És ètic vendre fòssils de dinosaure? Eudald Carbonell: "Pagarem la pèrdua del patrimoni"

Ni un quadre de Picasso ni les joies de Lady Di. Ara la tendència a les subhastes és comprar un dinosaure. Peces úniques amb milions d'anys d'antiguitat que s'han conservat per l'atzar de la naturalesa. El resultat és un negoci que no toca sostre a l'hora d'oferir un preu per a aquests exemplars.

Aquesta setmana s'han pagat 44 milions de dòlars per un exemplar d'estegosaure molt ben conservat en una subhasta als Estats Units. Un preu de rècord històric. Les licitacions a les cases de subhastes per fòssils de dinosaures aconsegueixen cada vegada xifres més altes.

Milions de dòlars contra els quals les institucions científiques no poden competir.
 

Negoci en detriment de la ciència

L'arqueòleg i paleontòleg Eudald Carbonell està escandalitzat amb una moda que veu molt poc ètica i que acaba passant factura a la investigació.

Amb cada fòssil que acaba en mans privades, la ciència perd una oportunitat única de disposar de mostres per a l'estudi. "Em sembla una tendència desastrosa per a la conservació del patrimoni. El patrimoni ha de ser públic", denuncia Carbonell. "Perquè no pot ser que el patrimoni arqueològic sigui un negoci i que es pugui fer com si res."

"Vendre material, encara que sigui aconseguit de manera particular, és una bestiesa, és una cosa que històricament es pagarà."

A Espanya, els fòssils dels mamífers vertebrats pertanyen a l'Estat i no poden ser objecte de negoci. Però la legislació d'alguns països, com els Estats Units, estableix que tot el que apareix en una propietat privada és del seu propietari. Per això, la majoria d'esquelets que entren en el circuit comercial venen de Nord-amèrica i res n'impedeix l'exportació.

Una pràctica que, segons Carbonell, no s'hauria de capitalitzar: "Als Estats Units, pel que es veu, el patrimoni es pot comprar i es pot vendre. A mi em sembla que el que es troba sota terra ha de ser patrimoni públic i ho ha de  gestionar l'Estat, i s'hi ha de treballar a través de comissions i organitzacions."

Carbonell apunta que la compravenda de fòssils hauria de ser considerada un delicte arreu del món: "Si no, és un perill molt gros. El que no pot ser és que el que ha de ser patrimoni públic acabi en mans d'un particular."

"Hauria d'estar prohibit, és una cosa inaudita. Per sort, aquí, això no passaria."

Pròxim rècord a la vista

La subhasta a Nova York del fòssil d'estegosaure més ben conservat del món podria ser superada abans que acabi l'any. Ja hi ha data per a la licitació de l'esquelet de dinosaure més gran que s'ha subhastat mai: serà el 16 de novembre als afores de París, a França.

Es tracta d'un esquelet d'apatosaure, un gegant herbívor de 22 metres de llarg que va viure a les grans planes dels Estats Units fa 150 milions d'anys. El fòssil conserva més del 80% dels ossos originals i l'han batejat com a Vulcain.

Segons el subhastador, Olivier Collin du Bocage, aquest exemplar és especial: "És un dinosaure amb una finalitat pública molt concreta. Qui el pot comprar? Un museu, una fundació, un donant que l'oferirà a una d'aquestes grans institucions..."

Collin du Bocage espera que el compri el millor postor, però amb un objectiu didàctic.

"Això no és un dinosaure de sala d'estar. No estem davant d'un dinosaure per a un futbolista que el posarà al menjador."

Però ell mateix reconeix que també hi pot haver altres perfils de compradors: "També el pot comprar un propietari d'un centre comercial de Dubai o de Malàisia que vulgui atreure el públic. Igualment, també comprarà un alt valor cultural afegit."

La moda de subhastar fòssils va començar el 1997, quan un esquelet de Tiranosaure Rex es va licitar a la casa de subhastes Sotheby's a Nova York, que es va pagar a 16 milions de dòlars. En aquest cas, va haver-hi final feliç. Va anar a parar al museu Field de Chicago.