Es disparen les queixes per l'"assetjament" de les companyies d'aigua, gas i llum

El nombre de famílies que s'han adreçat als Punts d'Assessorament Energètic de Barcelona per queixar-se d'"assetjament" per part de les companyies subministradores d'energia s'ha triplicat l'últim any. L'any passat, aquests punts van rebre gairebé 700 queixes per assetjament. Aquest any, en onze mesos, ja s'han superat les 2.300 reclamacions.

Són famílies que denuncien trucades i cartes d'empreses que els reclamen el deute amb insistència. Les companyies, però, asseguren que han posat fre a aquestes pràctiques.

Vicky Carrillo deu més de 1.000 euros de llum i de gas des de fa dos anys perquè no ho pot pagar, un malson que li recorden cada dia per telèfon.

"Al principi agafava el telèfon, però la persona que l'atén et diu: 'Vostè ha de pagar', i acabes amb uns nervis que dius: 'Ara no l'agafo.' Ho portes molt malament. No descanso bé, a la nit em costa dormir, passo les nits en blanc, sempre amb la pressió que has de pagar, la por que et tallin el subministrament."

No se'ls pot tallar, perquè són casos que els serveis socials considera vulnerables, però les empreses subcontractades per reclamar el deute els fan creure que és possible.

Aquest és un exemple d'una trucada real que mostra com es comuniquen habitualment amb els clients.

Operadora: "I no treballa?"

Clienta: "Sí que treballo, però amb el que cobro només en tinc per subsistir. No puc pagar els deutes que tinc, és impossible. I què passaria? Em tallarien el subministrament?"

Operadora: "Sí, sí, se li talla el subministrament, li retiren el comptador i s'ha de donar d'alta en una altra companyia, i pagar l'alta i tot això."

Vicky Carrillo a la sala d'estar de casa seva

Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, assegura que aquesta pràctica es continua fent.

"A les nostres assemblees quinzenals ens continuen arribant famílies que són clients d'Endesa o Naturgy que són assetjades per aquestes empreses de recobrament."

També els reclamen el deute per sms, correu electrònic o carta.

Isabel Clar n'ha rebut diverses en què la informen que, si no paga el deute, al cap de tres dies la demandaran, per embargar-li la vivenda, els comptes corrents o la nòmina.

"Des del novembre fins ara he tingut tres principis d'infart i m'han ingressat diverses vegades. Jo els demano que parin els assetjaments, que no saben el mal que fan a les persones."

La companyia Naturgy, com s'anomena ara Gas Natural, explica que ara ja no tenen empreses subcontractades per reclamar el deute, i que ho fan ells mateixos donant facilitats de pagament.

Mari Carmen Gómez ha rebut notificacions de la companyia.

"Em continuen arribant cartes. Ara m'ho demanen sisplau, però continua sent assetjament, perquè saben que soc vulnerable i no puc pagar el deute."

Endesa assegura que van donar una instrucció al juny a les empreses de recobrament perquè no reclamin el deute dels 20.000 contractes que tenen amb persones vulnerables. Però al Congrés de Pobresa Energètica del novembre, Anna Olaria, de la Unitat de Reclamacions d'Endesa, va reconèixer que encara no ho han aconseguit.

"Aquests clients, voluntàriament, els hem retirat d'aquest tipus de cobrament, i el que fem és derivar-los cap a uns centres d'atenció telefònica amb una sensibilitat diferent."

Notícia relacionada: Els ajuntaments poden multar les empreses si incompleixen la llei de pobresa energètica

Des del Síndic de Greuges creuen que aquestes pressions cap a les famílies fetes per empreses subcontractades s'han d'aturar completament, i insten a l'Agència Catalana del Consum perquè investigui si aquestes companyies estan infringint la normativa, ja que els clients més vulnerables estan protegits pel Codi de Consum de Catalunya.

També creuen que les empreses subministradores s'han de seure i redactar els convenis amb les administracions que ja estaven previstos per la llei 245/2015, ja que així també es podria posar per escrit el compromís per no reclamar el deute, i sobretot, establir qui paga, i com, el deute acumulat de les famílies.

Aquesta és una reclamació de l'Aliança contra la Pobresa Energètica des del naixement de la llei, ara fa més de tres anys. Ells van impulsar la ILP que es va acabar convertint amb la llei que prohibeix tallar els subministraments dels clients més vulnerables, però creuen que està coixa. Així ho explica Maria Campuzano, portaveu AP:

"Aturar els talls i no resoldre el deute no soluciona la situació de les famílies, que a l'espera que se signin els convenis han de continuar assumint les factures. Reclamem la condonació dels deutes. Quan les persones vulnerables tinguin diners pagaran les factures futures, però no poden assumir el deute, perquè és un peix que es mossega la cua."

De moment, Aigües de Barcelona és la primera gran companyia que ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona i ha condonat el deute a 24.000 famílies vulnerables, que es pagaran amb el fons de solidaritat de la companyia. Un document que el consistori barceloní voldria que la resta de companyies copiessin, de moment, sense èxit.