És imprescindible l'experimentació amb animals? Mètodes alternatius i futur en biomedicina
La comunitat científica veu indispensable l'ús d'animals en biomedicina, però reclamen inversió per trobar mètodes alternatius
La recerca biomèdica que fa servir animals per experimentar i provar nous tractaments i medicaments és un problema ètic que de tant en tant apareix en el debat públic i mediàtic.
Ara ha tornat a passar, amb la denúncia que entitats animalistes han fet a la granja de macacos de Camarles, acusant-la de vulnerar la llei i el benestar dels animals.
És un debat etern i fa dècades que genera opinions confrontades, però entre bona part de la comunitat científica la resposta avui dia és clara:
"En biomedicina segueix sent important i indispensable l'ús dels animals. Ara bé, cal justificar-ho", assegura Lluís Montoliu, investigador del CSIC i subdirector del Centre Nacional de Biotecnologia.
Montoliu fa anys que treballa amb models animals per entendre i avançar en el tractament de malalties rares. Compagina la investigació amb activitats de divulgació sobre l'experimentació, els seus límits ètics i el marc legal que la regula. Montoliu assegura que fins fa pocs anys, "els centres de recerca que treballaven amb animals no explicaven res perquè era un tema sensible, i això genera recel i fa pensar que es fa alguna cosa a amagar".
Montoliu assegura que no s'està fent res malament, perquè "s'està complint estrictament la llei":
"El que hem de fer els investigadors públics és explicar-li a la gent per què continua sent necessari experimentar amb animals i que deixarem de fer-ho quan hi hagi els mètodes alternatius"
La directiva 2010/63/EU regula l'ús d'animals en investigació i docència i és la base de les normatives de protecció d'aquests animals en els diferents països europeus.
Detalla les condicions per l'ús d'aquests animals i especifica que la finalitat última és acabar amb l'experimentació animal, però només quan això sigui científicament possible.
La normativa és encara més restrictiva en l'ús d'espècies amb un elevat grau de patiment i sensibilitat, com per exemple, els primats.
A Europa l'experimentació amb primats només està autoritzada en supòsits molt concrets, com ara la fase final del desenvolupament de vacunes o per a la recerca de tractament per a malalties mortals, explica Montoliu.
"Hi ha moltes malalties neurodegeneratives, com l'alzheimer o la de huntington, que són malalties sense cura i el fet de poder fer servir animals molt propers a nosaltres ens pot ajudar i això és el que està justificat"
La llei prohibeix la captura d'animals a la natura per al seu ús en experimentació i obliga a utilitzar animals criats en captivitat, però, seguint una normativa per recrear el seu hàbitat natural, segons la cap de la unitat d'experimentació in vivo i de suport als comitès de recerca de la UB, Maria Teresa Rodrigo.
" La normativa explica clarament quina és la superfície mínima que ha de tenir el recinte en funció del nombre d'animals. Les instal·lacions on es crien aquests animals ha de permetre que puguin fer tots aquells comportaments pels quals estan motivats segons la seva espècie, per exemple, en el cas dels primats córrer, saltar, enfilar-se..."
Per Joaquin de Lapuente, biòleg i portaveu de REMA a Catalunya (Desenvolupament de Mètodes Alternatius a l'Experimentació Animal), per poder avançar en la reducció del nombre d'animals que es fan servir en experimentació, cal invertir i destinar recursos per a la recerca de mètodes alternatius.
De Lapuente reclama més inversió per poder desenvolupar més mètodes alternatius a l'experimentació amb animals. "Ja s'utilitzen actualment molts mètodes alternatius a l'experimentació amb animals, mètodes in vitro com els cultius cel·lulars, esferoides, organoides i això ha permès reduir l'ús d'animals a Europa en un 22% en els darrers 4 anys", explica.
Segons Rodrigo, a Europa s'utilitzen mètodes alternatius a l'experimentació amb animals en les primeres fases d'investigació, com per exemple, en les primeres fases de qualsevol producte o fàrmac nou, "s'utilitzen cultius cel·lulars que eviten l'ús d'animals, però arriba un punt en la recerca que no hi ha un substitut per la complexitat del que és un ésser viu".
Montoliu apunta, però, que difícil és substituir els animals.
"Jo estudio malalties rares de persones que tenen una pèrdua de visió i encara no sabem com reproduir aquesta pèrdua de visió amb cèl·lules en cultiu. Per això, necessito una entitat més complexa, necessito un animal sencer, però tan bon punt tingui una alternativa i pugui deixar de fer servir els ratolins, jo seré la persona més feliç del món"
