Èxit del primer tractament personalitzat per al càncer de pròstata avançat

L'olaparib, un fàrmac que ja s'utilitza en el tractament de tumors d'ovari i mama, també resulta eficaç en el tractament personalitzat del càncer de pròstata metastàtic avançat.

Així s'ha demostrat amb l'assaig clínic PROfound. Els resultats es publiquen al New England Journal of Medicine. L'estudi l'ha dut a terme un equip internacional, del qual forma part Joaquín Mateo, investigador principal del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i oncòleg de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que valora així els resultats:

"Entrem en una nova era en què els tests genòmics passaran a ser part del maneig per als pacients amb càncer de pròstata i aquest nou tractament s'incorporarà als estàndards de tractament per a aquells pacients que tinguin alteracions en els gens implicats en la reparació de l'ADN."

Tractaments personalitzats

Els avenços dels últims anys han permès una caracterització cada vegada més precisa dels diferents tipus i subtipus de tumor. Això ha servit per personalitzar els tractaments i millorar els resultats obtinguts.

L'olaparib inhibeix l'enzim PARP, que ajuda en la reparació de l'ADN. Així, s'impedeix que les cèl·lules tumorals es puguin reparar i finalment es destrueixin.

Ja es fa servir en altres tumors i l'objectiu era estudiar si era efectiu en el càncer de pròstata. Segons el doctor Mateo, "el càncer resistent a castració metastàtic és una malaltia molt heterogènia, però fins a un 25% dels casos presenta alteracions en els gens implicats en la reparació de l'ADN".
 

Els investigadors van reclutar 387 pacients amb càncer de pròstata metastàtic avançat en els quals la malaltia havia progressat a tractaments estàndard. Tots tenien alguna alteració en el seu tumor en una sèrie de gens relacionats amb la reparació del dany a l'ADN.

Els resultats de l'olaparib es van comparar amb els d'un nou agent hormonal, que podia ser enzalutamida o abiraterona. Tots dos s'utilitzen de manera habitual en la pràctica clínica.

Els pacients es van dividir en dos grups. En l'A hi havia 245 pacients que presentaven alteracions en els gens BRCA1 i BRCA2, que participen en un mecanisme de reparació del dany a l'ADN anomenat "recombinació homòloga", o del gen ATM, que detecta danys a l'ADN i n'activa la reparació.

L'altre grup, el B, incloïa 142 pacients que tenien alguna alteració en qualsevol dels altres 12 gens seleccionats, també relacionats amb la reparació de l'ADN, però dels quals es coneixia menys l'impacte en el tumor.

Els millors resultats es van obtenir en els pacients amb alteracions en els gens BRCA. Però també es van observar efectes en les altres alteracions, tot i que encara cal fer anàlisis més detallades.

Augment de la supervivència

L'olaparib va aconseguir reduir fins a un 66% el risc de progressió de la malaltia o de mort. La mitjana de supervivència global va passar dels 15,11 mesos als 18,5. I la supervivència lliure de progressió de la malaltia es va doblar en el grup A i va passar a ser de 7,39 mesos.

També es va veure un benefici significatiu en la taxa de resposta objectiva i el temps fins a la progressió del dolor.

A més d'un 80% dels pacients que rebien el tractament hormonal quan la malaltia va progressar se'ls va permetre passar al grup de l'olaparib. Tot plegat, porta Mateo a aquesta conclusió:

"Amb aquesta confirmació considerem que tenim prou evidència perquè els tests genòmics i el tractament amb olaparib s'incorporin al maneig estàndard del càncer de pròstata en fases avançades."