Estat d'emergència al sud-oest d'Islàndia per la tercera erupció volcànica en dos mesos

Nova erupció d'un volcà a la península de Reykjanes, a Islàndia, per tercer cop en dos mesos. Un terratrèmol va anunciar --a primera hora d'aquest dijous-- la nova erupció d'una fissura que es va obrir el 18 de desembre i que es va repetir el 14 de gener passat.

Aquest cop, l'erupció --segons les autoritats-- no suposa una amenaça directa per a la ciutat de Grindavík, de 4.000 habitants, que ja ha hagut de ser evacuada dues vegades, però pot afectar la carretera que hi condueix i la central elèctrica de Svartsengi.

El que ha quedat afectat per la lava és la canonada de subministrament d'aigua calenta, i és que a Islàndia l'aigua i la calefacció són d'origen geotèrmic. Protecció Civil ha decretat l'estat d'emergència i es recomana als veïns que n'estalviïn.

Les escoles, llars d'infants, museus i altres institucions públiques de la zona han tancat aquest divendres, així com el balneari Blue Lagoon, un dels més famosos del país.

Una fissura de 3 quilòmetres

La fissura, que fa uns 3 quilòmetres de llarg, ha expulsat roques i lava a 80 metres d'alçada amb un flux de magma que ha arribat als 4,5 quilòmetres d'extensió cap a l'oest, entre les localitats de Sundhnúk i Stóra-Skógfell, segons l'Oficina Meteorològica d'Islàndia (IMO).

El geofísic Ari Trausti Gudmundsson indica que l'erupció "està situada al lloc més o menys igual on hi va haver la del desembre. No la del gener", on --segons l'IMO-- l'activitat ha cessat, tot i que "encara es poden veure petites plomes de vapor pujant de la fissura".

Gudmundsson ha afegit que, tot i que la ciutat no sembla amenaçada, el risc dependrà de la quantitat de lava que finalment flueixi del sòl. Les últimes informacions de l'IMO indiquen que l'activitat sísmica i el flux de lava està disminuint, però no es descarta la "possibilitat de noves esquerdes".

També s'ha informat de la caiguda de trossos de roca volcànica de petites dimensions a la ciutat de Grindavík.

Sisè brot sísmic des del 2021

L'activitat sísmica a la península de Reykjanes, molt a prop de la capital Reykjavík, ja va portar les autoritats a declarar la situació d'emergència a finals de novembre. Grindavík va ser desallotjada en previsió d'una erupció imminent --que es va produir al desembre i va durar quatre dies. Els veïns que no tenien les cases afectades van poder tornar-hi a finals de mes.

Poques setmanes després, l'última erupció --que va començar el 14 de gener i es va allargar durant dos dies-- va obligar a una nova evacuació de la ciutat.

Aquest és el sisè brot de les anomenades erupcions de tipus islandès --on la lava brolla de fissures-- en aquesta zona al sud-oest de la península de Reykjanes des del 2021. No solen provocar grans explosions ni una dispersió important de cendres a l'estratosfera.

Les autoritats islandeses, davant les reiterades alertes, al novembre van començar a construir dics que poden ajudar a desviar els fluxos de lava en flames lluny de les cases i les infraestructures crítiques.

Els moviments volcànics i geològics a Islàndia són seguits molt de prop pels científics. Aquest mateix dijous, un grup internacional de la Universitat d'Islàndia i l'Oficina Meteorològica d'Islàndia han publicat a la revista Science un estudi que explica la ràpida creació dels túnels de magma que des del novembre s'han format en aquesta zona i que han causat les erupcions.

Emergència per manca d'aigua calenta

La canonada principal que subministra aigua calenta a la ciutat de Suðurnes ha quedat destruïda per la lava des de Svartsengi fins a Fitja, a Reykjanes. Més de 20.000 persones de la zona s'han quedat sense aigua calenta i calefacció, que procedeix de l'energia geotèrmica natural.  Protecció Civil ha decidit apujar el nivell d'emergència i recomana a residents i empreses que estalviïn tota l'electricitat i l'aigua calenta possible.

Una canonada d'emergència, que ja s'estava construint, trigarà encara uns dies a poder restituir el subministrament, segons les autoritats. De moment, el corrent de lava avança, encara que més lent, cap a la central geotèrmica de Svartsengi, que és a un quilòmetre, segons Rikke Pedersen, que dirigeix el grup d'investigació del Centre Vulcanològic Nòrdic.

L'únic subministrament d'aigua calenta que tenen ara a la zona procedeix de dipòsits, que, si s'estalvia, podrien durar de 6 a 12 hores, ja que amb un ús diari normal només n'hi ha per entre 3 i 6 hores, alerten les autoritats.

També es recomana utilitzar els forns i calefaccions elèctriques per evitar escalfar les cases amb energia geotèrmica, com és habitual.

Un dels afectats també és el balneari geotermal Blue Lagoon, un dels més famosos d'Islàndia, que de moment ha tancat les instal·lacions, com ja va fer en les erupcions anteriors.

La falta d'aigua calenta també ha arribat a l'aeroport internacional de Keflavík, que opera amb normalitat, segons informa l'operador aeroportuari Isavia al seu lloc web.

Que hi hagi més infraestructures afectades "tindrà a veure amb la longitud i els dics que protegeixen aquests llocs: el balneari, la línia geotèrmica i la central elèctrica", opina Gudmundsson. Els treballadors treballen amb excavadores per omplir els buits als dics que protegeixen la carretera.

L'Illa d'Islàndia, situada a l'Atlàntic Nord, té una extensió de més de 100.000 quilòmetres quadrats i està poblada per uns 370.000 habitants.