Espanya no aconsegueix suport perquè la Constitució europea reconegui l'oficialitat del català
La cimera de caps d'estat i de govern de la Unió, que es farà aquesta setmana a Brussel·les, té sobre la taula l'aprovació de la Constitució Europea. Una decisió que a hores d'ara continua bloquejada i de la qual depèn la constitució de l'eurocambra amb més poder de la història. El que ja se sap és que el text no inclourà el reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions comunitàries.
A mesura que s'acosta la cimera de caps d'estat i de govern de la UE sembla clar que la Constitució europea es podrà traduir al català, però que l'executiu espanyol no podrà aconseguir cap avanç més.
El ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, ha admès que es troba amb dificultats perquè la cimera aprovi un document, a banda de la Constitució, que demana que es tinguin en compte les llengües que també són oficials en alguns estats perquè, en el futur, els ciutandans que les parlen les puguin fer servir per comunicar-se amb les institucions europees. Moratinos ha dit que no troba el consens necessari.
La reunió d'aquest dilluns ha evitat parlar dels temes més espinosos que queden pendents per aprovar la Constitució, com ara el repartiment de poders al consell i la distribució de comissaris.
En qualsevol cas, donada l'alta abstenció en les eleccions europees d'aquest diumenge, Moratinos ha dit que si no s'aprova la carta magna, potser seria la confirmació de què és impossible construir Europa.
