Estrena provisional de Nusantara, la nova capital d'Indonèsia que es construeix des de zero
Els plans eren que aquest 17 d'agost es fes oficial el canvi de capital de Jakarta a Nusantara, però les obres van molt endarrerides i encara no hi ha nova data. Tot i això, el president d'Indonèsia, Joko Widodo, ha volgut celebrar allà el dia de la independència del país, amb gairebé 280 milions d'habitants repartits en més de 17.000 illes.
Els funcionaris no tenen pressa per traslladar-se a la futura capital que s'està construint al sud-est de l'illa de Borneo, per substituir la superpoblada Jakarta, que s'enfonsa a 1.200 quilòmetres de distància, a l'illa de Java. El president confiava que 10.000 treballadors públics anessin al setembre a treballar als nous edificis ministerials, però ha posposat l'ordre.
El nou Palau Garuda ha estat el lloc triat per celebrar els 79 anys que fa que Indonèsia va aconseguir la independència dels Països Baixos. En comptes dels 8.000 convidats previstos, han estat 1.300. No hi havia on allotjar-los.
El president hi ha passat algunes nits al palau, amb forma d'àguila, i va reunir allà el govern. Intenta reforçar la confiança en el projecte, amb nous hotels i oficines, i va parlar així de la ciutat:
"No tots els països tenen l'oportunitat i la capacitat de construir la capital des de zero. Nusantara és construeix com una ciutat forestal, plena de vegetació, no com una ciutat de formigó o de vidre."
Un projecte faraònic
La pandèmia de la covid i els greus problemes de finançament han fet que tot vagi tard i només faltava la dimissió recent dels responsables de tirar endavant el projecte.
Amb un pressupost de prop de 30.000 milions d'euros, la major part dels diners, el 80%, havia de sortir d'inversors privats, però s'ho miren amb molta prudència i s'està lluny d'arribar a l'objectiu.
Joko Widodo és l'impulsor de la idea de construir una nova capital, batejada amb el nom de Nusantara, que vol dir arxipèlag en indonesi i que ha de ser quatre vegades més extensa que Jakarta.
Fa cinc anys, va presentar al Parlament el projecte, com un model de sostenibilitat i alta tecnologia respectuós amb la natura, en un espai d'uns 2.500 quilòmetres quadrats a la selva de l'illa de Borneo.
El 2022 el van aprovar i es va començar a construir. Es calcula que només s'ha acabat entorn d'un 15% de la ciutat.
Segons els experts, és una zona amb un risc mínim de terratrèmols, tsunamis i erupcions volcàniques. I, sobretot, que no s'inunda cada dos per tres, com passa amb Jakarta, situada en un delta on conflueixen 13 rius.
La meitat del nucli urbà de Jakarta, on viuen 10 milions i mig de persones, és sota el nivell del mar i alguns dels seus barris s'enfonsen a un ritme de 25 centímetres cada any, perquè l'explotació dels aqüífers provoca un fenomen de subsidència, és a dir, que el terreny cedeix sota les cases.
Preocupació dels indígenes
Els ambientalistes i els habitants de pobles propers estan preocupats per la degradació del medi ambient i perquè redueixi encara més l'hàbitat d'animals en perill d'extinció de la zona, com els orangutans.
És en una zona d'explotació forestal on viuen comunitats indígenes, que hauran de ser desallotjades.
"Els habitants no tenen títols de terres, només el reconeixement indígena que han habitat la zona per generacions. En aquest context, l'Estat, davant l'absència de registres, considera la terra buida", assegura Saiduani Nyuk, líder d'una associació d'indígenes indonesis.
El pròxim president indonesi, Prabowo Subianto, jurarà el càrrec a l'octubre, després d'imposar-se a les eleccions de febrer, i s'ha compromès a continuar avançant amb la futura capital, que espera que estigui "operativa" en els pròxims quatre o cinc anys.