Escoles i instituts milloren en mates i anglès, però el català a l'ESO és el pitjor en 10 anys

El Departament d'Educació ha presentat aquest dimecres els resultats de les proves de competències bàsiques fetes el passat mes de maig a l'alumnat de 6è de primària i de 4t d'ESO. Unes proves que recullen un canvi de tendència respecte a la forta davallada que va provocar el tancament d'escoles pel confinament, que es continua arrossegant perquè encara no s'han recuperat els nivells d'abans de la pandèmia.

Les assignatures en què s'ha notat una clara millora, tant al final de la primària com en acabar l'ESO, són les matemàtiques i l'anglès --en aquesta última matèria, sobretot entre l'alumnat de 4t d'ESO--, i en les quals no s'ha millorat gaire, o s'ha empitjorat, és en català i castellà.

Els nivells de català i castellà a l'ESO són els més baixos dels últims 10 anys. I el de mates, tot i millorar, encara està en valors molt baixos, ja que l'any passat va registrar la pitjor nota en 11 anys.

Millores en bloc i menys diferències entre centres

El departament també destaca dues dades positives que afecten tots els grups: que la millora de resultats es fa en bloc, és a dir, que es detecten millores en l'alumnat de tots els nivells i complexitats i no només en els centres de millor rendiment, i que s'ha guanyat en equitat, sobretot a sisè de primària, on els centres de més complexitat i amb alumnat més vulnerable són els que més han millorat resultats.

I entre les dades negatives més destacades hi ha els resultats en català i castellà, que s'equiparen, però a la baixa; és a dir, les proves demostren que l'alumnat té competències equiparables en totes dues llengües, però, en general, amb pitjors puntuacions --excepte l'alumnat de sisè de primària, que ha millorat una mica en català, però només un 0,2 sobre 100.

La comprensió lectora i l'expressió escrita continuen sent les assignatures pendents en totes dues llengües, on també s'ha detectat que cal reforçar aspectes concrets com el vocabulari contextualitzat, la fluïdesa, la motivació a la lectura, la competència discursiva o la presentació dels escrits.

I en matemàtiques cal reforçar, sobretot, els coneixements en numeració i càlcul --espai, forma i mesura-- i en estadística, a més de la resolució de problemes i la motivació de l'alumnat.

Resultats a sisè de primària: les mates recuperen terreny

Dels resultats de sisè de primària destaca, sobretot, la millora en matemàtiques (+2,5 punts sobre 100 respecte als resultats de l'any anterior), anglès (+0,9) i català (+0,2). En canvi, empitjoren els resultats en castellà (-1,9) i coneixement del medi (-1,2).

Els millors resultats, en termes absoluts, s'han obtingut en les proves d'anglès (77,8 punts sobre 100 de mitjana, davant dels 76,9 del 2022), i en les matemàtiques (un 73,6 sobre 100, davant el 71,1 de l'any anterior). Els resultats en llengua anglesa, que ja van pujar l'any passat, s'acosten als nivells d'abans de la pandèmia, però els de matemàtiques, la matèria en què més s'ha millorat i que per fi puja després de dos cursos en descens, encara no ho fa prou per recuperar el terreny perdut.

El català i el castellà s'equiparen, amb una millora mínima del primer i un empitjorament del segon (72,7 en català i 72,1 en castellà), i el coneixement del medi es queda en un 71,6, davant el 72,8 de l'any passat.

Els resultats de medi natural, tot i baixar, estan per sobre dels paràmetres de l'etapa prepandèmia.

Més del 60% de l'alumnat està a un nivell mitjà-alt o alt d'assoliment de totes les competències avaluades. El percentatge d'alumnes que no assoleixen el mínim en cada matèria varia entre el 12,5% a matemàtiques i el 17,5% en català, la matèria amb un nombre més alt de suspesos, més, fins i tot, que en els dos anys anteriors.

Pel que fa al català i al castellà, es dona la paradoxa que la comprensió oral i l'expressió escrita de l'alumnat són lleugerament millors en castellà que en català, mentre que la comprensió lectora i la mitjana global dels estudiants són un pèl millors en català que en castellà. Així i tot, els paràmetres són molt semblants en totes dues llengües.

Per sexes, els resultats de les noies estan una mica per sobre dels dels nois en català (+4,2), castellà (+3,1) i anglès (+3,7), i una mica per sota en matemàtiques (-3,7) i coneixement del medi (només un -0,5%); és a dir, en naturals estan gairebé igualats.

En les proves, que es van fer el 3 i 4 de maig passat, hi van participar més de 67.000 alumnes (un 81,5% dels matriculats a 6è de primària). El 68% de l'alumnat estava acabant la primària en centres públics i el 32% en escoles concertades o privades.

