"Estem desesperats, anirà a terra", l'angoixa dels veïns de l'edifici de Badalona

Un centenar de persones continuen fora de les seves cases a l'espera de la demolició controlada de l'edifici en perill d'esfondrament del barri de la Salut de Badalona.

Els evacuats dels blocs del voltant probablement podran tornar a casa un cop passi el perill, però la quarantena de veïns de l'immoble del número 16 del passatge de la Torre perdran les seves llars i tot el que hi ha dins.

L'edifici es demolirà aquest dimarts. Demà dilluns es faran els treballs previs a poder tirar a terra el bloc: el tall de línies elèctriques i d'altres subministraments.

El regidor d'Urbanisme, Rubén Guijarro, ha dit que ja estan valorant els pressupostos de diverses empreses de demolició. Explica que l'operació serà "molt complicada" i seran els operaris qui, penjats d'una grua, aniran enderrocant pis per pis fins, almenys, arribar a la segona planta on hi ha el forat a la façana.

El consistori calcula que el cost de l'operació es situarà entre els 350.000 i els 400.000 euros:

"Està planejat que dimarts pugui començar l'enderroc de la finca. Les informacions que tenim és que s'haurà de fer servir una tècnica manual, no es farà amb explosius com veiem a la tele moltes vegades. Per preservar la seguretat del personal i dels edificis colindants es farà amb una tècnica més conservadora, manual, almenys fins arribar on trobem el forat."

"És una operació molt complicada que pot durar setmanes".

Aquest cost l'assumirà l'Ajuntament en un primer moment, però després es veurà com s'articula l'expedient subsidiari i com es paga:

"Inicialment l'Ajuntament actua de manera subsidiària. El cost, de manera inicial, l'assumirà el consistori."

"Aquí hi ha un tema de solució jurídica. Nosaltres hem d'actuar de manera subsidiària per assegurar les persones, en els propers dies es farà l'informe pertinent per tal de determinar qui ha d'assumir el cost."

"No hi podem entrar, ni treure res"

Els veïns afectats es mostren "desesperats" davant la certificació que perdran la seva vivenda. Molts d'ells han nascut fora de Catalunya i tenen por de perdre la documentació, que ha quedat dins l'edifici:

"Estem ja desesperats, la veritat. Perquè l'edifici el tiraran a terra"

"No podem entrar al pis, no podem treure res. Tenim a dins tota la nostra documentació. I jo treballo a Vic, ara he d'estar aquí a veure què passa. Tinc por que a més de perdre el pis, després puc perdre la feina".

De moment, segons Álex Pastor, alcalde de Badalona, l'ajuntament ha habilitat ajudes i atenció per a les famílies afectades, totes amb pocs recursos econòmics. Bona part dels que no puguin tornar a casa quedaran en una situació d'extrema vulnerabilitat social:

"Nosaltres el que estem fent és protegir aquestes famílies, de forma assistencial, amb les dietes i allotjant-los en pensions."

L'ajuntament ha trobat un primer allotjament d'emergència per a les famílies que ho han necessitat, mentre des de la Creu Roja s'està fent un acompanyament psicològic i emocional des del primer dia.

Susana Rios, coordinadora de la Creu Roja al Barcelonès Sud, explica que el que s'ha fet fins ara és atendre les primeres necessitats dels veïns afectats, però que cal atendrà la seva situació psicològica:

"En el primer moment sempre es pensa en les seves necessitats bàsiques, donar-los menjar, on allotjar-los. I després ve la situació psicològica que aquestes persones pateixen, la situació emocional".

Ara, un equip pluridisciplinari format per psicòlegs, treballadors socials i educadors, està en contacte amb les persones que han perdut casa seva i fan una tasca de "contenció i escolta activa" i de suport emocional i psicològic:

"Hi ha persones de totes les edats. Hi ha famílies amb nens i també persones grans."

Com en totes les emergències sobtades com un terratrèmol, incendi o similar, l'impacte sobre els afectats és molt gran. Passat els primers moments, és primordial retornar a l'activitat habitual al més aviat possible.

Tal com ha explicat Susana Ríos, la Creu Roja actua en un primer moment, però més endavant els veïns hauran de ser atesos pels canals habituals:

"El sistema ja té uns altres canals. Ara el que hem de fer és parar el cop que suposa aquest trencament de la vida quotidiana i després ja aniran pel canal habitual de suport."

Requeriments per arreglar la façana

L'immoble, de 5 plantes, es va construir a la dècada dels 70, té greus problemes d'aluminosi i els propietaris mai hi havien fet cap obra de manteniment.

En els últims dos anys i mig, l'Ajuntament de Badalona havia enviat 5 requeriments a la comunitat de propietaris perquè arreglessin els problemes estructurals del bloc. Però la resposta era sempre la falta de recursos econòmics de la comunitat.

Alguns dels propietaris havien anat a l'Oficina d'Habitatge de Badalona a informar-se de les ajudes existents per rehabilitar l'edifici, però no van arribar a sol·licitar les subvencions.

El cap del servei d'arquitectura de la Cambra de la Propietat de Badalona, Juan Antonio Marín, ha explicat que les ajudes de remodelació i millora d'edificis comunitaris no es cobren fins que està acabada l'obra, cosa que dificulta que es facin les rehabilitacions quan es tracta de propietaris amb pocs recursos econòmics:

"Són ajudes sempre un cop l'obra està finalitzada. És a dir, tu tens drets als ajuts, te'ls admeten si presentes tota una sèrie de documentació. Primer has de fer la inversió, fer l'obra i, un cop feta l'obra, i justificant que s'ha acabat i després es concedeix aquesta ajuda. Uns diners que sempre arriben com molt d'hora, gairebé com un any després de presentar els papers. Vol dir que la comunitat ha de finançar, en principi, tota l'obra".