Es disparen els canvis de municipi a Catalunya: consulta quins guanyen o perden població

L'any 2021 es van registrar a Catalunya 280.677 canvis de residència entre municipis. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, aquesta xifra representa un augment del 15% respecte a l'any 2020 i és el valor més elevat dels darrers quinze anys. L'any 2006, hi va haver gairebé 294.000 canvis de residència. Aquesta és l'evolució des del 1998.

Les dades constaten un procés de desconcentració urbana: la majoria dels municipis de més de 50.000 habitants han tingut més sortides que entrades. Un total de 21.055 residents han anat a viure a municipis més petits. Destaca, entre d'altres, Barcelona, amb una pèrdua de 15.121 persones. La segueixen l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, amb saldos negatius de 2.056 i 1.276 habitants, respectivament.

En canvi, els municipis de menys de 5.000 habitants i els d'entre 5.000 i 20.000 habitants han estat els principals receptors de la migració dins de Catalunya. De fet, dels 735 municipis de menys de 5.000 habitants que hi ha a Catalunya, 493 han crescut en nombre d'habitants. Són 7 de cada 10. Destaquen, per exemple, la Bisbal del Penedès, el Catllar o Olivella.

Tres comarques han perdut habitants

Pel que fa a comarques, n'hi ha tres que han perdut habitants. Són el Barcelonès, d'on han marxat més de 18.613 persones, el Baix Llobregat (-487) i el Segrià (-100).

La Ribera d'Ebre és una de les 39 comarques que han guanyat població l'any 2021. Les que més n'han guanyat són el Maresme (+2.574), el Baix Penedès (+2.133) i el Vallès Oriental (+1833). Són totes comarques properes a grans ciutats. 

"Vam venir a viure aquí per la tranquil·litat"

Alguns municipis petits impulsen l'arribada de nous veïns. La meitat dels habitatges de Castellfollit de Riubregós, a l'Anoia, estan buits. Com passa en molts pobles, els propietaris no hi viuen, però no volen vendre o llogar. I el poble necessita gent. Són 166 habitants i deu han vingut els últims tres anys. Un incentiu ha estat el lloguer simbòlic de l'escàs parc d'habitatge que té l'Ajuntament i que ha reformat amb subvencions.

La família de la Marta hi va arribar des del Baix Llobregat. "Vaig deixar la feina per venir aquí, perquè el que guanyava m'ho gastava en el lloguer", assegura la Marta, que ha començat una nova vida al poble. Fa un any i mig que va anar-hi a viure amb la família des de Sant Feliu de Llobregat.

"Vam venir a viure aquí per la tranquil·litat. Tenim una nena petita i va a l'escola rural. Ens coneixem tots."

Per a casos com aquest, l'ajuntament ha transformat edificis en habitatges, que han posat a lloguer per 70 euros mensuals. L'alcalde Jordi Cases explica que l'objectiu és que les noves famílies portin les criatures a l'escola i, així, "tancar el cercle: mantenim l'escola i portem habitants".

Tot i això, denuncia que sovint es troben massa traves burocràtiques per arreglar o ampliar cases que permetin atraure gent. Defensa que "les lleis urbanístiques haurien de ser diferents de les de l'Àrea Metropolitana de Barcelona".

El poble havia tingut merceria, perruqueria, forn i un parell de botigues de comestibles perquè havien arribat a ser 800 habitants, fins als anys 70, quan van tancar moltes mines de ciment a la zona. 

Amb el despoblament van desaparèixer totes les botigues. En canvi, l'escola sempre s'ha mantingut, encara que fa uns anys, amb només 5 alumnes, van patir. Ara en té 12. I la meitat són de famílies que s'han instal·lat al poble des d'altres municipis. Com la Nekane Ferrer, que no havia sentit a parlar mai de Castellfollit de Riubregós.

"En un poble tan petit, com hi pot haver-hi una escola, pensava? I em va impressionar perquè som 12 , i allà, a Barcelona, érem 27… en una sola classe!  Viure aquí està molt bé. No hi ha xivarri. Puc anar sola pel poble, quedar amb les amigues. A Barcelona sempre havia d'anar amb un adult."

Apostar pel món rural tot i els entrebancs: els casos de Beget i Tivissa

El mateix que la família de la Marta ho van fer l'Anabel i el Willy. Aquest estiu, han deixat la vida frenètica de l'hostaleria de la Costa Brava. Ara viuen a Beget, un poble de poc més de vint habitants del Ripollès, i són els responsables que hi torni a haver forn de pa.

"Vam triar Beget perquè no volíem que la feina ens condicionés", diu l'Anabel. I no els ha estat fàcil trobar un local que no fos de lloguer turístic. També, s'han hagut d'adaptar a una nova manera de viure: sense cobertura telefònica, i per accedir a qualsevol servei cal fer uns quants quilòmetres.

En canvi, la bona connexió a internet ha fet que en Pedro Pablo, un advocat d'origen cubà, pugui teletreballar a la Ribera d'Ebre. Després de més d'una dècada vivint a Barcelona, va instal·lar-se en una casa al centre de Tivissa.

Hi ha trobat la calma, però també algunes mancances. "Necessito el cotxe per arribar a molts llocs del meu dia a dia. Això sí, sense connexió a internet, no hauria pogut fer aquest pas de venir a Tivissa a teletreballar", explica. I ja ha començat a fer xarxa amb els veïns, en aquest poble de poc més de 1.600 habitants.