Resultats a 4t d'ESO: milloren mates i ciències, però empitjoren les lletres

En l'últim any, l'alumnat que acabava l'ESO ha millorat en anglès (+5,5 sobre 100), en competències cientificotecnològiques (+5,1) i en matemàtiques (+1,2), però ha empitjorat en castellà (-3,6) i català (-1,8), segons les proves fetes als estudiants de 4t d'ESO al maig.

Igual que amb l'alumnat de primària, a l'ESO també tenen notes molt semblants en català i castellà, dues llengües amb les quals tenen les mateixes competències en acabar secundària. En totes dues, però, han empitjorat resultats en l'últim any.

En matemàtiques, en canvi, s'han recuperat de la davallada del curs anterior, però encara estan per sota dels nivells prepandèmia. On sí que s'ha trencat clarament la tendència a la baixa és en anglès i en competències cientificotecnològiques, on sí que superen els nivells previs al confinament per covid.

En termes absoluts, els resultats obtinguts en les cinc matèries avaluades són: un 73,9 sobre 100 en anglès (davant el 68,4 del 2022); 72,3 en català (per sota el 74,1 del 2022); un 71,6 en castellà (per sota el 75,2 del 2022); un 68,7 en cientificotecnològiques (per sobre del 63,6 de l'any passat); i un 62,3 en matemàtiques (per sobre del 61,1 del 2022).

La bretxa de gènere es redueix, en favor de les noies

Les noies treuen millors notes que els nois en català (+4,6), castellà (4,7) i anglès (3,2) i pitjors en matemàtiques (-5,2) i cientificotecnològiques (-2,3). La bretxa de gènere entre nens i nenes s'ha ampliat en català i castellà, però s'ha reduït en anglès, matemàtiques i ciències.

Tal com passa a primària, més del 60% de l'alumnat d'ESO té un nivell mitjà-alt o alt en la majoria de matèries, excepte en matemàtiques, on el 45% té un nivell mitjà o més, el 31% un nivell mitjà-baix i el 24% no assoleix els mínims per aprovar.

En la resta de matèries, el 15% de l'alumnat no arriba a l'aprovat en castellà, i el 14% en català, anglès i cientificotecnològiques.

Pel que fa a les llengües catalana i castellana, la mitjana global és molt semblant, amb un lleuger avantatge en comprensió lectora i expressió escrita en català per sobre del castellà.

Les proves a l'alumnat de 4t d'ESO també es van fer els dies 3 i 4 de maig, i hi van participar més de 68.500 nois i noies, el 80,4% dels matriculats. El 65% cursaven l'ESO en instituts públics i el 35% en centres privats o concertats.

Propostes per millorar el sistema educatiu

Les mesures que proposa l'informe presentat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu per millorar el nivell de l'alumnat que estudia a Catalunya són les següents:

• Continuar avaluant el sistema: Catalunya és l'única comunitat que ha continuat avaluant i fent públics els resultats de competències bàsiques després de la pandèmia, segons el Departament d'Ensenyament. Tampoc ho han fet la majoria de països a nivell internacional. El govern considera, però, que aquestes proves són una eina bàsica per detectar possibles mancances i poder-les resoldre i es compromet a no deixar de fer-les ni de publicar-ne els resultats.
• Més actuacions als centres de més complexitat i amb més alumnat vulnerable, com programes de reforç en aprenentatges específics, a les biblioteques dels centres i en programes de comprensió lectora, per exemple.
• Més formació docent, tant en coordinació amb les universitats com en programes de formació continuada del professorat, amb èmfasi en com reforçar l'aprenentatge dels hàbits i comprensió lectora, de les matemàtiques i de la llengua estrangera.
• Millorar l'acompanyament i assessorament als centres educatius, a partir de les inspeccions i de programes individualitzats.

El departament destaca, en el seu estudi, que "Catalunya és el territori de l'Estat amb més complexitat/vulnerabilitat, només per sota d'Andalusia", una complexitat que dificulta revertir les baixades viscudes durant el tancament de les escoles, que va notar, especialment, l'alumnat en situació més vulnerable, a qui els va costar més seguir les classes des de casa. Per això, el govern considera que cal seguir protegint els entorns més complexos, per millorar en equitat del sistema educatiu.

L'empitjorament en els resultats en competències bàsiques durant la pandèmia va ser generalitzat a nivell internacional, i a tot arreu està costant recuperar el nivell d'aprenentatges que s'havien assolit en acabar primària i l'ESO. Segons dades del Banc Mundial, la mitjana de baixada internacional ha estat d'1,5 punts percentuals per cada setmana de tancament.

És a dir, que de cada 30 dies sense escola presencial, es van perdre 34 dies d'aprenentatges, segons aquest estudi.