Esquizofrènia: avenços per a tractaments més personalitzats i sense efectes secundaris

Els tractaments actuals per als malalts d'esquizofrènia van dirigits al receptor de serotonina de tipus 2A, i no seleccionen entre els símptomes que pateix el pacient. Hi ha persones amb deliris, al·lucinacions, dèficits cognitius --amb afectació de la memòria o llenguatge-- o símptomes depressius.

Però no tothom té tots els símptomes, i els fàrmacs tenen tants efectes secundaris, en el metabolisme, en el moviment, en l'atenció, que afavoreixen que els malalts acabin abandonant el tractament.

Troballa científica del paper de dues proteïnes

Investigacions fetes a Barcelona han permès determinar el paper d'unes proteïnes, les proteïnes G, en la resposta de les cèl·lules cerebrals en esquizofrènia. N'hi ha dues que permeten modular els principals símptomes per separat. I ens obren la porta a obtenir fàrmacs basats en receptors acoblats a les proteïnes G.

L'estudi internacional l'ha liderat l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, en col·laboració amb la Universitat del País Basc i investigadors del CIBERSAM, i el publica Nature Communications.

La descoberta també podria permetre desenvolupar fàrmacs per a la depressió o l'ansietat.

Recerca complexa

Primer van treballar a escala molecular fins a seleccionar quatre compostos. El banc de teixits de la Universitat del País Basc va proporcionar mostres de teixit cerebral humà, on van comprovar que els compostos actuaven de manera diferent en relació amb les proteïnes G, uns activant-les i els altres desactivant-les.

Ho explica Patricia Robledo, autora principal del treball i investigadora del Grup de Recerca en Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes:

"És la primera vegada que s'identifiquen dianes terapèutiques prometedores per beneficiar diferents perfils de pacients amb esquizofrènia."

L'últim pas s'ha fet amb ratolins, que canvien la conducta en funció de quina de les proteïnes G els activen. Han comprovat que una de les proteïnes G està implicada en els símptomes relacionats amb la psicosi, i un altre tipus amb els dèficits cognitius.

Ho destaca Jana Selent, també del grup de recerca en descobriment de fàrmacs acoblats a proteïnes G:

"Ara tenim el coneixement estructural per dissenyar fàrmacs que es puguin provar en humans i actuar sobre cada símptoma, sense efectes no desitjats."

Però aquests fàrmacs encara trigaran a ser una realitat.

Identifiquen alteracions genètiques

Un altre estudi sobre esquizofrènia ha identificat alteracions dels gens en l'ADN dels pacients. Ho ha fet el Grup d'Investigació en Genètica i Ambient en Psiquiatria, del Pere Virgili i l'Institut Pere Mata, a Tarragona i Reus.

Els resultats es validaran amb mostres més àmplies, i el descobriment és una altra porta per crear tractaments per aquesta nova via de l'ADN del mitocondri.