Paisatge de l'alta Segarra amb camps de cereal al fons
El nou reglament imposa obligacions per recuperar i mantenir els espais naturals, terrestres i marítims (ACN/Mar Martí)
Catalunya migdia (cap de setmana)

Entra en vigor la llei europea de restauració de la natura: com afectarà els estats

És la primera llei que obliga els membres de la UE no només a protegir sinó també a restaurar els ecosistemes malmesos, amb l'objectiu de recuperar tots els espais degradats l'any 2050

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Poblet

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en crisi climàtica

@montsepoblet
Actualitzat

La llei europea de restauració de la natura que entra en vigor aquest diumenge obliga per primera vegada els estats membres de la Unió a recuperar espais naturals terrestres i marítims que estiguin degradats. Abans del 2030 n'hauran de recuperar el 20%, al cap de 10 anys, el 60% i finalment, el 2050, tots.

És una llei pionera en aquest àmbit que ha hagut de superar un llarg i difícil procés a l'Eurocambra, per l'oposició dels populars europeus i del sector de l'agricultura, però ha estat molt celebrada per la comunitat científica i les organitzacions ecologistes.

Ara, els estats membres tenen dos anys per redactar els seus plans de recuperació d'ecosistemes en els terminis establerts, des dels boscos a les àrees humides, passant pels espais agrícoles o les zones marítimes.

El full de ruta acordat prioritza les àrees protegides de la Xarxa Natura 2000, un peatge de la negociació que es va haver d'incloure a última hora per sumar més vots. Això vol dir que no serà fins més endavant que es comencin a recuperar els espais malmesos no protegits.


Els terrenys agrícoles

En les zones agrícoles, caldrà dissenyar plans per assolir una tendència positiva en dos d'aquests tres indicadors: l'índex de papallones, el percentatge de terres agrícoles amb una alta diversitat de característiques paisatgístiques i les reserves de carbó orgànic en el sòl mineral de terres de cultiu.

La normativa insta els estats membres a revertir la pèrdua alarmant d'insectes pol·linitzadors, com les abelles o les papallones, i marca que a partir del 2030 s'ha d'assolir una tendència a l'alça. L'objectiu és augmentar la biodiversitat, pol·linitzar els cultius i millorar la seguretat alimentària.

La protecció dels pol·linitzadors, com les abelles o les papallones, és un dels requeriments de la llei (CREAF/Mònica Prats)

Les organitzacions de pagesos i ramaders consideren que les directrius de la UE posen en risc la supervivència del sector perquè no aclareixen com es finançarà la llei ni quines ajudes hi haurà perquè els gestors i els propietaris de terres puguin fer els canvis que es demanen a llarg termini.

Entre les mesures pactades també hi ha la de plantar 3.000 milions d'arbres en el conjunt de la Unió Europea i restaurar 25.000 quilòmetres de rius. Els estats membres hauran de garantir que l'any 2030 no s'hagi perdut espai verd de les zones urbanes ni la coberta arbòria dels boscos. A partir d'aquesta data, la proporció ha de créixer.

La norma també obliga els estats a mantenir les zones regenerades perquè no es tornin a degradar, un punt que la comunitat científica considera clau per garantir l'èxit del projecte. Sovint el seguiment i manteniment a mitjà termini es deixen de banda en les polítiques de recuperació d'ecosistemes.


La salut dels boscos catalans

A Catalunya ja hem perdut un 25% de biodiversitat, segons l'Informe sobre l'Estat de la Natura del 2020.

Per poder actuar segons el que marquen les noves directrius europees, és essencial fer diagnòstics sobre l'estat dels boscos, com el que fa cinc anys elaboren els tècnics del projecte 8x8CAT, del Departament d'Acció Climàtica. Amb la sequera dels últims anys i les temperatures més altes, les conclusions no són bones.

Segons l'enginyer forestal Lucas Somalo, dels arbres analitzats només n'hi ha un 40% que estan sans:

"Dels 9.000 arbres que revisem cada any, un 60%, mostren senyals de defoliació. Això vol dir que els passa alguna cosa, amb una caiguda de fulla que comença a ser preocupant."

Aquests especialistes en sanitat forestal analitzen cada any l'estat dels boscos a partir de les dades que recullen en 377 parcel·les de 24 arbres cadascuna. Somalo explica que revisen cada parcel·la a la mateixa època de l'any i n'avaluen diferents aspectes, com la caiguda de les fulles, la presència de plagues o els danys provocats per ventades o altres fenòmens meteorològics.

Els tècnics del projecte 8x8CAT mesurant el diàmetre dels arbres que revisen cada any (ACN/Marta Lluvich)

Els mals que afecten ara mateix els boscos catalans són la sequera dels últims anys, l'augment de la temperatura i l'abandonament dels boscos, que genera molta densitat arbòria: "Hi ha més exemplars i menys recursos. Això debilita la massa forestal."

Són dades clau per decidir quins ecosistemes s'han de restaurar i què cal fer per recuperar-los:

"Reduir la densitat dels boscos, rebaixar la competència entre els arbres i introduir espècies com l'alzina i el pi blanc, que estan més adaptades a les condicions climàtiques d'ara."

Amb la sequera, la caiguda de fulla ha augmentat molt al Camp de Tarragona i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, diu Somalo: "També ens estem trobant molts d'arbres morts."

Entre les espècies més afectades hi ha el pi blanc, amb grans mortaldats al Garraf, però també estan tocats el pi roig a la Catalunya Central i el pinyer al litoral. L'àrea natural més ben conservada és el Pirineu.

La llei europea de restauració de la natura, que a partir d'ara regirà la conservació d'aquests espais naturals, pretén alinear les polítiques europees amb els acords sobre biodiversitat de les Nacions Unides que, precisament aquest any, a la cimera que es farà a Cali, s'han d'actualitzar.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàticaAgriculturaBiodiversitat
Anar al contingut