Enric Duran, el Robin Hood dels bancs, jutjat a França per una possible estafa amb criptomonedes

L'activista anticapitalista Enric Duran, conegut com el Robin Hood dels bancs, està empresonat a França des de fa més de tres mesos i aquest divendres ha declarat als jutjats de Nanterre per una suposada estafa amb criptomonedes.

Duran va saltar a la fama el 2008 quan va estafar 492.000 euros a 39 entitats financeres. Uns diners que va destinar a diferents moviments i entitats socials abans de fugir. Vivia a la clandestinitat des del 2013.

El mes de juny, onze anys després de la seva fugida, la policia francesa el va detenir amb la sospita que va participar en una estafa amb blanqueig de capitals amb una banda organitzada.

És un cas que la Policia francesa investigava des del març. Hi ha tres detinguts més i la Gendarmeria va intervenir 200.000 euros en l'escorcoll en un pis a París.

Davant la jutge d'instrucció, Enric Duran ha defensat que no sabia que les criptomonedes que va vendre la tardor del 2023 i la primavera d'aquest any eren a canvi de diners obtinguts en una estafa. Segons la seva mare, ho ha pogut demostrar amb missatges de Telegram que va conservar de les converses amb el principal acusat. Denuncien que el seu passat com a activista anticapitalista s'ha fet servir com a prova en contra seu. 

Dilluns que ve una altra jutge ha de decidir si manté l'acusació sobre Enric Duran o la rebaixa a "blanqueig i estafa" i el deixa en llibertat provisional.

La història d'Enric Duran

A l'inici de l'esclat de la bombolla immobiliària, el 2008, quan els bancs encara no havien tancat l'aixeta del crèdit, Enric Duran va anunciar que havia aplegat 492.000 euros de 39 entitats financeres sense que detectessin el comportament de risc. Duran va fer pública l'estafa i va explicar que ho va fer per denunciar la feblesa del sistema financer, la facilitat amb què concedien crèdits i la falta de control del sistema bancari. 

Implicat en campanyes contra el deute extern i el Banc Mundial, l'anomenat Robin Hood dels bancs va editar i distribuir uns 200.000 exemplars de la publicació "Crisi", on justament explicava el funcionament de bancs i caixes. També va finançar projectes de canvi social en moviments socials catalans.

Duran, que va fugir de l'estat poc després de confessar l'estafa, va tornar al cap d'uns mesos i va ser detingut pels Mossos d'Esquadra el març del 2009 al rectorat de la Universitat de Barcelona, ocupat des de feia mesos per estudiants anti-Bolonya.

Després de passar uns mesos en presó preventiva, es va fer el judici. Duran no es va presentar al tribunal i l'Audiència de Barcelona va acabar ordenant-ne l'ingrés a la presó.