan un "mapa del tresor" per trobar alguns dels 300.000 meteorits amagats a l'Antàrtida

Si heu pensat anar a buscar meteorits a l'Antàrtida i no sabeu per on començar en aquest continent de 14,2 milions de km², un equip d'investigadors belga i neerlandès us ajudarà gràcies al mapa que ha elaborat sobre els llocs on és més probable que n'hi hagi.

Aquest "mapa del tesor" l'ha fet un equip de la Universitat Lliure de Brussel·les i de la Universitat Tècnica de Delft, dirigit per Veronica Tollenaar, del Laboratori de Glaciologia de la primera d'aquestes institucions. L'estudi s'ha publicat a la revista Science Advances.

Quan cauen meteorits al continent antàrtic, és usual que quedin ràpidament sota capes de neu successives. Aleshores, el gel mateix els transporta cap a la costa.

Però si troben muntanyes soterrades sota la neu, les trajectòries es modifiquen, i finalment tornen a prop de la superfície a les zones anomenades de gel blau. Es tracta de zones on la neu ha caigut damunt d'una glacera, s'ha comprimit i ha passat a formar-ne part. En aquest procés els cristalls de gel creixen i això els dona aquest color blau.

Això ja serveix d'orientació, però, en un territori immens i on les condicions no faciliten el moviment, no és prou útil. Expedicions de cerca de meteorits en zones de gel blau han tingut resultats ben diversos, i l'atzar hi ha comptat molt.

Un algoritme i aprenentatge automàtic

Gràcies a anàlisis exhaustives, els investigadors han descobert que hi ha uns senyals que serveixen d'indicador de la presència de meteorits, com explica Veronica Tollenaar:

"Hem descobert que les observacions de satèl·lits sobre les temperatures de la superfície, les velocitats a què s'escola el gel, les propietats de la superfície i la geometria del casquet de gel són bons predictors de zones riques en meteorits".

Aquesta informació i les dades sobre llocs on se sap que hi ha meteorits es van introduir en un algoritme d'aprenentatge automàtic -el que en anglès s'anomena machine learning- per determinar les zones amb més potencial.

L'algoritme combina i sobreposa les diverses observacions i dades. I el resultat final ha estat aquest mapa, que els investigadors han posat a l'abast de tothom i on els colors indiquen els punts amb més probabilitats de fer-hi troballes.

El mapa serà molt útil, perquè, segons Tollenaar, moltes regions de l'Antàrtida mai no han estat visitades:

"A més, els informes d'èxit de missions de recuperació de meteorits sovint són ambigus i poc detallats, i això condueix a una manca d'observacions de bona qualitat".

L'eficàcia del mapa s'ha comprovat amb bases de dades independents i ha donat almenys un 80% d'encerts.

Per Harry Zekollari, autor d'aquest vídeo, actualment a l'Escola Federal Politècnica de Zuric i coautor de l'estudi, com que aquestes missions de cerca de meteorits són molt costoses, econòmicament i logísticament, "pensem que el mapa que hem desenvolupat contribuirà a augmentar l'èxit de les que es facin en el futur".

A l'Antàrtida ja s'han trobat més de 45.000 meteorits, però els càlculs més recents suggereixen que encara n'hi deu haver uns 300.000 per descobrir.

Els meteorits proporcionen dades úniques sobre l'origen i l'evolució del sistema solar, i l'Antàrtida és la regió més productiva on recuperar-ne, perquè molts es concentren en certes zones.

Algunes d'aquestes zones, detallades al mapa, es troben prop d'estacions científiques i per això Veronica Tollenaar creu que amb aquestes dades i amb noves tècniques, com ara l'ús de drons, "entrem definitivament en una nova era de les emissions de recollida de meteorits antàrtics".