Espanya encapçala el descens de la inflació a l'eurozona, que tanca l'any per sota del 10%
L'IPC espanyol a final d'any se situa al 5,6%, molt per sota de la mitjana dels països membres de la UE, del 9,2%, però lluny dels objectius que s'havien fixat a Brussel·les
Els preus es van moderar a la zona euro durant el mes de desembre i la inflació va quedar per sota dels dos dígits, al 10%. Concretament, al 9,2%, segons les dades avançades aquest divendres per Eurostat.
La treva de la inflació se sustenta, essencialment, per l'alentiment de la pujada dels preus de l'energia i els aliments frescos, que van registrar increments molt forts els mesos anteriors.
Pel que fa als països amb les economies més fortes de la Unió, les dades confirmen certa frenada en l'escalada a Alemanya (9,6%), França (6,7%), i, especialment, a Espanya (5,6%), que és el país on la pujada de preus ha estat més continguda.
La taxa espanyola se situa 3,6 punts per sota de la mitjana europea, després que els dos últims mesos de l'any el govern Sánchez hagi aconseguit contenir la inflació amb diverses mesures de xoc com l'eliminació de l'IVA en els productes de primera necessitat, així com altres ajuts i bons que es prolongaran durant tot el 2023.
El que pugui passar en l'any que encetem, però, és tota una incògnita, sobretot perquè l'escenari està totalment alterat per l'efecte de la invasió russa a Ucraïna de fa gairebé un any, que ha disparat el preu dels combustibles i l'energia.
Inflacions per damunt de la mitjana
Darrere dels països motors de l'economia de l'eurozona, n'hi ha que situen la inflació lleugerament per sobre del 10%. És el cas d'Itàlia (12,3%), els Països Baixos (11,3%), Àustria (10,5%), Bèlgica (10,5%) o Portugal (10,2%).
Els estats més inflacionistes són, amb diferència, les repúbliques bàltiques, on els preus pugen descontroladament. Els indicadors se situen per damunt del 20%. El país amb la taxa més alta és Letònia (20,7%), seguida de les veïnes Lituània (20%) i Estònia (17,5%).
Tot i el panorama esperançador, l'anomenada inflació subjacent, que no inclou els preus de l'energia i els aliments frescos, continua en augment. Segons el portal econòmic Bloomberg, aquest darrer indicador seria el que podria fer servir el Banc Central Europeu per no retallar els tipus d'interès.
L'argument que esgrimiria, en últim terme, seria que la inflació --especialment la subjacent-- continua sent una amenaça per a l'economia del continent.
