Europa, menys Schengen: Alemanya restableix el control sobre les fronteres

A partir d'aquest dilluns, Alemanya restableix el control sobre les seves fronteres terrestres. Afectarà la divisòria amb França, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca, i estarà vigent durant els pròxims sis mesos.

A aquests s'hi sumen els controls ja existents a les fronteres amb Suïssa, Àustria, la República Txeca i Polònia.

La mesura no ha agradat als veïns del país teutó, i des de Brussel·les temen que suposi un cop dur a l'espai europeu de lliure circulació, l'acord Schengen.

El govern d'Olaf Scholz, sota pressió pels bons resultats de l'extrema dreta, justifica el reforç de les fronteres per controlar la immigració "irregular" i l'amenaça de terrorisme islamista. També assegura que la política s'adequa a l'ordenament jurídic europeu.  

El Tractat de Schengen permet establir controls a les fronteres en cas d'amenaça greu per l'ordre públic i la seguretat interior, sempre que siguin situacions excepcionals i respectant el principi de proporcionalitat.

Per exemple, Alemanya va activar la disposició el juny passat, quan va acollir el torneig de l'Eurocopa. Però l'atemptat jihadista de Solingen, amb tres víctimes mortals, pocs dies abans d'unes eleccions crucials a Turíngia i Saxònia, van commocionar el país i el govern va endurir el discurs contra la immigració.

"Estem fent tot el possible per protegir la població del nostre país. Desafortunadament, no podem confiar completament que els nostres veïns facin les coses com haurien de fer-les", va clamar aquest dissabte Scholz, des d'un míting a Brandenburg, on Alternativa per Alemanya lidera les enquestes dels comicis regionals de diumenge.

Han caigut les sol·licituds d'asil a Alemanya

Segons els càlculs del canceller socialdemòcrata, només una petita part de les 300.000 persones que van arribar a Alemanya l'any passat tenien dret a la protecció internacional.

Des que van entrar en vigor els controls en les fronteres amb Polònia, la República Txeca, Àustria i Suïssa --l'octubre de 2023--, s'han reduït en una cinquena part les sol·licituds d'asil.

Alemanya treu pit de l'eficàcia de la política, que ara estendrà sobre França, Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca en els pròxims sis mesos.
 

L'objectiu és protegir els gairebé 3.900 quilòmetres de frontera exterior, encara que els sindicats policials dubten que sigui possible controlar tots els passos fronterers.

"Continuem actuant en estreta coordinació amb els nostres veïns. Volem garantir que els controls afectin el menys possible les persones en les regions frontereres, els viatgers, el comerç i l'economia", va assegurar dilluns la ministra de l'Interior, Nancy Faeser, en una compareixença de premsa.

A més, Berlín sosté que s'ha de tenir en compte la càrrega migratòria que suporta el país, especialment a partir de l'arribada d'1,2 milions de refugiats d'Ucraïna i de les onades prèvies per la guerra a Síria.  

"Abolició unilateral de l'acord Schengen"

El govern de Scholz s'esforça així per justificar el control de les fronteres davant les crítiques dels seus veïns. El primer ministre polonès, Donald Tusk, qualifica d'"inacceptable" l'anunci de Berlín i ha demanat consultes urgents amb Brussel·les.

Per la seva part, Àustria ha advertit que no acceptarà devolucions a la frontera alemanya perquè "no tenen marge de maniobra".

Les queixes també s'han sentit entre alguns països comunitaris, com Grècia. El primer ministre Kyriakos Mitsotakis denuncia que la qüestió migratòria amb "l'abolició unilateral" de l'acord Schengen.  

Per la seva part, la Comissió Europea ha subratllat que l'acord permet als estats membres introduir controls fronterers en situacions d'amenaça, sempre que sigui "necessari i proporcionat".

El Tractat de Schengen va entrar en vigor l'any 1995. Actualment s'estén per 29 estats: 25 són dels 27 de la Unió Europea (en queden fora Irlanda i Xipre), sumats a Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein.

El seu funcionament com a espai de lliure circulació s'ha vist compromès per dues grans crisis recents: la primera va ser l'arribada de més d'un milió de demandants d'asil que fugien, sobretot, de la guerra de Síria, els anys 2015 i 2016; la segona, la pandèmia de la covid-19.